Quaderns Kodak, d’E.-C. Ricart: edició i estudi

Abstract

Quaderns Kodak és el nom amb què es coneix el diari íntim del pintor i gravador Enric- Cristòfol Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893-1960), redactat entre el 1920 i el 1956, el qual, fins ara, ha vist la llum només molt fragmentàriament. Aquesta tesi doctoral n’és una edició anotada, precedida de l’estudi corresponent, on s’assaja una lectura global i literària del text —no només historicoartística, doncs—, atenta als mecanismes de representació del jo i als pactes de lectura i d’escriptura que s’hi segellen. Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en una posició fronterera quant als gèneres i quant a la mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, segons una idea de la literatura com a artifici i segons un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explícita és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; com es provarà de demostrar, ambudes són inalienablement literàries. L’estudi vol explotar, justament, aquesta lectura literària dels Quaderns Kodak, tot estudiant-ne les relacions arxitextuals i inserint-los en el panorama del diarisme català, cosa que la poca bibliografia que se n’ocupa no ha fet, o només molt parcialment. L’edició, ortografiada, materialitzada segons uns criteris filològics ad hoc, s’acompanya d’una anotació profusa, que explora la dimensió documental, referencial, del diari. Se n’ofereix una edició íntegra, completada amb un índex onomàstic. L’anotació dialoga amb la lectura de la dimensió performativa esbossada a l’estudi; junts, l’edició —amb l’anotació— i l’estudi aspiren a oferir una anàlisi global dels Quaderns Kodak, deutora de les propostes d’una bibliografia àmplia, que iŀlumini, alhora, la prototipicitat i la singularitat de la pràctica diarística de Ricart.

Quaderns Kodak is the name given to the intimate diary of Enric-Cristòfol Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893-1960), painter and engraver, written between 1920 and 1956, which has been published only partially. This doctoral thesis offers an edition of the diary, preceded by its corresponding study, where a global, literary reading is outlined —therefore not only a historical and artistic reading. The study pays attention to the mechanisms of representation of the self, and it also pays attention to its reading and writing pacts. Certainly, the Quaderns Kodak can be read as a chronicle of Catalan contemporary art and as a writing practice which can be read from literature. Thus, apart from a historical document, they are the space for the figuration of a changing, complex self, who rereads himself, with an ironic, penetrating look on things, in a border position regarding genres and literature itself. The diary is nourished by explicit poetics which quite often deny the possibility of using them, according to an idea that considers literature an artifice, and according to a “natural” and self-addressed writing project. Simultaneously, the implicit poetics, just as the textuality itself, are inherently literary. The study aims to exploit this literary interpretation of the Quaderns Kodak, incorporating them to the Catalan diary scene, something often neglected by the bibliography on this diary. The edition, which transcribes the original manuscript with a standard orthography, follows explicit, philological criteria. The text is completed with an abundant annotation; it explores the documental dimension of the diary. The manuscript is transcribed in its integrity, and it is completed with an index of proper names. The annotation echoes the performative dimension of the diary outlined in the study; as a whole, the edition, the annotation and the study share the aim of offering a global analysis of the Quaderns Kodak, also by studying its connection with the architext and with the Catalan diary practice. The study is in debt to a broad bibliography, which should light up, at the same time, the prototypicality and the singularity of Ricart’s diary.