Sevilla i l’expansió atlàntica en els s. XVI i XVII. Un estudi arqueomètric i arqueològic del principal centre productor ceràmic d’Europa

Abstract

La present Tesi Doctoral té com a objectiu principal estudiar Sevilla com a centre productor de ceràmica a partir de l’arribada de la corona hispànica a Amèrica. Aquest fet va implicar un gran canvi en la ciutat, convertint-se en la “porta de les Índies”, és a dir, el port de sortida i l’arribada cap a Amèrica, controlant, a la vegada, persones i mercaderies a través de la Casa de Contratación. A partir de llavors la ciutat va tenir un gran creixement econòmic i dins d’aquest context, la producció de ceràmica es va convertir en una de les activitats més significatives per la responsabilitat d’abastir de productes el continent americà. Per a aquesta recerca també s’ha tingut en compte el centre productor de Talavera de la Reina, també dels més importants de la península ibèrica i que va establir vincles amb Sevilla. Finalment, els resultats d’aquests centres productors s’han comparat amb la dels centres receptors americans a partir de la base de dades del l’equip de recerca ARQUB (GRACPE) generada a través del projecte Impacto tecnológico en el Nuevo Mundo colonial. Cambio cultural en arqueología y arqueometría cerámica (Tecnolonial) (HAR2008-02834/HIST, HAR2012-33784, HAR2016-75312-P) que té com a objectiu aprofundir en els aspectes relacionats amb la interacció, influència i canvi cultural durant el procés de colonització a Amèrica. Així doncs, la mostra objecte d’estudi està formada per majòliques, molt estudiades des del punt de vista de la història de l’art, ceràmica comuna vidrada i ceràmica de cuina vidrada. Aquests materials arqueològics procedeixen d’excavacions dins de la ciutat de Sevilla amb una cronologia emmarcada en els segles XVI i XVII. D’aquesta manera, s’han pogut estudiar tant contextos de forns com testers, monestirs, habitatges, voltes d’esglésies i solars. L’estudi s’ha dut a terme a partir de la caracterització arqueomètrica de la mostra a partir de Fluorescència de raigs X per a la caracterització química, Difracció de raigs X per a la caracterització mineralògica, Microscòpia Electrònica de Rastreig per a l’estudi microestructura i dels vidrats i pigments; i estudi de les propietats mecàniques a partir d’assajos de resistència mecànica a la fractura, conductivitat tèrmica, xoc tèrmic i força Hertziana. Per a aquesta recerca també s’han tingut en compte per a la interpretació dels resultats les dades arqueològiques (característiques morfològiques i decoratives de les peces i dades sobre els jaciments de procedència) i la bibliografia generada a partir de les fonts documentals. Els resultats de la present Tesi Doctoral demostren l’existència d’una gran complexitat en quant a la producció de ceràmica de Sevilla que es reflecteix en la gran quantitat de grups de referència definits a partir de la caracterització arqueomètrica, a més de les tècniques identificades per a la cocció, l’aplicació dels vidrats i els pigments i la qualitat tant diversa de les ceràmiques estudiada a través de les propietats mecàniques. A més, a través de la caracterització arqueomètrica, també s’han pogut confirmar els vincles entre Sevilla i Talavera de la Reina que apunten les fonts documentals. Per últim, s’han pogut corroborar que l’exportació de ceràmica formava part de les xarxes comercials establertes entre Sevilla i Amèrica.

The main objective of this study is to study Seville as a ceramic production centre after the arrival of the Hispanic crown to America. This latter implied a great change in the city, becoming the port of departure and arrival to America, controlling, at the same time, people and goods through of the Casa de Contratación. The production of ceramics became one of the most significant activities for the responsibility to supply of products the American continent. The sample studied is formed by majolica, glazed coarse ware and glazed cooking ware. These archaeological materials come from excavations within the city of Seville with a chronology framed in the 16th and 17th centuries. The archaeometric characterization of the sample was carried out by means of X-ray fluorescence for chemical characterization, X-ray diffraction for mineralogical characterization, Scanning Electronic Microscope for the study of the microstructure and glazes and pigments; and the study of the mechanical properties. Archaeological data (morphological and decorative features of the pieces and information of the archaeological sites) and the bibliography generated from the written sources have also been taken into account for the interpretation of the results. The results of the present Doctoral Thesis demonstrate the existence of a great complexity of the ceramic production at Seville. This latter is reflected in the large number of reference groups defined from the archaeometric characterization, plus the diverse techniques identified in the firing, the application of glazes and pigments and the so diverse quality of the ceramics studied through the mechanical properties. Finally, it is confirmed that the export of ceramics was an important part of the commercial networks established between Seville and America.