Variables y factores que explican desde de la intención hasta la acción de emprender de los graduados universitarios

Author

Maluk Salem, Omar Aldo

Director

Miralles Torner, Francesc

Date of defense

2018-12-04

Pages

150 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. La Salle

Abstract

Els models cognitius sobre la intenció empresarial s'han utilitzat per a comprendre millor les característiques empresarials. Aquests models proposen utilitzar la intenció empresarial com un bon servidor intermediari per a l'acció emprenedora. Els estudis de comportament emprenedor han arribat fins a la intenció tradicional d'emprendre, però alguns autors esmenten la necessitat d'estudiar amb més detall el comportament emprenedor i els factors que el condicionen. Si bé la intenció empresarial ha estat definida com el moment en què l'individu decideix iniciar l'acció emprenedora, no està clar com evoluciona aquesta intenció per arribar a l'acció de crear una nova empresa, i en conseqüència arribar al comportament emprenedor final. L'objectiu d'aquest treball és comprendre millor el procés de formació d'intencions empresarials. És a dir, els diferents estats que segueix un individu per iniciar un esdeveniment emprenedor. Segons el model de la teoria del comportament planificat (TPB) (Ajzen & Fishbein, 1980; Ajzen I, 1987; Ajzen I, 1991) el qual ha estat aplicat per alguns autors per mesurar la intenció emprenedora dels estudiants universitaris, en aquest document , aquesta anàlisi s'estén als graduats universitaris que van acabar la universitat i estan en el mercat laboral. Els nostres resultats mostren que la variable de decisió emprenedora exhibeix una major variància i constitueix un moment més avançat que la intenció en el procés de formació de la conducta emprenedora. La decisió emprenedora es va introduir prenent com a referència els treballs de comportament del model de comportament planificat (TPB) que s'ha utilitzat per Bentler & Speckart (1981), Ajzen & Madden (1986), Sánchez R (2005), Krueger & Brazeal (1994 ), Liñán (2008) i Miralles et al (2016), així com de l'esdeveniment emprenedor elaborat per Shapero a (1975) i modificat per Shapero & Sokol (1982) i del comportament del consumidor de Vermeir & Verbeke (2006). Els resultats obtinguts mostren que la intenció emprenedora dels graduats universitaris persisteix durant la seva carrera professional, però que la decisió d'emprendre està altament correlacionada amb l'anterior, sent una intenció més avançada i diferent que revela cert grau de voluntat en aconseguir el seu objectiu. Mitjançant el model basat en el mètode d'equacions estructurals (SEM) es va determinar, que la intenció emprenedora té un efecte positiu sobre la decisió d'emprendre i que aquesta segona és una mediadora total per arribar a l'acció emprenedora.


Los modelos cognitivos sobre la intención empresarial se han utilizado para comprender mejor las características empresariales. Estos modelos proponen usar la intención empresarial como un buen proxy para la acción emprendedora. Los estudios de comportamiento emprendedor han llegado hasta la intención tradicional de emprender, pero algunos autores mencionan la necesidad de estudiar con más detalle el comportamiento emprendedor y los factores que lo condicionan. Si bien la intención empresarial ha sido definida como el momento en que el individuo decide iniciar la acción emprendedora, no está claro cómo evoluciona esta intención para llegar a la acción de crear una nueva empresa, y en consecuencia llegar al comportamiento emprendedor final. El objetivo de este trabajo es comprender mejor el proceso de formación de intenciones empresariales. Es decir, los diferentes estados que sigue un individuo para iniciar un evento emprendedor. Según el modelo de la teoría del comportamiento planificado (TPB) (Ajzen & Fishbein, 1980; Ajzen I, 1987; Ajzen I, 1991) el que ha sido aplicado por algunos autores para medir la intención emprendedora de los estudiantes universitarios, en este documento, dicho análisis se extiende a los graduados universitarios que terminaron la universidad y están en el mercado laboral. Nuestros resultados muestran que la variable de decisión emprendedora exhibe una mayor varianza y constituye un momento más avanzado que la intención en el proceso de formación de la conducta emprendedora. La decisión emprendedora se introdujo tomando como referencia los trabajos de comportamiento del modelo de comportamiento planificado (TPB) que se ha utilizado por Bentler & Speckart (1981), Ajzen & Madden (1986), Sánchez R (2005), Krueger & Brazeal (1994), Liñán (2008) y Miralles et al (2016), así como del evento emprendedor elaborado por Shapero A (1975) y modificado por Shapero & Sokol (1982) y del comportamiento del consumidor de Vermeir & Verbeke (2006). Se obtuvo un primer modelo bajo TPB, con la decisión empresarial como la variable dependiente final, que muestra que la intención emprendedora, es una variable mediadora parcial para la decisión de ser un emprendedor, para luego llegar al segundo modelo con la acción emprendedora como variable final del modelo completo. Mediante el modelo basado en el método de ecuaciones estructurales (SEM) se determinó, que la intención emprendedora tiene un efecto positivo sobre la decisión de emprender y que esta segunda es una mediadora total para llegar a la acción emprendedora.


Cognitive models of business intention have been for understand entrepreneurial characteristics. These models propose using entrepreneurial intention as a good proxy for entrepreneurial action. The studies of entrepreneurial behavior have reached the traditional entrepreneurial intention, but some authors mention the need to study in more detail the entrepreneurial behavior and the factors that condition it. Although the entrepreneurial intention has been defined as the moment in which the individual decides to initiate the entrepreneurial act, it is not clear how this intention evolves to arrive at the action of creating a new company, and consequently to arrive at the final entrepreneurial behavior. The objective of this work is to better understand the process of forming business intentions. That is, the different states that an individual follows to start an entrepreneurial event. According to the model of the theory of planned behavior (TPB) (Ajzen & Fishbein, 1980, Ajzen I, 1987, Ajzen I, 1991) which has been applied by some authors to measure the entrepreneurial intention of university students, in this document, this analysis extends to university graduates who finished university and are in the labor market. Our results show that the entrepreneurial decision variable exhibits a greater variance and constitutes a more advanced moment than the intention in the process of entrepreneurial behavior formation. The entrepreneurial decision was introduced taking as reference the behavioral work of the planned behavior model (TPB) that has been used by Bentler & Speckart (1981), Ajzen & Madden (1986), Sánchez R (2005), Krueger & Brazeal (1994)), Liñán (2008) and Miralles et al (2016), as well as the entrepreneurial event prepared by Shapero A (1975) and modified by Shapero & Sokol (1982) and consumer behavior by Vermeir & Verbeke (2006). A first model was obtained under TPB, with the business decision as the final dependent variable, which shows that the entrepreneurial intention is a partial mediating variable for the decision to be an entrepreneur, and then to reach the second model with entrepreneurial action as a variable end of the complete model. Using the model based on the structural equations method (SEM), it was determined that the entrepreneurial intention has a positive effect on the entrepreneurial decision and that the latter is a total mediator to reach entrepreneurial action.

Keywords

Carreer development; Emprendimiento; Presentaciones; Escritura de artículos científicos; Calidad científica; Outreach; Análisis factorial exploratorio; Análisis ecuaciones estructurales SEM

Subjects

00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 3 - Social Sciences; 30 -Social Sciences theories and methodologies. Sociography. Gender studies; 311 - Statistics; 6 - Applied Sciences

Knowledge Area

Negocis, administració i dret

Documents

Tesi_Omar_Aldo_Maluk.pdf

3.692Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)