Universitat de Barcelona
Saura Estapà, Jaume
Bonet Pérez, Jordi
2017-06-29
463 p.
Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
Los actos de violencia sexual cometidos de forma masiva y sistemática tanto en las dictaduras como en los conflictos armados no han recibido suficiente atención en cuanto a su persecución y sanción. Si bien la impunidad ha caracterizado tales agresiones, actualmente se observa como la práctica Estatal y la de las organizaciones internacionales la han convertido en un acto indefendible. El alto grado de reproche internacional que ha alcanzado la violencia sexual, la sobre exigencia de investigación y castigo de sus autores, especialmente si son autoridades del Estado la perfilan como una prohibición de ius cogens. La tensión que genera el acatamiento de tales obligaciones en procesos de justicia transicional con los grupos armados o políticos nos lleva a preguntarnos por los límites de la capacidad negociadora de los Estados respecto de la justicia de los crímenes sexuales. A través de un análisis documental, se revisa el régimen de la responsabilidad internacional Estatal aplicable a las obligaciones de sanción y persecución derivadas de una norma que podría ser reconocida como imperativa y se identifican sus posibles implicaciones en los procesos de justicia transicional con especial referencia al caso colombiano. En primer lugar, se afirma que existe una práctica internacional suficiente que permite establecer el reconocimiento de la prohibición de violencia sexual como norma imperativa de derecho internacional. En segundo término, esta tesis doctoral propone un marco doctrinal que permite entender el régimen de la responsabilidad internacional estatal aplicable a las obligaciones de persecución y sanción de la flagrante y sistemática transgresión de la prohibición de la violencia sexual en situaciones de transito a la paz o la democracia. En tercer lugar, se aborda el tratamiento normativo de la violencia sexual masiva y sistemática en la Ley de Justicia y Paz y se proyecta los posibles resultados de la aplicación de la Justicia Especial para la Paz acordada en La Habana. Al final se determina el ámbito de la responsabilidad internacional del Estado frente a un eventual incumplimiento de tales obligaciones debido a que tal situación resulta factible por los enfrentamientos que surgen entre las exigencias de la comunidad internacional y las expectativas de la justicia local.
Els actes de violència sexual comesos de forma massiva i sistemàtica tant en les dictadures com en els conflictes armats no han rebut prou atenció quant a la seva persecució i sanció. Si bé la impunitat s'ha caracteritzat tals agressions, actualment s'observa com la pràctica estatal i la de les organitzacions internacionals l'han convertit en un acte indefensable. L'alt grau de retret internacional que ha assolit la violència sexual, la sobre exigència d'investigació i càstig dels seus autors, especialment si són autoritats de l'Estat la perfilen com una prohibició de ius cogens. La tensió que genera l'acatament d'aquestes obligacions en processos de justícia transicional amb els grups armats o polítics ens porta a preguntar-nos pels límits de la capacitat negociadora dels Estats respecte de la justícia dels crims sexuals. A través d'una anàlisi documental, es revisa el règim de la responsabilitat internacional estatal aplicable a les obligacions de sanció i persecució derivades d'una norma que podria ser reconeguda com imperativa i s'identifiquen les possibles implicacions en els processos de justícia transicional amb especial referència al cas colombià. En primer lloc, s'afirma que hi ha una pràctica internacional suficient que permet establir el reconeixement de la prohibició de violència sexual com a norma imperativa de dret internacional. En segon terme, aquesta tesi doctoral proposa un marc doctrinal que permet entendre el règim de la responsabilitat internacional de l'Estat aplicable a les obligacions de persecució i sanció de la flagrant i sistemàtica transgressió de la prohibició de la violència sexual en situacions de trànsit a la pau o la democràcia. En tercer lloc, s'aborda el tractament normatiu de la violència sexual massiva i sistemàtica en la Llei de Justícia i Pau i es projecta els possibles resultats de l'aplicació de la Justícia Especial per a la Pau acordada a l'Havana. Al final es determina l'àmbit de la responsabilitat de l’Estat davant d'un eventual incompliment de tals obligacions pel fet que aquesta situació resulta factible pels enfrontaments que sorgeixen entre les exigències de la comunitat internacional i les expectatives de la justícia local.
Massive and systematic acts of sexual violence in both dictatorships and armed conflicts have not received enough attention in terms of their prosecution and punishment. Although impunity has characterized such aggressions, it is now observed that State practice and that of international organizations have made it an indefensible act. The high degree of international reproach that has reached sexual violence, the over-demand for investigation and punishment of its perpetrators, especially if they are state authorities, outline it as an ius cogens prohibition. The tension generated by the compliance with such obligations in transitional justice processes with armed or political groups leads us to research the limits of the negotiating capacity of States regarding the justice in sexual crimes. Through a documentary analysis, the regime of State international responsibility applicable to the obligations of sanction and persecution derived from a norm that could be recognized as imperative is reviewed and its possible implications in the transitional justice processes are identified, with special reference to the Case of Colombia. First, it is stated that there is sufficient international practice to establish recognition of the prohibition of sexual violence as a peremptory norm of international law. Second, this doctoral thesis proposes a doctrinal framework that allows understanding the regime of the international responsibility of the State applicable to the obligations of persecution and sanction of the flagrant and systematic breach of the prohibition of sexual violence in situations of transit to the peace or democracy. Thirdly, it addresses the normative treatment of mass and systematic sexual violence in the Justice and Peace Law and projects the eventual results of the application of the Special Justice for Peace agreed in Havana. Finally, the scope of State responsibility is determined by the event of a possible breach of such obligations because that kind of situation is feasible because of the clashes that arise between the demands of the international community and the expectations of local justice.
Violència contra les dones; Violencia contra las mujeres; Violence against women; Delictes sexuals; Delitos sexuales; Sex crimes; Dret penal internacional; Derecho penal internacional; International offenses; Justícia transicional; Justicia transicional; Transitional justice; Colòmbia; Colombia
341 - Dret internacional. Drets humans
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [192]
