Evolución normativa de la educación física escolar en el altofranquismo (1936-1970)

Abstract

Aquesta tesi cobreix un periode i un àmbit de l’Historia educativa espanyola poc coneguts, com són l’Educació primària que hom va prescriure entre 1936 i 1970 durant la Dictadura franquista, amb especial atenció a l’Educació física i els seus paradigmes educacionals. L’Educació primària será estudiada mitjançant l’análisi sintètica, des de la perspectiva legislativa i administrativa, de sis aspectes normatius: la divisió o graduació per edats de l’ensenyament, els tipus regulats d’escoles, les assignatures o matèries que componien els plans d’estudis, la seva assignació temporal, els objectius educatius i les orientacions pedagògiques de l’ensenyament. Les finalitats que se persegueixen en són les següents: • Conèixer els trets normatius genèrics d’aquest nivell educatiu anteriors a la Ley General de Educación de 1970, que marcà l’inici de la modernització del sistema educatiu espanyol. • Situar, dins d’aquest nivell, la matèria d’educació física en relació a les de més. • Apropar-nos al context pedagògic administratiu en qué aquesta havia d’impartir-se. En allò que se refereix al mètode, hom ha de ressaltar, per la seva innovació, la categorització de les assignaturas o matèries dels successius plans d’estudis segons un mètode d’anàlisi que he anomenat cinantropomètric. Amb aquest mètode, les assignatures se diferencien progressivamente segons el paper que en el seu correcte aprenentatge acompleix la pràctica corporal o cinestèsica. Això permet d’obtenir un mínim de quatre blocs d’assignaturas o matèries: • Matèries corporals, aquelles en l’aprenentatge de les quals intervé decissivament i prioritària el moviment corporal global o segmentari. • Llenguatges, les que utilitzen els diversos llenguatges no corporals com a vehicle d’aprenentatge. • Contextos, les que familiaritzen les persones escolars amb llur medi espacial o temporal. • Doctrines, les que cercen generar hàbits morals en la conducta infantil. Aplicant als plans d’estudis escolars el neologisme instaurat dins l’ordenament d’ençà del 1990, anomenarem “ensenyaments mínims” el conjunt d’assignatures o matèries que hagin estat sempre presents a les prescripcions del marc temporal estudiat. També identificarem algunes prescripcions diferencials de les assignaturas en raó del genre de les / dels escolars. Per la seva banda, l’educació física será estudiada a través dels continguts de l’assignatura homònima, tot diferenciant-ne els grups d’activitats, els objectius i les orientacions didàctiques específiques. Per a la categorització dels grups d’activitats utilitzaré dos mètodes també originals, que he pensat d’anomenar categorització primària i categorització estructural, respectivament. La primera, creada per a l’ocasió, és necessària perqué en el periode estudiat la pedagogia vigent a Espanya era una pedagogia dels comportaments, i la segona, que té ja alguns anys d’existència, permetrá d’establir una interrelació entre continguts, en la mesura que això sigui possible. La tesi, per tant, té un objectiu d’espectre ampli que hom podria sintesitzar en intentar donar una visió de conjunt de l’evolució de les idees pedagógiques sotsjacents dins les successives reformes de l’Ensenyament Primari espanyol entre 1936 i 1970, i llur possible influència en la pràctica. Amb això intento obrir una nova via d’accés al coneixement dels fets basada en l’anàlisi metòdica i exhaustiva de les dades, abans que en llur valoració ideològica, la qual cosa no vol dir que aquesta hagi de ser menyspreada, sinó, ans aviat, quedaria reforçada per les evidències trobades i sistematitzades. Aquesta valoracio, però, resta fora de les intencions d’aquesta investigació.

Esta tesis cubre un período y un ámbito de nuestra Historia educativa poco conocidos, la Educación Primaria que se prescribió entre 1936 y 1970 durante la Dictadura franquista, con especial atención a la Educación Física y sus paradigmas educacionales. La Educación Primaria será estudiada a través del análisis sintético, desde la perspectiva legislativa y administrativa, de seis aspectos normativos: la división o graduación de la enseñanza por edades, los tipos de escuelas regulados, las asignaturas o materias que componían los planes de estudios, su asignación temporal, los objetivos educativos y las orientaciones pedagógicas de la enseñanza. Las finalidades que se persiguen son las siguientes: • Conocer los rasgos normativos genéricos de este nivel educativo anteriores a la importante Ley General de Educación de 1970, que marcó el inicio de la modernización de nuestro sistema educativo. • Situar, dentro de este nivel, la materia de educación física en relación con las demás. • Aproximarnos al contexto pedagógico administrativo en que ésta había de impartirse. En lo que se refiere al método, debe resaltarse, por su innovación, la categorización de las asignaturas o materias de los sucesivos planes de estudios según un método de análisis que he denominado cinantropométrico. Con este método, las asignaturas se diferencian progresivamente según el papel que en su correcto aprendizaje desempeña la práctica corporal o cinestésica. Ello permite obtener un mínimo de cuatro bloques de asignaturas o materias: • Materias corporales, aquellas en cuyo aprendizaje interviene decisiva y prioritariamente el movimiento corporal global o segmentario. • Lenguajes, las que utilizan los diversos lenguajes no corporales como vehículo de aprendizaje. • Contextos, las que familiarizan a las personas escolares con su medio espacial o temporal. • Doctrinas, las que buscan generar hábitos morales en la conducta infantil. Aplicando a los planes de estudios escolares el neologismo instaurado en nuestro ordenamiento desde 1990, denominaremos “enseñanzas mínimas” al conjunto de asignaturas o materias que hayan estado siempre presentes en las prescripciones del marco temporal estudiado. Identificaremos también algunas prescripciones diferenciales de las asignaturas en razón del género de l@s escolares. Por su parte, la educación física será estudiada a través de los contenidos de la asignatura homónima, diferenciando sus grupos de actividades, sus objetivos y sus orientaciones didácticas específicas. Para la categorización de los grupos de actividades utilizaré dos métodos también originales, que he dado en llamar categorización primaria y categorización estructural, respectivamente. La primera, creada para la ocasión, es necesaria porque en el período estudiado la pedagogía vigente en España era una pedagogía de los comportamientos, y la segunda, que tiene ya algunos años de existencia, permitirá establecer una interrelación entre contenidos, en la medida que esto sea posible. Por tanto, la tesis tiene un objetivo de amplio espectro que podríamos sintetizar en intentar dar una visión de conjunto de la evolución de las ideas pedagógicas subyacentes en las sucesivas reformas de la Enseñanza Primaria española entre 1936 y 1970, y su posible influencia en la práctica. Intento con ello abrir una nueva vía de acceso al conocimiento de los hechos basada en el análisis metódico y exhaustivo de los datos, antes que en su valoración ideológica, lo cual no quiere decir que haya ésta de menospreciarse, sino, antes bien, quedaría reforzada por las evidencias encontradas y sistematizadas. Pero esta valoración queda fuera de las intenciones de esta investigación

This thesis covers a little known period and area of the Spanish educational History, the Primary Education as ruled between 1936 and 1970 during the Franco dictatorship, paying special attention to Physical Education and its educational paradigms. Spanish Primary education will be studied through the synthetic analysis, from the legislative and administrative perspective, of six normative aspects: the age division or graduation of teaching, the types of regulated schools, the subjects that made up the syllabuses, its temporary allocation, the educational objectives and the pedagogical guidelines for teaching. The pursued purposes are the following: • Knowing the generic features of this educational level prior to the important General Education Law of 1970, which marked the beginning of the modernization of the Spanish educational system. • Placing, within this level, the subject of physical education when related to the others. • Approaching the administrative pedagogical context in which it was to be taught. Regarding the method, it should be highlighted, by its innovation, the categorization of the subjects or matters of the successive curricula according to an analysis method I have called kinanthropometric. In this, subjects are progressively differentiated according to the role that bodily or motor practice play in their right learning. This method allows to get a minimum set of four blocks of subjects or matters: • Bodily matters, those in whose learning the global or segmental corporal movement is decisively and mainly involved. • Languages, matters which use the different non-corporal languages as a learning vehicle. • Contexts, those that study the spatial or temporal environment of schoolboys or schoolgirls. • Doctrines, those that look for promoting moral habits inside the child behavior. Applying to school curricula the neologism established in the Spanish system since 1990, we will call “minimum education” the set of subjects or subjects that have always been present in the prescriptions of the temporary period studied. We will also identify some differential prescriptions of the subjects due to the gender of the schoolboys or schoolgirls. On the other hand, physical education will be studied throughout the contents of the homonymous subject, differentiating its groups of activities, its objectives and its specific didactic guidelines. For the categorization of groups of activities I will use two original methods, which I have called primary categorization and structural categorization, respectively. The first, created for the occasion, is necessary because in the period studied the actual pedagogy in Spain was a pedagogy of behaviors, and the second, which has already existed for some years, will allow for an interrelation between contents, insofar as this is possible. Therefore, the thesis has a broad-spectrum objective that we could synthesize in trying to give an overview of the evolution of the pedagogical ideas underlying the successive reforms of Spanish primary education between 1936 and 1970, and its possible influence on practice. I am trying with this to open a new way of accessing the knowledge of the facts based on the methodical and exhaustive data analysis, rather than on its ideological assessment, which does not mean that it should be underestimated, but, rather, empowered with the evidences found and systematized. But this assessment is beyond the aims of this research.