Creure, somiar, lluitar: Barcelona en femení i l’aventura espiritual d’Isabel de Josa (1490-1564)

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és analitzar el nivell d’autoritat, poder i influència assolit per algunes dones durant el segle XVI, així com visualitzar les estratègies emprades per a la seva consecució dins el marc territorial d’Espanya, Catalunya i Itàlia. A tal efecte, es presenta el contingut en dos blocs diferenciats encara que connectats entre sí. El primer, aborda l’activitat espiritual femenina a Barcelona calibrant tot el ventall de matisos que flexibilitzaren la constricció femenina. Des d’algunes congregacions que evolucionaren de beateris a convents i la localització de diverses agrupacions de dones vídues, beates i acaptadores, es presenta la xarxa solidària femenina de principis del segle XVI. L’anàlisi passa a centrar-se en el Raval on el monestir de Santa Maria del Peu de la Creu permet visualitzar la dialèctica entre les diferents esferes d’autoritat, posant l’accent en la comunitat escindida de Santa Maria de Pedralbes. També es contempla un segon període d’activisme femení motivat per la irrupció d’Ignasi de Loiola dins l’escenari barceloní. A tal efecte s’estableixen els trets identitaris, d’autoritat i de solidaritat que defineixen a nivell biogràfic i espiritual algunes de les integrants del grup de benefactores del sant, aprofundint en la figura d’Elisabet Roser amb l’objectiu d’oferir una nova perspectiva al problema històric de la formació d’una branca femenina jesuïta. El segon bloc del treball, es centra en l’experiència vital i religiosa d’Isabel de Josa, on els aspectes biogràfics s’alternen amb els contextuals per tal d’esbrinar els fonaments d’un singular “empoderament” femení legitimat per les autoritats eclesiàstiques que la facultaren per la prèdica pública i diverses fundacions a Catalunya i Itàlia. L’activitat desenvolupada a favor de diversos col·lectius facilita el poder considerar l’educació segons el model de dona cristiana i plantejar la qüestió de la mediació femenina respecte a la conversió i la reinserció social de les dones marginades. A més, Isabel i la seva continuadora, Maddalena Borromeo, proporcionen els elements per efectuar una estimació de l’activisme femení dins la reforma catòlica. Finalment, a manera d’epíleg, s’analitza la recepció de la figura d’Isabel de Josa dins la historiografia a través de diversos exemples i contextos, així com els llocs on s’ha mantingut viva la seva memòria fins als nostres dies.

The goal of this doctoral thesis is to analyse the level of authority, power and influence achieved by some women during the XVI century as well as visualizing their strategies to obtain it within the territorial framework of Spain, Catalonia and Italy. Accordingly, the content is divided into two distinct although interrelated sections. The first one deals with female spiritual activity in Barcelona estimating the whole range of nuances that made female constriction flexible. A feminine solidarity network of the early sixteenth century is provided by some blessed women congregations that evolved into convents and the location of several groups of widows, blessed and charity collector women. In addition, the analysis focuses on the Raval where the monastery of Santa Maria del Peu de la Creu allows viewing the dialectic among different authority spheres with particular emphasis on the split community of Santa Maria de Pedralbes. It is also contemplated a second period of feminine activism motivated by the irruption of Ignasi de Loiola in the Barcelona scene. To this end, the identities, authority and solidarity features that define at the biographical and spiritual level some of the women benefactors of the saint are stablished, studying in depth the figure of Elisabet Roser to offer a new perspective to the historical problem of a feminine Jesuit branch formation. The second part of the work is focused on the vital and religious experience of Isabel de Josa, where biographical and context aspects are alternated to find out the basis of a singular feminine empowerment legitimated by the ecclesiastical authority which enabled her for public preaching and some foundations in Catalonia and Italy. Her activity in favour of several groups allows the study of education according to the model of a Christian woman as well as setting the question about feminine mediation related to the conversion and social reinsertion of marginalised women. Therefore, Isabel de Josa and her follower, Maddalena Borromeo, provide the elements to make an estimation of feminine activism within the Catholic reform. Finally, as an epilogue, it is analysed the historiographical reception of the figure of Isabel de Josa through several examples and contexts, as well as the places where her memory has been kept alive until today.