Cultura de seguretat del pacient en la pràctica infermera a Europa

Abstract

Els efectes adversos com a conseqüència de l'atenció sanitària estan presents en els països desenvolupats. L'estudi de la cultura de seguretat del pacient a les institucions sanitàries és un punt de partida per implementar estratègies de millora. Malgrat que la recerca quantitativa en aquest àmbit ha estat creixent en els últims anys, l’evidència qualitativa és limitada. Els experts en cultura de seguretat suggereixen l’aplicació d’enfocaments de mètodes mixtes que permetin l’estudi en profunditat en aquesta matèria. Objectiu: Comparar la cultura de seguretat del pacient en l’àmbit hospitalari i determinar el nivell de maduresa cultural des de la perspectiva infermera entre quatre països de la Unió Europea amb una inversió en sanitat per càpita diferenciada: Suècia, Espanya, Hongria i Croàcia. Metodologia: Mixta, disseny de triangulació concurrent. La població d’estudi va estar constituïda per professionals d’infermeria de les unitats de Medicina Interna, Cirurgia General i Urgències de dos hospitals regionals i públics de cada país participant. Les dades quantitatives (n = 538) es van obtenir a través del qüestionari validat en tots els països “Hospital Survey on Patient Safety Culture” (HSOPSC), compost per 12 dimensions. Es van realitzar un total de 24 entrevistes en profunditat i 147 hores d’observació no participant en les unitats d’estudi entre tots els països participants. Resultats: La percepció global del grau de seguretat es va considerar bona a Suècia i acceptable en la resta de països. Les dades qualitatives indicaven diferències notables entre Espanya, respecte a Hongria i Croàcia. El treball en equip va ser la dimensió més ben valorada en tots els països excepte a Croàcia. Les dades qualitatives no sempre evidenciaven suport, respecte i treball en equip a les unitats d’Hongria i Croàcia. En tots els països, es va considerar la dotació de personal com a oportunitat de millora tot i que les ràtios infermera pacient eren superiors a Suècia, seguit d’Espanya, Hongria i Croàcia. Conclusions: La metodologia mixta ha permès identificar diferències en la cultura de seguretat del pacient des de la perspectiva infermera entre països de la Unió Europea amb diferent despesa sanitària per càpita. Hi ha una correlació positiva entre la despesa sanitària i el nivell de maduresa de cultura de seguretat de les infermeres a Suècia i Espanya. Hongria i Croàcia presenten característiques similars, indicant de forma global un nivell més baix de maduresa cultural de seguretat.

Adverse effects as a consequence of healthcare provision are present in developed countries. The study of patient safety culture in healthcare institutions is a starting point for implementing strategies of improvement. Quantitative research in this field has increased in recent years but qualitative evidence is limited. Experts in safety culture propose the application of mixed methods approaches in order to achieve a deeper understanding in the subject. Objective: To compare the culture of patient safety in hospital settings and to determine the cultural maturity level from the nurse perspective between four countries of the European Union: Sweden, Spain, Hungary and Croatia. Methodology: Mixed methods, concurrent triangulation design. The study population was formed by nursing professionals from the Internal Medicine, Surgical and Emergency departments of two public regional hospitals in each participating country. Quantitative data (n = 538) was obtained through the questionnaire "Hospital Survey on Patient Safety Culture" (HSOPSC), composed of 12 dimensions and validated in all the participating countries. A total of 24 in-depth interviews and 147 hours of non-participating observation were conducted among all the participating countries. Results: The overall perception of safety was considered good in Sweden and acceptable in the other countries. The qualitative data indicated notable differences between Spain, compared to Hungary and Croatia. Teamwork was the most valued dimension in all countries except Croatia. The qualitative data did not always evidence support, respect and teamwork in the units of Hungary and Croatia. In all countries, staffing was considered an opportunity for improvement, although patient nurse ratios were higher in Sweden, followed by Spain, Hungary and Croatia. Conclusions: The mixed methods methodology allowed to identify differences in the culture of patient safety from the nurse perspective between countries of the European Union with different health expenditure per capita. There is a positive correlation between health spending and the level of safety culture maturity of the nurses in Sweden and Spain. Hungary and Croatia have similar characteristics, indicating globally a lower level of cultural maturity.