Desenvolupament neuropsicològic infantil i competències ètiques. Una proposta educativa des de la neuroètica

Autor/a

Navarro Pons, Sandra

Director/a

Martínez Martín, Miquel

Jódar Vicente, Mercè

Tutor/a

Casado, María

Data de defensa

2019-05-25

Pàgines

263 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Resum

INTRODUCCIÓ: Els coneixements actuals en neuroeducació i neuroètica ens animen a estimular el desenvolupament de funcions cerebrals facilitadores d’habilitats cognitives, emocionals i socials que ens permeten millorar la nostra responsabilitat individual i col·lectiva a partir de la prevenció i de la intervenció educativa. En el nostre context on els infants són escolaritzats en edats primerenques, hem d’aprofitar la seva plasticitat cerebral com una oportunitat per afavorir la promoció de conductes respectuoses amb si mateixos, els altres i l’entorn. OBJECTIU: La investigació proposa avaluar l’efecte de la implementació d’un programa educatiu per promoure prerequisits de competència ètica elaborat per a nens i nenes de maternal B de l’Escola Andorrana. La intervenció ha estat desenvolupada per les seves mestres, que van ser formades específicament per afavorir contextos d’aprenentatge i incidir de manera específica i sistemàtica en el desenvolupament neuropsicològic d’habilitats que facilitin conducta ètica. METODOLOGIA: Es realitza un estudi experimental d’assaig de camp amb grup control paral·lel i simple cec, amb una mostra que va quedar constituïda per 306 infants amb una mitjana d’edat de 5 anys. Ha participat l’alumnat de 16 aules i 35 mestres de 4 centres educatius. Es va realitzar una valoració a l’inici del curs i una en finalitzar, i es va avaluar directament el rendiment cognitiu de l’alumnat. Es va recollir també la percepció de mestres i famílies a partir d’uns qüestionaris de conducta. L’equip docent del grup experimental va realitzar sessions de formació i va seguir la proposta d’activitats diàries. La intervenció es va emmarcar en el currículum determinat per aquesta etapa per treballar habilitats cognitives, emocionals i socials. Era aplicable fàcilment en l’entorn de l’aula i estava dissenyada per a que els docents i els infants poguessin gaudir a partir d’activitats educatives diverses. RESULTATS: Els infants del grup experimental van millorar significativament el seu funcionament atencional i de memòria immediata i van mostrar rendiments superiors al grup de control en el reconeixement facial d’emocions i en tasques de falsa creença. CONCLUSIONS: Una intervenció primerenca és útil per afavorir prerequisits de competència ètica. Millorar la repercussió social de la millora educativa és clau i cal seguir fent recerca conjunta des de la neurociència i la pedagogia per fomentar que la ciutadania del futur sigui més participativa, cooperativa i solidària. En definitiva hem de ser capaços d’aprendre a transmetre habilitats que facilitin una millor competència ètica.


INTRODUCCIÓN: Los conocimientos actuales en neuroeducación y neuroética nos animan a estimular el desarrollo de funciones cerebrales facilitadoras de habilidades cognitivas, emocionales y sociales que nos permiten mejorar nuestra responsabilidad individual y colectiva a partir de la prevención y de la intervención educativa. En nuestro contexto en el que los niños y niñas se escolarizan en edades tempranas, tenemos que aprovechar su plasticidad cerebral como una oportunidad para favorecer la promoción de conductas respetuosas consigos mismos, los demás y el entorno. OBJETIVO: La investigación propone evaluar el efecto de la implementación de un programa educativo para promover prerequisitos de competencia ética elaborado para niños y niñas de maternal B de la Escuela Andorrana. La intervención se desarrolla por sus maestras, que fueron formadas específicamente para favorecer contextos de aprenendizaje e incidir de manera específica y sistemática en el desarrollo neuropsicológico de habilidades que faciliten conducta ética. METODOLOGÍA: Se realiza un estudio experimental de ensayo de campo con grupo control paralelo y simple ciego, con una muestra que quedó constituida por 306 niños y niñas con una media de edad de 5 años. Ha participado el alumnado de 16 aulas y 35 maestros de 4 centros educativos. Se realizó una valoración al inicio de curso y otra al finalizar, y se evaluó directamente el rendimiento cognitivo del alumnado. También se recogió la percepción de los maestros y las familias a partir de unos cuestionarios de conducta. El equipo docente del grupo experimental realizó sesiones de formación y siguió la propuesta de actividades diarias. La intervención se enmarcó en el currículum determinado para esta etapa, para trabajar habilidades cognitivas, emocionales y sociales. Era aplicable fácilmente en el entorno del aula y estaba diseñada para que los docentes y los niños pudiesen disfrutar a partir de actividades educativas diversas. RESULTADOS: El alumnado del grupo experimental mejoró significativamente su funcionamiento atencional y de memoria inmediata y mostró rendimientos superiores al grupo control en el reconocimiento facial de emociones y en tareas de falsa creencia. CONCLUSIONES: Una intervención temprana es útil para favorecer prerequisitos de competencia ética. La repercusión social de la mejora educativa es clave y debemos seguir investigando conjuntamente desde la neurociencia y la pedagogía para fomentar que la ciudadanía del futuro sea más participativa, cooperativa y solidaria. En definitiva debemos ser capaces de aprender a transmitir habilidades que faciliten una mejor competencia ética.


INTRODUCTION: Current thinking in neuroeducation and neuroethics encourages stimulating the development of brain functions which facilitate the cognitive, social and emotional skills that allow us to improve our individual and collective responsibility based upon prevention and educational intervention. In our context in which children begin school at an early age, we must take advantage of their cerebral plasticity as an opportunity to favour the promotion of respectful behaviour toward themselves, others and their environment. OBJECTIVE: This study aims to evaluate the effects of implementing an educational programme designed to promote skills facilitating ethical competence for boys and girls in maternal B (pre-school) of the Andorran school system. The intervention was carried out by the teachers who were specifically trained to favour learning contexts and to influence in a systematic and specific fashion in the neuropsychological development of ethical behaviour. METHODOLOGY: An experimental field study was carried out with a single, parallel blind control group and a sample made up of 306 girls and boys with an average age of 5 years old. Students from 16 classes and 35 teachers from 4 educational centres took part. An assessment was carried out at the beginning of the school year and another at the end and cognitive performance was directly evaluated. The impressions of the teachers and families were also recorded in questionnaires relating to behaviour. The teaching staff for the experimental group did training sessions and followed the proposal for daily activities. The intervention was framed within the curriculum set for this learning stage, to work on cognitive, emotional and social skills. It was easy to apply within a classroom environment and was designed so that teachers and students could enjoy different educational activities. CONCLUSION: An early intervention is useful to encourage the preconditions of ethical competence. The social repercussions of improvements in education are key and neuroscience and education must continue to investigate together in order to ensure that the citizens of the future may be more participative, cooperative and act with more solidarity. Ultimately, we must be capable of learning to transmit skills which facilitate a better ethical competence.

Paraules clau

Bioètica; Bioética; Bioethics; Neuropsicologia pediàtrica; Neuropsicología pediátrica; Pediatric neuropsychology; Competències bàsiques en educació; Educación basada en competencias; Competency based education

Matèries

34 - Dret

Àrea de coneixement

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Nota

Programa de Doctorat Dret i Ciència Política

Documents

SNP_TESI.pdf

6.482Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)