Tos ferina a pediatria: factors pronòstic d’evolució en el pacient hospitalitzat

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva
dc.contributor.author
Riera Bosch, Maria Teresa
dc.date.accessioned
2019-07-11T06:08:43Z
dc.date.available
2019-07-11T06:08:43Z
dc.date.issued
2019-04-08
dc.identifier.isbn
9788449086700
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/667157
dc.description.abstract
Objectius Identificar els factors pronòstic de mala evolució de tos ferina en els pacients pediàtrics hospitalitzats. Detallar l’impacte de la campanya de vacunació de dones embarassades contra la tos ferina en el nombre de pacients ingressats o en la gravetat de les formes clíniques. Mètodes Es practica un estudi descriptiu, retrospectiu i observacional de tipus cohort per revisió d’històries clíniques dels pacients menors de 18 anys ingressats al Vall d’Hebron Campus Hospitalari amb diagnòstic confirmat de tos ferina de març de 2002 a febrer de 2016. En una primera fase es valoren les característiques epidemiològiques, clíniques, de tractament i d’evolució, fent especial èmfasi en els factors associats a mala evolució. Es compara el grup amb evolució favorable amb el grup amb evolució desfavorable. En una segona fase es pren en consideració l’impacte de la campanya de vacunació en embarassades. Es compara el grup de nens ingressats en el període amb campanya d’immunització en dones embarassades amb el grup que no pertany al període de vacunació durant la gestació. Resultats Primera fase Van ingressar 214 infants amb tos ferina confirmada microbiològicament (per reacció en cadena de la polimerasa (PCR) 211 i per cultiu 97). Un 50,5% dels ingressats van ser de sexe femení. L’edat mediana va ser de 61 dies (rang interquartílic (RIQ) 39–105,25). La font d’infecció més freqüent van ser els germans, seguits de les mares. L’únic antecedent freqüent va ser la prematuritat (12,1%). L’evolució va ser desfavorable (van requerir ingrés a la UCIP) en el 19,6% dels pacients. Tres pacients van ser exitus (1,4%) i tres més van patir seqüeles (1,4%). L’edat inferior a 60 dies, la presència d’apnea i una xifra elevada de limfòcits inicials (> 10.000/mm3) van ser factors de mal pronòstic en l’anàlisi multivariant. Cap dels pacients que va ingressar a la UCIP havia rebut una dosi efectiva d’immunització contra la tos ferina administrada al nen. L’administració tardana de macròlids en el cas de tos ferina en el lactant comporta una major probabilitat d’ingrés a la UCIP. Segona fase comparativa de dos anys pre- i postcampanya d’immunització en dones embarassades (març de 2012 a febrer de 2016) En aquests 4 anys van ingressar 62 pacients: 35 en el període prevacunació i 27 durant el període posterior. Els grups pre- i postcampanya d’immunització en dones embarassades van ser comparables per a la majoria de característiques (edat, sexe, estada hospitalària o hemograma inicial). No hi va haver diferències entre els dos grups quant a la necessitat d’ingrés a la UCIP (9 versus 4; p=0,058). Dels 27 infants ingressats en període amb campanya d’immunització en dones embarassades, la majoria (22) no havien rebut immunització les seves mares; cinc mares havien estat vacunades durant la gestació (un d’aquests nens va ingressar a la UCIP). Dels pacients que les seves mares havien estat immunitzades durant la gestació un era prematur i dos eren majors de 4 mesos. Conclusions Una menor edat, l’absència d’immunitzacions contra la B. pertussis administrades al nen, l’apnea, el retard en l’administració de macròlid i una xifra de limfòcits inicials elevada (> 10.000/mm3) són factors de mal pronòstic en la cohort d’aquest estudi. Atès que durant la campanya d’immunització en dones embarassades la majoria de nens que ingressen per tos ferina són infants les mares dels quals no varen rebre la vacuna, cal intentar ampliar la cobertura en dones embarassades. La immunització materna contra la tos ferina no descarta del tot l’ingrés del lactant per tos ferina, però és la manera que hi ha d’intentar protegir el lactant abans de poder-li administrar les primeres vacunes.
en_US
dc.description.abstract
Objectives: Identifying prognostic factors for bad clinical outcome of whooping cough patients who are admitted to the hospital. Detailing the possible impact of the vaccination campaign against whooping cough in pregnant women on the number of admitted patients and/or clinical severity. Methods: A descriptive, retrospective and observational cohort study was performed by reviewing the clinical records of patients younger than 18 years old admitted to Vall d’Hebron Hospital Campus from March 2002 to February 2016 with microbiologically confirmed whooping cough. In the first phase, an evaluation of epidemiological, clinical, therapeutic and evolution features was performed, with special emphasis on the factors associated with poor evolution. The group with a favorable outcome was compared with the group with unfavorable evolution. In the second phase, the impact of the campaign of vaccination in pregnancy was considered. A comparison was carried out between the group of children admitted during the campaign of immunization in pregnancy and the group that did not belong to this campaign period. Results: First phase: Two hundred and fourteen children with whooping cough with microbiological confirmation (by polymerase chain reaction (PCR) 211 and 97 by isolation of B. pertussis or B. parapertussis from a clinical specimen) were included. 50.5% of those who were admitted were female. The median age was 61 days (interquartile range (IQR): 39–105.25). The most common epidemiological source were siblings, followed by mothers. The only frequent pathological condition was prematurity (12.1%). Evolution was unfavorable (admission in PICU required) in 19.6% of patients. Three patients died (1.4%) and three had some sequelae (1.4%). Median age of less than 60 days, the presence of apnea, and an elevated count of lymphocytes (> 10.000/mm3) in the initial blood test were bad prognosis factors in the multivariate analysis. None of the admitted patients in the PICU had received an effective dose of vaccination against pertussis. Late administration of macrolides in the case of pertussis in the infant implies a higher probability of being admitted to the PICU. Second phase comparison of two years pre- and post- campaign of vaccinating pregnant women (March 2012 to February 2016): In this four-year period, 62 patients were admitted to the hospital: 35 in the period before vaccinating pregnant women and 27 in the period after. The pre- and post- campaign of vaccinating pregnant women groups were comparable in the majority of baseline features (age, sex, hospital stay or initial blood count). There were no differences between the two groups regarding the need for entry into the PICU (9 versus 4; p=0.058). Of the 27 children belonging to the maternal vaccination period, the vast majority of the mothers (22) had not received the vaccine during gestation, despite recommendation. Of the 5 children born to vaccinated mothers, one was a preterm baby, two were older than four months and one required admission to the PICU. Conclusions: Younger age, absence of immunizations against B. pertussis received by the child, apnea, delay in the administration of macrolides and a high number of lymphocytes in the initial blood test (> 10.000/mm3) were defined as unfavorable prognostic factors in our cohort. Since most of children admitted to hospital during the vaccination campaign in pregnant women are children whose mothers were not vaccinated during pregnancy, it would seem necessary to expand vaccination coverage. Vaccination during pregnancy does not exclude admission of the infant for pertussis, but it seems to be an appropriate way to protect infants from severe clinical forms before the first vaccinations can be administered.
en_US
dc.format.extent
205 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Tos ferina
en_US
dc.subject
Whooping cough
en_US
dc.subject
Vacuna antipertússica
en_US
dc.subject
Vacuna contra la tos ferina
en_US
dc.subject
Pertussis vaccine
en_US
dc.subject
Embaràs
en_US
dc.subject
Embarazo
en_US
dc.subject
Pregnacy
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Tos ferina a pediatria: factors pronòstic d’evolució en el pacient hospitalitzat
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
616.9
en_US
dc.contributor.authoremail
rierabosch.mt@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Soler Palacin, Pere
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

mtrb1de1.pdf

1.163Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)