Relación entre competencia profesional y mercado laboral. Hacia la mejora del perfil competencial en la educación superior

Abstract

Les competències, des d'un enfocament educatiu, són susceptibles de ser apreses i desenvolupades en un procés de formació professional. El mercat laboral, des d'un enfocament d'oferta i demanda de força de treball, és l'espai on hi ha una connexió real entre les competències adquirides i l'execució de tasques que demanda l'ocupació. L'entrada de les competències en l'educació superior respon a la necessitat de connectar el món educatiu amb el món laboral. La població jove no pot treballar en la seva especialització pel requisit previ de l'experiència i es destina la seva participació laboral a altres tasques no relacionades amb la seva formació i els ocupadors consideren que el potencial de les competències d'un empleat són una font de valor i reconeixement . L'estudi relació entre competència professional i mercat laboral, cap a la millora del perfil competencial en l'educació superior, busca determinar els punts comuns entre graduats i ocupadors, jerarquització de la importància de les competències donada pels docents i els significats i constructes d'experts acadèmics i professionals ocupadors respecte de les competències genèriques i el mercat de treball. La investigació té un component quantitatiu (estudi de tall transversal) i un component qualitatiu (estudi fenomenològic basat en teoria fonamentada). Els participants de l'estudi pertanyen a les àrees de Medicina, Dret i Mecànica automotriu, 160 graduats i 159 ocupadors als que s'aplica el qüestionari Tuning i 120 docents que responen el qüestionari Rànquing de Competències Genèriques. Per a l'anàlisi quantitativa s'aplica descripció de freqüències i mesures de tendència central, segons la naturalesa de la variable, anàlisi de variància i prova post hoc (test de Duncan) per trobar diferències significatives entre importància i realització de les competències. L'anàlisi qualitativa identifica els discursos significatius concordants i discordants de 30 professionals ocupadors i 9 experts acadèmics. Hi ha una bretxa entre la percepció de la importància i la realització de les competències entre graduats, ocupadors, experts acadèmics i docents. Les competències comunes a les professions per millorar el perfil competencial són: compromís ètic, capacitat de comunicació oral i escrita, capacitat d'aprendre i actualitzar-se permanentment, treball en equip, capacitat per actuar en noves situacions, identificar, plantejar i resoldre problemes, aplicar els coneixements en la pràctica, habilitat en l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, capacitat d'investigar, capacitat crítica i autocrítica i capacitat per organitzar i planificar el temps. Els resultats de l'estudi mostren la necessitat d'enfortir la relació entre acadèmia i mercat laboral en països d'ingressos mitjans.

Las competencias, desde un enfoque educativo, son susceptibles de ser aprendidas y desarrolladas en un proceso de formación profesional. El mercado laboral, desde un enfoque de oferta y demanda de fuerza de trabajo, es el espacio donde hay una conexión real entre las competencias adquiridas y la ejecución de tareas que demanda el empleo. La entrada de las competencias en la educación superior responde a la necesidad de conectar el mundo educativo con el mundo laboral. La población joven no puede trabajar en su especialización por el requisito previo de la experiencia y se destina su participación laboral a otras tareas no relacionadas con su formación y los empleadores consideran que el potencial de las competencias de un empleado son una fuente de valor y reconocimiento. El estudio relación entre competencia profesional y mercado laboral, hacia la mejora del perfil competencial en la educación superior, busca determinar los puntos comunes entre graduados y empleadores, jerarquización de la importancia de las competencias dada por los docentes y los significados y constructos de expertos académicos y profesionales empleadores respecto de las competencias genéricas y el mercado de trabajo. La investigación tiene un componente cuantitativo (estudio de corte transversal) y un componente cualitativo (estudio fenomenológico basado en teoría fundamentada). Los participantes del estudio pertenecen a las áreas de Medicina, Derecho y Mecánica Automotriz,160 graduados y 159 empleadores a quienes se aplica el cuestionario Tuning y 120 docentes que responden el cuestionario Ranking de Competencias Genéricas. Para el análisis cuantitativo se aplica descripción de frecuencias y medidas de tendencia central, según la naturaleza de la variable, análisis de varianza y prueba post hoc (test de Duncan) para encontrar diferencias significativas entre importancia y realización de las competencias. El análisis cualitativo identifica los discursos significativos concordantes y discordantes de 30 profesionales empleadores y 9 expertos académicos. Hay una brecha entre la percepción de la importancia y la realización de las competencias entre graduados, empleadores, expertos académicos y docentes. Las competencias comunes a las profesiones para mejorar el perfil competencial son: compromiso ético, capacidad de comunicación oral y escrita, capacidad de aprender y actualizarse permanentemente, trabajo en equipo, capacidad para actuar en nuevas situaciones, identificar, plantear y resolver problemas, aplicar los conocimientos en la práctica, habilidad en el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación, capacidad de investigar, capacidad crítica y autocrítica y capacidad para organizar y planificar el tiempo. Los resultados del estudio muestran la necesidad de fortalecer la relación entre academia y mercado laboral en países de ingresos medios.

Competences, from an educational approach, are capable of being learned and developed in a professional training process. The labour market, from a labour supply and demand approach, is the space where there is a real connection between the skills acquired and the execution of tasks demanded by employment. The entry of competences into higher education responds to the need to connect the world of education with the world of work. Younger population cannot work in their field of specialization because of the previous requirement of experience and their labor participation is destined to other tasks not related to their training and employers consider that the potential of an employee's competences are a source of value and recognition. The study of the relationship between professional competence and the labor market, towards the improvement of the competency profile in higher education, seeks to determine the common points between graduates and employers; the hierarchization of the importance of competencies given by teachers and the meanings and constructs of academic experts and professional employers with respect to generic competencies and the labor market. The research has a quantitative component (cross-sectional study) and a qualitative component (phenomenological study based on grounded theory). The participants of the study belong to the areas of Medicine, Law and Automotive Mechanics,160 graduates and 159 employers to whom the Tuning questionnaire is applied and 120 teachers who answer the Generic Competences Ranking questionnaire. For the quantitative analysis a description of frequencies and measures of central tendency is applied, according to the nature of the variable, analysis of variance and post hoc test (Duncan's test) to find significant differences between importance and realization of the competences. Qualitative analysis identifies the concordant and discordant significant discourses of 30 professional employers and 9 academic experts. There is a gap between the perception of importance and the realization of competencies among graduates, employers, academic experts and teachers. The common skills related to the professions for improving the competency profile are: ethical commitment, oral and written communication skills, ability to learn and update permanently, teamwork, ability to act in new situations, identify, pose and solve problems, apply knowledge in practice, ability to use information and communication technologies, ability to investigate, critical and self-critical ability and ability to organize and plan time. The results of the study show the need to strengthen the relationship between academy and the labour market in middle-income countries.