Universitat de Lleida. Departament de Història
La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d’un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l’anàlisi i la reconstrucció d’indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L’anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l’estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L’estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l’anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l’estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.
La presente tesis trata de contribuir al debate historiográfico sobre la Crisis del siglo XIV con datos de un observatorio mediterráneo: Cataluña. La riqueza de las fuentes catalanas permite hacer aportaciones relevantes a las controversias historiográficas sobre la cronología, la causalidad y los efectos de las crisis alimentarias y sus interrelaciones con las crisis de mortalidad, incluyendo la Peste Negra. A partir del análisis y reconstrucción de indicadores económicos y demográficos hemos establecido una cronología y topografía de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1283 y 1351. El análisis de los precios alimentarios, especialmente de los cereales, ha contribuido al estudio de la causalidad, desarrollo y efectos de cada ciclo de crisis alimentaria, con especial atención a la hambruna de 1333-1334. El estudio de los precios junto con las series indicadoras de las crisis de mortalidad (fundamentalmente sobre la base de testamentos) ha contribuido al análisis de la causalidad de las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1239 y 1351 y al estudio de las relaciones de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad, con una especial atención a la Peste Negra de 1348 y a la crisis de mortalidad de 1334.
This thesis aims to contribute to the historiographic debate about the XIVth century Crisis with relevant data from a Mediterranean example: Catalonia. The richness of Catalan sources provides relevant contributions to historiographical controversies about the chronology, causation, and effects of food crises and their relationship to mortality crises, including the Black Death. Based on the analysis and reconstruction of economic and demographic indicators we have established a chronology and topography of food crises and mortality crises in Catalonia between 1283 and 1351. The analysis of food prices, especially cereals, has contributed to the study of the causality, development, and effects of each cycle of food crisis, with special attention to the famine of 1333-1334. The study of prices along with the series of indicators of mortality crises (fundamentally based on testaments) has contributed to the analysis of the causality of mortality crises in Catalonia between 1239 and 1351 and to the study of the relationships of food crises and mortality crises, with special attention to the Black Death of 1348 and the 1334 mortality crisis.
Crisis alimentàries medievals; Història dels preus a l'edat mitjana; Crisis de mortalitat segles XIII-XIV; Crisis alimentarias medievales; Historia de los precios en la Edad Media; Crisis de mortalidad siglos XIII-XIV; Medieval food crises; Price History in the Middle Ages; Mortality crises in the XIII-XIV centuries
93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History
Història Medieval
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.