Algunes qüestions de renormalització a la cromodinàmica quàntica

Abstract

Sembla obligat començar fent referència a les raons teòriques i experimentals que ens fan creure en la Cromodinàmica Quàntica com en la Teoria de Camps adient a la descripció del mon hadrònic.

Per a creure en una teoria necessitem, seguint Wightman, dos requisits: ha d'estar lliure de contradiccions i ha de satisfer un rang més o menys ampli d'observacions experimentals. És en aquest sentit que hom creu en les equacions de Maxwelll, però no ho fa en l’antiga teoria quàntica anterior a la Mecànica Ondulatòria.

En els dos aspectes la resposta ha d'ésser matisada.Pel que coneixem fins aquest moment QCD és una teoria lliure d'inconsistències internes, al menys a un nivell molt fonamental. És una teoria de gauge -i creiem en les teories de gauge per a l'explicació de totes les interaccions- convenientment definida (en un sentit ampli del terme), renormalitzable i unitària. A grans trets, el problema que ens impedeix donar una resposta conclusiva és la probable inexistència de la matriu S almenys en un sentit pertorbatiu.