Contribució a la síntesi de poliquinans: funcionalització regio- i estereoselectiva de sistemes de cis-biciclo(3.3.0) octà

Autor/a

Moyano i Baldoire, Albert

Director/a

Serratosa, Fèlix, 1925-1995

Fecha de defensa

1984-07-05

Páginas

354 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Química Orgànica

Resumen

Els políedres regulars o "sòlids platònics" van fer la seva aparició en el món de la Ciència de la mà dels Pitagòrics fa més de 2500 anys, i gairebé des del principi es van relacionar amb el problema que podríem anomenar "protoquímic" de l'estructura última de la matèria. En efecte, sembla que ja Empèdocles d'Agrigent (ca. 490-435 a. de C.) considerava que a cadascuna de les quatre "arrels" (l'aigua, l'aire, el foc, la terra) que constituïen els elements primordials -les combinacions dels quals engendraven totes les coses- li corresponia un políedre regular (icosàedre, octàedre, tetràedre, cub). La idea de que existia un cinquè element (l'èter) corresponent al quint sòlid Platònic (el dodecàedre) s'atribueix habitualment a Timeus de Locri, encara que és possible que Filolau (finals del s. 5è a. de C.) ja hagués avançat aquesta hipòtesi. Plató (428-348 a. de C.) recollí tots aquests conceptes dels seus predecessors, juntament amb la demostració de Teetetus d'Atenes (mort al 368 a. de C.) de que només són possibles cinc políedres regulars. Aquests intents de construcció d'una teoria estructural de la matèria basada en els políedres regulars no tingueren continuació, car els sòlids platònics no trobaren lloc en la física d'Aristòtil (384-322 a. de C.); com aquest no admetia l'existència del buit, rebutjava tota correspondència entre els elements i els políedres regulars. Després d'Aristòtil, els políedres regulars no inspiraren més teories estructurals de la matèria, si bé jugaren un paper decisiu en la formulació de les lleis dels moviments planetaris per Kepler. En cert sentit, doncs, cal considerar-los a la base de tota l Ciència moderna. En el camp de la Química inorgànica, la formació de "gàbies” o clusters polièdrics ha estat recentment identificada com a un fenomen important i amplament extès, i presenta interessants problemes tant des del punt de vista sintètic com estructural.

Palabras clave

Síntesi orgànica; Síntesis orgánica; Organic synthesis; Compostos orgànics; Compuestos orgánicos; Organic compounds

Materias

547 - Química orgánica

Área de conocimiento

Ciències Experimentals i Matemàtiques

Documentos

AMB_TESI.pdf

18.17Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)