The social valuation of skills. An analysis through linguistic work in the new economy

Abstract

Els canvis en el contingut i la rellevància de les competències en els mercats laborals de la nova economia ha generat diversos debats respecte a la seva conceptualització i valoració. Des del corrent principal de l'economia, la competència és considerada un dels principals ingredients del capital humà, el valor del qual està determinat per la dinàmica de l'oferta i la demanda en el mercat de treball. En canvi, des del punt de vista heterodox, les habilitats estan construïdes socialment. El valor de les competències resulta de la negociació política y reflecteix el poder i estatus de diversos grups d'interès així com les ideologies predominants en la societat. La tesi es centra en la valoració de les competències lingüístiques, un tipus d'habilitat transversal que és bàsica per al treball tant cognitiu com interactiu en la nova economia, però que està involucrada en algunes controvèrsies en relació a la devaluació i la desqualificació de treballadors i ocupacions. Des d'un enfocament de mètodes mixtos, la tesi presenta tres articles que estudien l'impacte de les ideologies i la seva institucionalització en la valoració de les competències lingüístiques. El primer dels articles analitza com les actituds cap als immigrants en diversos països europeus es relacionen amb la devaluació dels seus coneixements de llengües estrangeres. El segon article prova si aquelles habilitats lingüístiques teoritzades com a devaluades degut a la seva associació tradicional amb el treball femení, el sector de serveis de més baix estatus i l'origen ètnic, estan o no recompensades en el mercat laboral dels Estats Units. L'últim article descriu la rellevància del treball lingüístic en la definició de categories laborals en el sector dels call center a Espanya i en les lluites entre ocupadors i treballadors en relació amb la valoració de les competències lingüístiques. La tesi conclou que la valoració de les competències lingüístiques està influenciada per ideologies i institucions socials que van més enllà de la dinàmica d'oferta i demanda en el mercat. Aquestes ideologies i institucions han de considerar-se seriosament des de l’acció política i social per a una valoració justa de les competències dels treballadors de la nova economia.

Los cambios en el contenido y relevancia de las competencias en los mercados laborales de la nueva economía ha generado diversos debates con respecto a su conceptualización y valoración. Des de la corriente principal de la economía, la competencia es considerada uno de los principales ingredientes del capital humano cuyo valor está determinado por la dinámica de la oferta y la demanda en el mercado laboral. En cambio, desde el punto de vista heterodoxo, las competencias están construidas socialmente. La valoración de la competencia es resultado de la negocian política y refleja el poder y estatus de diversos grupos de interés, así como las ideologías predominantes en la sociedad. La disertación se centra en la valoración de las competencias lingüísticas, un tipo de habilidad transversal que es básica para el trabajo tanto cognitivo como interactivo en la nueva economía, pero que está involucrada en algunas controversias en torno a la devaluación y la descualificación de trabajadores y ocupaciones. Desde un enfoque de métodos mixtos, la tesis presenta tres artículos que estudian el impacto de las ideologías y su institucionalización en la valoración de las competencias lingüísticas. El primero de ellos analiza cómo las actitudes hacia los inmigrantes en diversos países europeos se relacionan con la devaluación de sus conocimientos de lenguas extranjeras. El segundo artículo prueba si aquellas habilidades lingüísticas teorizadas como devaluadas debido a su asociación tradicional con el trabajo femenino, los empleos del sector de servicios de bajo estatus y el origen étnico, están o no recompensadas en el mercado laboral de los Estados Unidos. El último artículo describe la relevancia del trabajo lingüístico en la definición de categorías laborales en el sector de los call center en España y en las luchas entre empleadores y trabajadores en relación con la valoración de las habilidades lingüísticas. La tesis concluye que la valoración de las habilidades lingüísticas está influenciada por ideologías e instituciones sociales que van más allá de la dinámica de oferta y demanda en el mercado. Dichas ideologías e instituciones deben considerarse seriamente des de la acción política y social para una valoración justa de las competencias de los trabajadores en la nueva economía.

Several debates on how skills should be conceptualised and valued have arisen from changes in the content and relevance of them in the labour markets of the new economy. In mainstream economics, skill is one of the main ingredients of human capital and its value is determined by the supply-demand dynamic of the labour market. According to heterodox views, however, skills are socially constructed. The value of skills results from political negotiation, reflecting the power and status of diverse interest groups, as well as the predominant ideologies of society. The dissertation focuses on the valuation of linguistic skills, a cross-cutting kind of skill that is basic for both cognitive and interactive work in the new economy, but which is involved in controversies regarding the devaluation and deskilling of workers and occupations. From a mixed methods approach, the dissertation presents three papers that study the impact of institutionalized ideologies on linguistic skills valuation. The first paper analyses how the attitudes towards immigrants across European countries is related to the devaluation of their foreign language knowledge. The second paper test whether those linguistic skills which are devaluated for their traditional association with women’s work, low-status service sector jobs and ethnicity are unrewarded across occupations in the US labour market. The third and final paper describes the relevance of linguistic work in defining job categories in the call centre sector in Spain and the struggles between employers and workers regarding the valuation of language skills. The thesis concludes that ideologies and social institutions influence the valuation of linguistic skills above and beyond the market dynamic. A serious consideration in political and social action of such ideologies and institutions is required in order to fairly value workers skills in the new economy.