dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
dc.contributor.author
Sharaf, Adnan
dc.date.accessioned
2019-10-29T06:56:25Z
dc.date.available
2019-10-29T06:56:25Z
dc.date.issued
2019-09-05
dc.identifier.isbn
9788449088261
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/667775
dc.description.abstract
La política i la planificació del usos del sòl concerneix la presa de decisions
col·lectives mitjançant la qual una societat decideix on, dins del seu territori, s'han de dur
a terme diferents activitats socioeconòmiques i estableix les disposicions que controlin la
naturalesa d'aquestes accions per motius ambientals, culturals o històrics. Aquests
controls determinen característiques com ara les àrees de parcel·la, el seu consum de
terres, la seva intensitat, la seva densitat o les normes tècniques de les infraestructures.
Per tant, els usos de la terra determinen les diverses activitats socioeconòmiques que es
produeixen en una àrea específica, els patrons de comportament humà que produeixen i el
seu impacte sobre el medi ambient.
Des dels anys noranta, amb l’inici del Land‐Use and Land‐Cover (LULC) change
project del International Geosphere‐Biosphere Program (IGBP) i del International Human
Dimensions Program (IHDP), importants avenços en el camp de la modelització de l’LULC
s’ha produït. Supervisar els canvis de LULC és fonamental per desenvolupar estratègies
efectives per a la gestió espacial i la protecció del medi ambient, ja que els canvis induïts
pels humans han afectat el rendiment dels serveis ecosistèmics i han contribuït a alterar
els cicles bioquímics que controlen el funcionament del sistema terrestre. En la política i
planificació dels usos del sòl diversos tipus d’actors humans, les seves relacions i
l’estructura social i institucional influeixen en els processos LULC.
A causa de la seva situació geoestratègica, situada entre les nacions occidentals
desenvolupades i les creixents economies asiàtiques, i els centres mundials de producció
de petroli, les ciutats de la Península Aràbiga han guanyat ràpidament importància en
l’economia global. En conseqüència, els espais urbans d’aquestes ciutats han ampliat la
seva presència més enllà dels centres històrics. Atès el ràpid desenvolupament de les
ciutats àrabs en les últimes dècades, el terme "ciutat instantània" s'ha proposat per
descriure la forma en què semblen haver aparegut de sobte, fora del no‐res. En aquesta
tesi doctoral, l’àrea d’estudi correspon a la ciutat d'Al Ain, situada als Emirats Àrabs Units
(EAU). Es tracta d’una interessant ciutat de grandària mitjana per analitzar pel seu
desenvolupament urbà molt ràpid i per una ubicació estratègica a la frontera entre els
Emirats Àrabs Units i Oman. Es caracteritza per un vast i àrid desert, dominat per sorra i
grava, amb llits de rius secs intermitents, una regió muntanyosa escarpada (Jabel Hafeet) i
una zona de sòls i oasis fèrtils, amb grans reserves d'aigua subterrània.
La tesi s'estructura en vuit capítols amb l'objectiu principal d'avaluar les
trajectòries LULC d'Al Ain, entre 1984 i 2014, i comparar‐les amb la gestió de dos plans
generals d’ordenació urbana. Per mapar i quantificar els canvis en els LULC, es va aplicar
una combinació particular de tècniques de teledetecció i SIG. Posteriorment, per verificar
la hipòtesi inicial sobre l'especificitat de l'expansió urbana d'Al Ain i per avaluar les
conseqüències dels canvis d’LULC des d'un punt de vista paisatgístic, es van calcular les
mètriques de paisatge dels patrons urbans (agregats, lineals, transversals o nodals). El
següent pas va consistir en aplicar una anàlisi estadística a partir de les dades censals, a
escala de districte, per millorar la comprensió dels processos LULC, principalment els
relacionats amb la població, el sexe i el seu origen. Després, es van establir els principals
motors de canvi d’ LULC a partir del coneixement expert i de les conseqüències
socioambientals de les dinàmiques. Finalment, es va avaluar el futur creixement del Pla Al
Ain 2030.
Aquesta tesi doctoral, doncs, representa un pas més enllà del coneixement de les
trajectòries i formes urbanes, essent una contribució empírica amb una combinació
innovadora d’eines: una combinació particular de tècniques RS i SIG; una comparació del
creixement urbà real amb les directrius proporcionades pels plans d’ordenació; una
avaluació detallada dels patrons del paisatge; una anàlisi estadística mitjançant dades
censals a escala de districte; i, finalment, una aproximació a través del coneixement expert
aplicat per determinar les principals forces i conseqüències socioambientals.
en_US
dc.description.abstract
Land‐use policy and planning concerns collective decision‐making by which a
society decides where, within its territory, different socioeconomic activities should take
place, and establishes provisions that control the nature of such actions due to
environmental, cultural or historical reasons. These controls determine features such as
plot areas, their land consumption, their intensity, their density or technical standards of
infrastructures. Therefore, land‐uses determine the diverse socioeconomic activities that
occur in a specific area, the patterns of human behavior they produce, and their impact on
the environment.
Since the 1990s, with the initiation of the Land‐Use and Land‐Cover (LULC) change
project of the International Geosphere‐Biosphere Program (IGBP) and the International
Human Dimensions Program (IHDP), considerable advances in the field of modeling of
LULC change have occurred. Monitoring LULC changes is critical to develop effective
strategies for spatial management and environmental protection because human‐induced
changes have affected the performance of ecosystem services and contributed to alter the
biochemical cycles that control the functioning of the Earth system. In land‐use policy and
planning diverse types of human actors, their relationships and the social and institutional
structure influence LULC processes.
Due to their geostrategic situation, located between the developed Western
nations and the rising Asian economies, and world centres of oil production, cities in the
Arabian Peninsula have rapidly gained significance in the global economy. In consequence,
urban spaces in these cities have extended their presence far beyond the historic centres.
Given the rapid development of Arab cities in recent decades, the term ‘instant city’ has
been proposed to describe the way they seem to have suddenly appeared out of nowhere.
In this PhD thesis the study area comprised Al Ain city, located in the United Arab
Emirates (UAE). It is an interesting medium‐sized town to analyse due to its very rapid
urban development, and a strategic location on the border between UAE and Oman. It is
characterized by a vast, arid desert, dominated by sand and gravel, with intermittent dry
riverbeds, a rugged mountainous region (Jabel Hafeet) and an area of fertile soils and
oases, with large reserves of groundwater.
The thesis is structured in eight chapters with the main objective of assessing LULC
trajectories of Al Ain, from 1984 to 2014, and of comparing them with the management of
two master plans. To map and quantify LULC changes, a particular combination of remote
sensing and GIS techniques was applied. After that, to verify the initial hypothesis about
the specificity of Al Ain urban sprawl and to evaluate the consequences of LULC changes
from a landscape point of view, landscape metrics of urban patterns (aggregated, linear,
leapfrogging or nodal pattern) were calculated. The next step consisted in applying a
statistical analysis using census data, at district scale, to improve the understanding of
LULC processes, mainly those related to population, sex and origin. Later, the main driving
forces of LULC changes were established based on expert knowledge and the
socioenvironmental consequences of such dynamics. Finally, future growth was evaluated
from the Plan Al Ain 2030.
This PhD thesis represents one step beyond the knowledge about urban
trajectories and forms, being an empirical contribution with an innovative used combined
of tools: a particular combination of RS and GIS techniques; a comparison of real urban
growth with the guidelines provided by master plans; a detailed assessment of landscape
patterns; a statistical analysis using census data at district scale; and, finally, an expert
knowledge approach applied to determine main driving forces and socioenvironmental
consequences.
en_US
dc.format.extent
229 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Ciutat d'Al Ain
en_US
dc.subject
Ciudad de Al AIn
en_US
dc.subject
Al Ain City
en_US
dc.subject
Plans mestres
en_US
dc.subject
Planes maestros
en_US
dc.subject
Master plans
en_US
dc.subject
Canvis usos del sòl
en_US
dc.subject
Cambios usos del suelo
en_US
dc.subject
Land-use changes
en_US
dc.subject.other
Ciències Humanes
en_US
dc.title
Urban sprawl in arid environments: contrasting master plans and land use changes in Al Ain City, United Arab Emirates
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
adnan.fifa@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Serra Ruiz, Pere
dc.contributor.tutor
Saurí i Pujol, David
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess