Political and discursive opportunities for institutional change: the case of marriage equality in the United States

Abstract

This dissertation employs a multi-method research design to analyze the political and discursive opportunities for gradual institutional change in the case of marriage equality in the American states. It comprises three different, but interrelated research papers. The first article studies how party competition across different religious contexts shapes the political opportunities enabling institutional reform. It finds that party control of the state government determines policy output only in those states that are religiously more diverse. The second and third papers examine actors’ oppositional dynamics, with a special focus on how political and discursive resources enable or hinder institutional reform, respectively. The former identifies the conditions under which attempts at policy change succeed or fail and finds that morality policies are not foreign to compromise. The latter shows that actors’ discursive frames deployed at multiple political venues function as a mechanism of sequential institutional change, including layering, displacement and drift.

Aquesta tesi empra un disseny de recerca multimètode per a analitzar les oportunitats polítiques i discursives de canvi institucional gradual en el cas del matrimoni entre persones del mateix sexe en els estats d’Estats Units d’Amèrica. És una compilació de tres articles acadèmics diferents, però interrelacionats entre sí. El primer article estudia com la competició entre partits en diferents contextos religiosos determina les oportunitats polítiques de reforma institucional. Els resultats indiquen que el control exercit per un partit sobre el govern estatal determina la trajectòria de les polítiques públiques, però només en aquells estats que són religiosament més diversos. El segon i el tercer article examinen les dinàmiques d'oposició dels actors, posant l’accent en com els recursos polítics i discursius faciliten o obstaculitzen el canvi institucional. En el segon article s’identifiquen les condicions sota les quals els intents de canvi de les polítiques tenen èxit o fracassen, i es suggereix que les polítiques morals no són alienes al compromís. L'últim article mostra com els marcs discursius implementats pels actors en diferents nivells de govern funcionen com un mecanisme de canvi institucional seqüencial, que inclou acoblament, desplaçament i deriva.