El arreglo pacífico de controversias internacionales ambientales ante la Corte Internacional de Justicia ¿Cuál su contribución para el desarrollo del Derecho internacional del medio ambiente?

Autor/a

Oliveira do Prado, Rafael Clemente

Director/a

Fernández Pons, Xavier

Borràs Pentinat, Susana

Tutor/a

Fernández Pons, Xavier

Data de defensa

2019-11-27

Pàgines

487 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Resum

El Derecho internacional posee un importante papel en la protección del medio ambiente. Sus contribuciones son múltiples y variadas, y también son responsables de la construcción de reglas y principios creados para este propósito, el Derecho internacional del medio ambiente. Una creciente necesidad de "ecologización" como fuerza latente está penetrando en las instituciones legales desde el nacimiento de la ley ambiental en la década de 1960. Se cree que el mayor desafío para el Derecho internacional del medio ambiente en el siglo XXI es la implementación y aplicación de un gran corpus iuris ambiental; y el desafío legal, para hacer cumplir los documentos internacionales de gobernanza ambiental global, requiere una arquitectura delicada e implementación para fortalecer y hacer cumplir los estándares existentes. No obstante, el uso del Derecho internacional del medio ambiente podría ser una herramienta importante para combatir la degradación y el daño ambiental, proporcionando la creación de estándares y principios regulatorios para los propósitos de protección ambiental. Los proyectos de contaminación y desarrollo transfronterizo, la pesca ilegal, no declarada y no reglamentada en aguas internacionales, la protección de los ecosistemas transnacionales y, más recientemente, el cambio climático, por ejemplo, demuestran la urgencia de IEL como una herramienta importante para resolver disputas internacionales sobre el medio ambiente importa. En este sentido, la práctica de adjudicación internacional, que incluye arbitraje y medios judiciales, también se ha desarrollado en los últimos años. Las situaciones que involucran disputas sobre recursos naturales, tratados y acuerdos internacionales que contienen sustratos ambientales importantes pueden contribuir a la ecologización de las instituciones legales internacionales, incluida la Corte Internacional de Justicia (CIJ). Por lo tanto, el objetivo principal de este documento es analizar el reciente desafío de las disputas ambientales internacionales ante la CIJ, observando sus contribuciones al desarrollo del Derecho internacional del medio ambiente, a través de sus juicios y opiniones consultivas, y considerando la jurisdicción internacional y la autoridad de la CIJ para resolver las disputas ambientales entre los Estados; Se puede observar que existe una falta de participación de la sociedad civil, de temas ambientales a nivel internacional para generar una gobernanza democrática y una mejor gestión y protección ambiental materializada en la Justicia Ambiental.


International Law has an important role in the protection of the environment. Its contributions are many and varied, and are also responsible for the construction of rules and principles created for this purpose. An increasing "greening" necessity as latent force is penetrating legal institutions since the birth of environmental law in the 1960’s. It is believed that the greatest challenge for International Environmental Law (IEL) in the XXI century is the implementation and enforcement of a large environmental corpus iuris; and the legal challenge, in order to enforce international documents of global environmental governance, requires a delicate architecture and implementation for strengthen and enforce existing standards. Notwithstanding, the use of IEL could be an important tool to combat environmental degradation and damage, providing the creation of standards and regulatory principles for the purposes of environmental protection. Contamination and cross-border development projects, illegal, unreported and unregulated (IUU) fishing in international waters, protection of transnational ecosystems and, more recently, the climate change, for example, demonstrate IEL’s urgency as an important tool to settle international disputes on environmental matters. In this sense, the international adjudication practice, which includes arbitration and judicial means, has also been developed in recent years. Situations involving disputes over natural resources, international treaties and agreements that contain important environmental substrates can contribute to the greening of international legal institutions, including International Court of Justice (ICJ). Thus, the main objective of this paper is to analyze the recent challenge of international environmental disputes before ICJ, observing its contributions to IEL’s development, through its judgments and advisory opinions, and considering ICJ’s international jurisdiction and authority to settle environmental disputes among States; it can be observed that there is a lack concerning the civil society participation, regarding environmental issues at international level to generate a democratic governance and better environmental management and protection materialized in Environmental Justice.


El dret internacional té un paper important en la protecció del medi ambient. Les seves contribucions són moltes i variades, i també són responsables de la construcció de regles i principis creats per a aquest propòsit. Una creixent necessitat de "ecologització" com a força latent està penetrant en les institucions legals des del naixement de la llei ambiental en la dècada de 1960. Es creu que el major desafiament per al Dret Ambiental Internacional (IEL) al segle XXI és la implementació i aplicació d'un gran corpus iuris ambiental; i el desafiament legal, per fer complir els documents internacionals de governança ambiental global, requereix una arquitectura delicada i implementació per enfortir i fer complir els estàndards existents. No obstant això, l'ús d'IEL podria ser una eina important per combatre la degradació i el dany ambiental, proporcionant la creació d'estàndards i principis reguladors per als propòsits de protecció ambiental. Els projectes de contaminació i desenvolupament transfronterer, la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada en aigües internacionals, la protecció dels ecosistemes transnacionals i, més recentment, el canvi climàtic, per exemple, demostren la urgència del Dret internacional del medi ambient com una eina important per resoldre disputes internacionals sobre el medi ambient importa En aquest sentit, la pràctica d'adjudicació internacional, que inclou arbitratge i mitjans judicials, també s'ha desenvolupat en els últims anys. Les situacions que involucren disputes sobre recursos naturals, tractats i acords internacionals que contenen substrats ambientals importants poden contribuir a la ecologització de les institucions legals internacionals, inclosa la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Per tant, l'objectiu principal d'aquest document és analitzar el recent desafiament de les disputes ambientals internacionals davant la CIJ, observant les seves contribucions al desenvolupament del Dret internacional del medi ambient, a través dels seus judicis i opinions consultives, i considerant la jurisdicció internacional i l'autoritat de la CIJ per resoldre les disputes ambientals entre els Estats; Es pot observar que hi ha una manca de participació de la societat civil, de temes ambientals a nivell internacional per generar una governança democràtica i una millor gestió i protecció ambiental materialitzada en la Justícia Ambiental.

Paraules clau

Dret ambiental internacional; Derecho ambiental internacional; International environmental law; Tribunal Internacional de Justícia

Matèries

341 - Dret internacional. Drets humans

Àrea de coneixement

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Nota

Programa de Doctorat de Dret i Ciència Política

Documents

RCOdP_TESIS.pdf

6.162Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)