Cultura, organització i resistència mediàtica. Elements per definir un tercer sector plural de la cultura a partir de quatre casos de la música popular catalana (2003-2018)

Abstract

Aquesta tesi estudia com la cultura, davant l’amenaça de l’hegemonia industrial, mercantil, global i totalista, s’organitza per respondre amb una resistència mediàtica contrahegemònica cultural i comunicativa. L’objecte d’estudi és la música popular catalana durant el període 2003-2018 en un marc postmodern de crisi política, desinstitucionalització, cultura digital i comunicació postindustrial. Aquest corpus s’investigarà a partir de l’anàlisi de quatre casos que ocupen diferents espais en la cadena de valor industrial de la música: la banda Txarango, les Cases de la Música, el Grup Enderrock i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya. La metodologia combina tècniques qualitatives i quantitatives, i aposta per un procés argumentatiu comprensiu, altament dialògic i interdisciplinar. Comunicació, Ciències Polítiques i Estudis culturals i Etnomusicologia són els tres vèrtexs temàtics de la recerca. Les aportacions de la tesi són fonamentalment tres. S’aporten elements per definir un tercer sector plural de la cultura, caracteritzat per la seva mida micro, diversitat organitzativa i jurídica, iniciativa civil, vocació solidària i comunitària, naturalesa no lucrativa, finançament mixt i unes pràctiques econòmiques plurals. Aquest tercer espai de la cultura se situaria en un paradigma híbrid de la cultura, entre l’estat i el mercat. També s’afirma l’existència d’una cultura no mercantil, que es constitueix des d’una perspectiva civil amb una vocació de transformació social i activisme. El seu model organitzatiu és de tendència horitzontal, amb una forta estructura en xarxa i un alt grau d’intercooperació. Aquesta cultura té l’ecosistema local i la comunitat com a referència de la seva acció; aquest fenomen pot promoure una especialització regional, que casi producció cultural amb un marc territorial simbòlic concret, facilitant la circulació de continguts simbòlics contrahegemònics en un ecosistema sonor que aglutini formadors, creadors, productors, distribuidors, programadors i consumidors. Finalment es demostra que la tecnologia digital permet una cultura més mediàtica i interdisciplinar que possibilita la resistència mediàtica. Combinat amb els valors transformadors es produeix una resistència cultural renovada en forma de resistència mediàtica, desintermediada, amb trets de tradició DIY, naturalitzant l’acció 360, narrativa i crossmedia.

Esta tesis estudia cómo la cultura, ante la amenaza de la hegemonía industrial, mercantil, global y totalista, se organiza para responder con una resistencia mediática contrahegemónica cultural y comunicativa. El objeto de estudio es la música popular catalana durante el período 2003-2018 en un marco postmoderno de crisis política, desinstitucionalización, cultura digital y comunicación postindustrial. Este corpus se investigará a partir del análisis de cuatro casos que ocupan diferentes espacios en la cadena de valor industrial de la música: la banda Txarango, las Cases de la Música, el Grup Enderrock y la Associació de Sales de Concerts de Catalunya. La metodología combina técnicas cualitativas y cuantitativas, y apuesta por un proceso argumentativo comprensivo, altamente dialógico y interdisciplinar. Comunicación, Ciencias Políticas y Estudios culturales y Etnomusicología son los tres vértices de la investigación. Las aportaciones de la tesis son fundamentalmente tres. Se aportan elementos para definir un tercer sector plural de la cultura, caracterizado per su tamaño micro, diversdad organizativa y jurídica, iniciativa civil, vocación solidaria y comunitaria, naturaleza no lucrativa, financiamiento mixto y unas prácticas económicas plurales. Este tercer espacio de la cultura se situaría en un paradigma híbrido de la cultura, entre el estado y el mercado. También se afirma la existencia de una cultura no mercantil, que se constituye desde una perspectiva civil con una vocación de transformación social y activismo. Su modelo organizativo es de tendencia horizontal, con una fuerte estructura en red y un alto grado de intercooperación. Esta cultura tiene el ecosistema local y la comunidad como referencia de su acción; este fenómeno puede promover la especialización regional, que conecte producción cultural con un marco territorial simbólico concreto, facilitando la circulación de contenidos simbólicos contrahegemónicos en un ecosistema sonoro que aglutine formadores, creadores, productores, distribuidores, programadores y consumidores. Finalmente se demuestra que la tecnología digital permite una cultura más mediática y interdisciplinar que posibilita la resistencia mediática. Combinado con los valores transformadores se produce una resistencia cultural renovada en forma de resistencia mediática, desintermediada, con rasgos de tradición DIY, naturalizando la acción 360, narrativa y crossmedia.

This thesis studies how culture organizes itself to counter the threat of industrial, commercial, global and totalist hegemony with a cultural and communicative counterhegemonic media resistance. The object of the study is Catalan popular music over the 2003-2018 period in a postmodern time frame of political crisis, digital culture, postindustrial communication and progressive independence from institutions. This corpus was researched through the analysis of four instances occupying different spaces in music's industrial value chain: the band Txarango, the dynamization projects of les Cases de la Música, the Enderrock team and the Catalan Concert Venues Association. The chosen methodology combines qualitative and quantitative techniques and relies on a comprehensive highly dialogical and interdisciplinary process setting different theories and perspectives in opposition. Communication, political sciences and cultural studies and etnomusicology are the three thematic focuses of research. The thesis's foremost contributions are three. Ingredients are provided to define a plural third cultural sector, characterized by its micro size, legal and organizational diversity, civil initiative, a vocation for solidarity and community, non-profit nature, mixed funding and pluralistic economic practices. One would locate this third cultual space in a hybrid cultural paradigm found between state and market. The existence of a non-commercial culture is likewise asserted. It emanates from a civil perspective with a vocation for activism and social change. Its organizational model is largely horizontal and highly networked, as local and community ecosystems are its frames of reference for action. Such a phenomenon may foster regional specialization, combining cultural production and a specific symbolic territorial framework, facilitating the flow of symbolic counterhegemonic contents in a musical ecosystem merging coaches, authors, producers, distributors, organizers and consumers. Lastly the thesis proves that digital technology allows for a more interdisciplinary and media-based culture making media resistance possible. Coupled with progressive values and a commitment to social change, a renew cultural resistance emerges that is media-based, independent of mediators and intermediaries, rooted in the DIY tradition, crossmedia, normalizing multidisciplinary and all-encompassing work (360 action), and based on a narrative justifying the very existence of each project socially and politically.

Cette thèse a pour objet d’étude la façon dont la culture, face à la ménace de l’hégémonie industrielle, commerciale, globale et totaliste s’organise à fin d’y répondre avec une résistance médiatique contrahégémonique culturelle et communicative. L’objet d’étude est la musique populaire catalane de la période 2003-2018 dans un cadre postmoderne de crise politique, désinstitutionalisation, culture numérique et communication postindustrielle. Ce corpus sera investigué en partant de l’analyse de quatre cas occupant des espaces différents dans la chaîne de valeur industrielle de la musique: le groupe Txarango, les Maisons de la Musique, le Groupe Enderrock et l’Association de Sales de Concerts de la Catalogne. Quant à la méthodologie, on combine des techniques qualitatives et quantitatives, et on mise sur le processus d’argumentation compréhensif, hautement dialogique et interdisciplinaire. Communication, Sciences Politiques et Études culturels et Ethnomusicologie sont les trois vertex thématiques de la recherche. Les contributions de la thèse sont principalement trois. On apporte des éléments pour définir un tiers secteur pluriel de la culture, caractérisé par sa taille micro, sa diversité organisationnelle et juridique, son initiative civile, sa vocation solidaire et communautaire, sa nature non lucrative, son financement mixte et ses pratiques économiques plurielles. Ce troisième espace de la culture se situerait dans un paradigme hybride de la culture, entre l’État et le marché. On affirme aussi l’existence d’une culture non commerciale, qui se constitue une perspective civile avec une vocation de transformation sociale et d’activisme. Son modèle organisationnel est à tendance plutôt horizontale, avec une puissante structure en réseau et un degré élevé d’intercoopération. Cette culture s’appuie sur l’écosystème local et la communauté pour agir; ce phénomène est capable de promouvoir une spécialisation régionale, qui marie la production culturelle avec un cadre territorial symbolique concret, facilitant la circulation de contenus symboliques contrahégémoniques dans un écosystème sonore qui agglutine les formateurs, les créateurs, les producteurs, les distributeurs, les programmateurs et les consommateurs. Finalement, on démontre que la technologie numérique permet une culture plus médiatique et interdisciplinaire qui rend possible la résistance médiatique, et qui combinée aux valeurs transformatrices fait possible une résistance culturelle renouvelée sous la forme de résistance médiatique, non-intermédiée, avec des traits de tradition DIY, naturalisant l’action 360, narrative et cross-média.