Convertirse en Policía. Incorporación, socialización y profesionalización de la Policía de Catalunya

Author

Vallès Port, M. Dolors

Director

Jubany, Olga

Gómez Martín, Víctor

Tutor

Gómez Martín, Víctor

Date of defense

2019-12-11

Pages

354 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

Esta tesis de doctorado aborda el proceso de cambio identitario en las personas que se convierten en policías, tomando como caso de estudio la policía de Catalunya. Se trata del primer estudio longitudinal realizado en el sur de Europa que incluye varias cohortes de policías en seguimiento, durante un período de siete años y medio y con una muestra de más de 2000 individuos. Esta investigación cuestiona hasta qué punto la “identidad” de las personas cambia al integrarse en la profesión de policía; qué elementos conforman el proceso de desarrollo del cambio de identidad y qué vinculación hay con la cultura ocupacional. Se trata pues de un estudio de gran relevancia y complejidad, tanto por su excepcional aproximación longitudinal, como por su magnitud en cuanto a la muestra y por su original triangulación de datos que incorporan una profunda etnografía con un extenso análisis cuantitativo. La muestra incluye datos cuantitativos por encuesta de dos cohortes de nuevos/as policías (N = 2170) recogidos en cuatro momentos, durante el período 2010 - 2019. Se utiliza el análisis de clases latentes para identificar las trayectorias de desarrollo de la identidad ocupacional de los/las policías. Se ha realizado una parte cualitativa etnográfica (N = 10), también longitudinal, desarrollada en dos fases, en 2013 y en 2017, para profundizar en los procesos de cambio de las personas que se convierten en policías y en la variedad de sus experiencias. A través de los análisis de factor se han identificado cinco dimensiones de la cultura policial presentes en la muestra: el sentido de misión, el rol predominante de los hombres, la discrecionalidad, el pesimismo hacia el sistema legal y la desconfianza hacia la ciudadanía. Se han identificado diversas trayectorias de desarrollo que demuestran la heterogeneidad de estas, cuantificando por primera vez el porcentaje por separado de hombres y mujeres policías que se adhieren a estas dimensiones. Los resultados muestran que la mayoría de los/las aspirantes se unen a la policía con grandes expectativas e ideales, pero al no poder cumplirlos, adoptan una visión pesimista del trabajo policial y de su organización, aunque mantienen el compromiso con su vocación y sus compañeros/as. Se desengañan al descubrir que la ciudadanía no los/las quiere, el sistema legal los/las limita y su organización no los protege. El mundo social se divide en un “Nosotros/Ellos”. La consecuencia es que se aíslan socialmente y aparece la solidaridad interna. Esta tesis pone de manifiesto que el funcionamiento de la policía es incomprensible si no son tomadas en cuenta las dimensiones culturales de la profesión. Confirma por primera vez que los elementos centrales de la cultura policial, que ha identificado la extensa literatura sobre el tema desde los años 50, se encuentran presentes también en las policías de Catalunya. Además, muestra con evidencias empíricas hasta qué punto estas teorías son también relevantes para entender la realidad de la policía de Catalunya. La conclusión más clara que se desprende de esta tesis es que ser policía es más que un trabajo, es una identidad.


Aquesta tesi de doctorat aborda el procés de canvi identitari de les persones que es converteixen en policies, prenent com a cas d'estudi la policia de Catalunya. Desenvolupa el primer estudi longitudinal realitzat al sud d'Europa que inclou diverses cohorts de policies en seguiment, durant un període de set anys i mig i amb una mostra de més de 2000 individus. La tesi qüestiona fins a quin punt la “identitat” de les persones canvia en integrar-se en la professió de policia; quins elements conformen el procés de desenvolupament d’aquest canvi d'identitat i quina vinculació hi ha amb la cultura ocupacional. Es tracta doncs d'un estudi de gran rellevància i complexitat, tant per la seva excepcional aproximació longitudinal, com per la seva magnitud quant a la mostra i per la seva original triangulació de dades que incorporen una profunda etnografia amb una extensa anàlisi quantitativa. La mostra inclou dades quantitatives per enquesta de dues cohorts de nous/as policies (N = 2170) recollides en quatre moments, en el període 2010 - 2019. S'utilitza l'anàlisi de classes latents per a identificar les trajectòries de desenvolupament de la identitat ocupacional d'els/les policies. S'ha realitzat una part qualitativa etnogràfica (N = 10), també longitudinal, desenvolupada en dues fases, el 2013 i el 2017, per a aprofundir en els processos de canvi de les persones que es converteixen en policies i en la varietat de les seves experiències. A través de les anàlisis de factor s'han identificat cinc dimensions de la cultura policial presents en la mostra: el sentit de missió, el rol predominant dels homes, la discrecionalitat, el pessimisme cap al sistema legal i la desconfiança cap a la ciutadania. S'han identificat diverses trajectòries de desenvolupament que demostren l'heterogeneïtat d'aquestes, quantificant per primera vegada el percentatge per separat d'homes i dones policies que s'adhereixen a aquestes dimensions. Els resultats mostren que la majoria d'els/les aspirants s'uneixen a la policia amb grans expectatives i ideals, però al no poder complir-los, adopten una visió pessimista del treball policial i de la seva organització, encara que mantenen el compromís amb la seva vocació i els seus companys/as. Es desenganyen en descobrir que la ciutadania no els/les vol, el sistema legal els/les limita i la seva organització no els protegeix. Es crea una divisió del món social en un “Nosaltres/Ells”. La conseqüència és que s'aïllen socialment i apareix la solidaritat interna. Aquesta tesi posa de manifest que el funcionament de la policia és incomprensible si no es tenen en compte les dimensions culturals de la professió. Confirma per primera vegada que els elements centrals de la cultura policial, que ha identificat l'extensa literatura sobre el tema des dels anys 50, es troben presents també en les policies de Catalunya. A més, mostra amb evidències empíriques fins a quin punt aquestes teories són també rellevants per a entendre la realitat de la policia de Catalunya. La conclusió més clara que es desprèn d'aquesta tesi és que ser policia és quelcom més que una feina, és una identitat.


This doctoral thesis addresses the process of identity change of those who become police officers, taking as case study the Catalan police. It is the first longitudinal study developed in the South of Europe including two cohorts of police officers followed up during a period of seven years and half and with a sample of more than 2000 individuals. The thesis shows to what extent identity changes when becoming a member of the profession; which elements conform the process of this change and the link with occupational culture. It’s both a complex and a relevant study, for its exceptional longitudinal approach, the size of the sample and for its original triangulation of data that puts together a deep ethnography with an extensive quantitative analysis. The sample includes survey data of two cohorts of new police officers (N = 2170) collected at four times, during the period 2010 - 2019. It uses latent class growth analysis to identify the developmental trajectories of the occupational identity of police officers. It also includes a longitudinal ethnographic research (N = 10), to deepen the processes of change of people who become police officers and the variety of their experiences. Five dimensions of police culture have been identified through explorative and confirmative factor analysis: the sense of mission, the predominant role of men, discretion, pessimism towards the legal system and distrust of the public. Various development trajectories have been identified that demonstrate their heterogeneity, quantifying for the first-time separate percentages of male and female police officers who adhere to these dimensions. The results show that most candidates join the police with great expectations and ideals, but as they are not able to accomplish them, they adopt a pessimistic vision of police work and their organization, although they remain committed to their vocation and their colleagues. They are disappointed to discover that citizens do not respect them, the legal system sets limits to their job and their organization does not protect them. An “us / them” division of the social world is created. The consequence is that they are socially isolated and internal solidarity appears. This thesis shows that to understand the police, the cultural dimensions of the profession have to be taken into account. It confirms for the first time that the central elements of the police culture, which has identified the extensive literature on the subject since the 1950s, are also present in the Catalan police. In addition, it shows through empirical evidence to what extent these theories are also relevant to understand the reality of the Catalan police. The clearest conclusion that emerges from this thesis is that being a police officer is an identity, it is much more than a job.

Keywords

Identitat (Psicologia); Identidad (Psicología); Identity (Psychology); Socialització; Socialización; Socialization; Policies; Policías; Police officers; Mètode longitudinal; Método longitudinal; Longitudinal method; Catalunya. Mossos d'Esquadra

Subjects

316 – Sociology. Communication

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

MDVP_TESIS.pdf

3.542Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)