Análisis Lingüístico Comparativo de Narrativas Autobiográficas entre Pacientes con Depresión y Trastorno Obsesivo Compulsivo

Abstract

Aquesta recerca té com a finalitat provar, de forma fefaent, l’existència de marcadors lingüístics distintius en narratives autobiogràfiques de pacients amb Depressió i Trastorn obsessiu compulsiu (Toc) després de comparar-les amb un grup control. És tracta doncs d’esbrinar els patrons idiosincràtics òptims que complementin els models diagnòstics i la tasca psicoterapèutica. En primer lloc, es realitza un anàlisi sobre la freqüència d’ús de termes amb el programa Linguistic Inquiry and Word Count LIWC (Pennebaker, 2001; Pennebaker, Chung i Ireland, 2007) i s’enregistren aquells relatius a les categories lingüístiques i psicomètricament predeterminades en un diccionari. Tot seguit, es contrasten els resultats dels tres grups entre ells, cercant diferències rellevants, així com les relacions entre variables. Per concloure, s’avaluen les resolucions obtingudes segons la literatura científica, observant-se una notable i valuosa diferència d’ús, tant pel que fa als termes de les categories lèxiques com les funcionals, que reflecteixen particularitats i distincions psicològiques entre grups. En resum, amb aquesta investigació es pretén reconèixer els patrons lingüístics que permetin distingir millor l’objecte d’atenció dels subjectes i poder així tractar els seus processos afectius i cognitius disfuncionals afavorint la pràctica clínica.

El propósito de esta investigación es probar la existencia de marcadores lingüísticos distintivos en narrativas autobiográficas de pacientes afectados de Depresión y Trastorno Obsesivo Compulsivo (TOC), en comparación con un grupo Control. El objetivo es identificar patrones idiosincráticos que sean relevantes para complementar la criba diagnóstica y el trabajo psicoterapéutico. Primero se realiza un análisis de frecuencia de uso de términos con el programa Linguistic Inquiry and Word Count LIWC (Pennebaker, 2001; Pennebaker, Chung y Ireland, 2007) y se contabilizan aquellos pertenecientes a las categorías lingüística y psicométricamente prestablecidas en un diccionario. A continuación se comparan los resultados de los tres grupos entre sí, buscando diferencias significativas y relaciones entre variables. Finalmente, se evalúan los resultados obtenidos a la luz de la literatura científica y se observa una notable y relevante diferencia de uso tanto de los términos de las categorías léxicas como de las categorías funcionales, los cuales reflejan particularidades y distinciones psicológicas entre grupos. En síntesis, con esta investigación se pretende identificar los patrones lingüísticos que permitan conocer mejor el objeto de atención de los sujetos para poder así intervenir en sus procesos afectivos y cognitivos disfuncionales, con el fin de mejorar la práctica clínica.

The purpose of this research is to prove the existence of distinctive linguistic markers in autobiographical narratives of patients affected by Depression and Obsessive Compulsive Disorder (OCD), compared to a Control group. The aim is to identify idiosyncratic patterns that are relevant to assist in the diagnostic screening and psychotherapeutic work. First, a word frequency analysis is performed with the Linguistic Inquiry and Word Count LIWC program (Pennebaker, 2001; Pennebaker, Chung and Ireland, 2007). Then, the terms belonging to the linguistically and psychometrically categories in the program’s dictionary are counted. The outcomes of the three groups are compared with each other, looking for significant differences and relationships among variables. Finally, the results obtained are evaluated under the light of the scientific literature. Relevant differences are observed in the use of both lexical and functional categories, which reflect particularities and psychological distinctions between groups. In summary, this research aims to identify the linguistic patterns that allow us to better know the object of attention of the subjects. The aim is to widen our understanding of this matter, to intervene in their affective and cognitive dysfunctional processes, in order to improve the clinical practice.