Perfil i evolució de pacients d'edat avançada amb malalties cròniques ingressats en una unitat de subaguts

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Gual Tarrada, Neus
dc.date.accessioned
2020-01-20T07:15:34Z
dc.date.available
2020-01-20T07:15:34Z
dc.date.issued
2019-10-09
dc.identifier.isbn
9788449089435
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/668306
dc.description.abstract
Introducció Les unitats de subaguts (US) van ser creades amb l’objectiu de procurar una atenció integrada i menys tecnològica a persones d’edat avançada, fràgils i/o pluripatològiques, en moments de malaltia aguda o descompensacions, evitant ingressos a hospitals d’aguts i ajudant a descongestionar les urgències. Una de les greus complicacions en l’evolució clínica dels pacients subaguts és el delírium, no només per l’alta incidència, sinó també pel fort impacte negatiu. Metodologia Estudi de cohort prospectiu d’observació de pacients consecutius ingressats a la US del Parc Sanitari Pere Virgili, entre 2012 i 2016. Es realitza una valoració geriàtrica integral (VGI) a tots els pacients, registrant resultats clínics i funcionals a l’alta hospitalària, i reingrés a 30 dies post-alta. La primera part del treball se centra en l’estudi del perfil i resultats dels pacients ingressats a la US; la segona part analitza l’impacte del delírium (prevalença, subtipus motors, mortalitat, pèrdua funcional i resultats associats) sobre aquests pacients. Al final de la segona part s’incorpora un sub-estudi d’una cohort multi-cèntrica internacional, realitzat fora de l’àmbit de subaguts, que té com a objectiu millorar el diagnòstic de delírium en pacients amb demència. Resultats Entre 2012 i 2016 van ingressar 1477 pacients (edat mitjana =85,6 anys, 62,6% dones). 89,6% van ingressar directament des dels serveis d’urgències hospitalàries. La VGI mostra una dependència funcional moderada (Barthel previ =57,8), alta comorbiditat (Charlson=2,7), alta prevalença de diabetis mellitus (33,1%), demència (41,6%) i polifarmàcia (8,5 fàrmacs/pacient). Després de 10 dies d’estada mitjana, el 75% de pacients retorna al domicili habitual, el 13,1% precisa ingrés a convalescència o llarga estada, el 3,9% és ingressat a l’hospital d’aguts i el 6,9% és èxitus. 16,4% reingressen durant els 30 dies post-alta. Tot i la major complexitat dels Pacients Crònics Complexos o amb Malaltia Crònica Avançada (PCC/MACA), els resultats durant l’ingrés són similars a pacients amb menor complexitat. En canvi, als 30 dies post-alta, presenten major mortalitat (15,4% vs 8%; p=0,010) i reingressos (18,7% vs 10,5%; p=0,014). De cara a optimitzar la selecció de pacients tributaris d’ingrés a la US, puntuacions altes en l’escala ISAR prediuen pitjors resultats a l’alta hospitalària (AUC=0.65). La prevalença de delírium va ser del 38,7%, augmentant fins al 65,1% entre pacients amb demència. Desenvolupar delírium va comportar major mortalitat, menor retorn al domicili habitual i pitjor resultat funcional, conseqüència també observada en el delírium superposat a demència (DSD). El delírium hiperactiu va ser el més freqüent (40,6%), seguit del mixt (31%) i hipoactiu (25,9%). El subtipus hipoactiu, més freqüent entre els més vulnerables, es va associar a pitjors resultats clínics i funcionals. En el sub-estudi realitzat fora de l’àmbit de subaguts, la valoració d’aspectes motors mitjançant l’escala Hierarchical Assessment of Balance and Mobility pot ajudar a millorar el diagnòstic del DSD. Conclusions Els pacients que ingressen a la US conformen una població molt envellida, amb important comorbiditat, alta prevalença de demència i dependència funcional moderada. Tot i la alta complexitat que suposa l’abordatge d’aquestes persones, a l’alta s’aconsegueix que retornin al seu domicili habitual més del 75%. Per altra banda, la alta prevalença de delírium en aquests pacients (39%) ha permès determinar un alt impacte negatiu del delírium no només a nivell de resultats assistencials (augment de mortalitat, menor retorn al domicili), sinó també en l’evolució funcional. Com a conclusió global, els resultats indiquen que les US són un recurs útil en l’abordatge d’aquests pacients i proporcionen una atenció sanitària adequada, que podria millorar amb la implementació de plans estratègics i proactius de prevenció del delírium.
en_US
dc.description.abstract
Introduction The Subacute Care Units (SCU) have been created to provide integrated care to fragile and/or comorbid elderly people with exacerbated chronic diseases or minor acute events. This units are provided with low technology but with geriatric expertise. Direct admission from emergency departments (ED) has been promoted, to reduce unnecessary acute hospital admissions and overcrowding in ED. One of the serious complications in the clinical evolution of subacute patients is delirium, not only due to high incidence, but also due to the strong negative impact. Methods Prospective cohort study of consecutive patients admitted to the SCU of Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) between 2012 and 2016. A comprehensive geriatric assessment (CGA) was performed in all patients and their clinical and functional results were collected at discharge and 30 days post-discharge, including 30 days readmission. First part of the work focuses on the profile and clinical results of patients admitted to the SCU; the second part analyzes the impact of delirium (prevalence, motor subtypes, mortality, functional loss and clinical results) on these patients. Additionally, a sub-study based on an international multicenter cohort carried out outside the SCU, which aims to improve the diagnosis of delirium in patients with dementia, is incorporated. Results Between 2012 and 2016, 1477 patients were admitted to the SCU (mean age 85.6 years, 62,6% women). 89.6% were directly transferred from the ED. The CGA showed a moderate functional dependence (previous Barthel Index=57.8), high comorbidity (Charlson=2.7), high prevalence of diabetes mellitus (33.1%), dementia (41.6%) and polypharmacy (8.5 drugs per patient). After an average hospital stay of 10 days, 75% of patients returned to their usual living situation, 13.1% required admission to long-term nursing care, 3.9% were admitted to the acute hospital and 6.9% died. 30-days readmission rate was 16.4%. Despite the greater complexity of patients identified as Complex Chronic Patient or with Advanced Chronic Disease (PCC/MACA), the clinical results at discharge were similar to patients with lower complexity. However, at 30 days post-discharge, these patients presented higher mortality (15,4% vs. 8%; p=0,010) and more readmissions (18.7% vs. 10.5%; p=0.014). In order to optimize the selection of patients admitted to the SCU, high scores on the ISAR scale predicted worse results at discharge (AUC = 0.65). Prevalence of delirium was 38.7%, increasing to 65.1% among patients with dementia. Development of delirium led to higher mortality and lower return to the usual living situation, along with worse functional results, a consequence also observed in patients developing delirium superimposed on dementia (DSD). Hyperactive delirium was most frequent (40.6%), followed by mixed (31%) and hypoactive (25.9%). The hypoactive subtype, more frequent in high vulnerable patients, was associated with worse clinical and functional results. In the multicenter sub-study performed outside the SCU, the assessment of motor aspects through the Hierarchical Assessment of Balance and Mobility (HABAM) could improve the diagnosis of DSD. Conclusions Patients admitted to the SCU represent a very old population, with important comorbidity, high prevalence of dementia and moderate functional dependence. Despite the high complexity in the management and care of these people, more than 75% return to their usual living situation at discharge. On the other hand, the high prevalence of delirium in these patients (39%) has allowed to determine a severe impact of the delirium not only in clinical results (increase in mortality, lower return home), but also its negative impact on the functional trajectory. As a global conclusion, our results show that the SCU might be a useful resource in addressing these patients and provide adequate health care, which could most likely improve with the implementation of strategic and proactive delirium prevention plans.
en_US
dc.format.extent
179 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Unitat de subaguts
en_US
dc.subject
Unidad de sugagudos
en_US
dc.subject
Subacute care unit
en_US
dc.subject
Delírium
en_US
dc.subject
Delirium
en_US
dc.subject
Comorbiditat
en_US
dc.subject
Comorbilitat
en_US
dc.subject
Comorbidity
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Perfil i evolució de pacients d'edat avançada amb malalties cròniques ingressats en una unitat de subaguts
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
61
en_US
dc.contributor.authoremail
neusgt@hotmail.com
en_US
dc.contributor.director
Selva O'Callaghan, Albert
dc.contributor.director
Inzitari, Marco
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

ngt1de1.pdf

2.238Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)