Manuel Rocamora Vidal (1892 - 1976): col·leccionista i pintor

Abstract

La present tesi doctoral es centra en la figura de Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), col·leccionista, pintor, escriptor i promotor cultural. És especialment conegut com a col·leccionista d’indumentària antiga, aplegant un important conjunt de peces femenines, masculines, infantils i litúrgiques, així com els seus accessoris, des del segle XIV fins al segle XX, essent especialment nombroses les pertanyents als segles XVIII i XIX. Per aquest motiu, la resta de facetes del personatge s’han vist oblidades, i és per això que l’objectiu de la investigació és donar a conèixer totes les seves ocupacions i analitzar l’aportació i la importància global de Manuel Rocamora. L’estudi comença amb una semblança biogràfica del personatge, així com del seu cercle familiar i social, que ens ajuda a ubicar-lo dins el context artístic i burgès de la Barcelona del segle XX. A continuació es tracta la vessant més important, que és la del col·leccionisme, on s’emfatitza que, a part del seu recull d’indumentària, va configurar moltes altres sèries: nines i autòmats, pintura, ceràmica, mascarons de proa, reclams publicitaris, targes de visita, exlibris, etc. Moltes de les seves col·leccions varen ser prestades a exposicions o bé donades a diferents museus d’arreu de Catalunya i de Madrid, a part de conservar-se una selecció a la seva pròpia residència. Es destaca especialment la indumentària, fent un estudi sobre les seves peces més importants, el seu valor en conjunt, la formació de la col·lecció i la trajectòria per diversos museus, motivada per les donacions parcials a la Junta de Museus i als Museus d’Art de Barcelona, per ser definitivament donada a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta circumstància comportaria la constitució d’un museu propi situat al Palau del Marquès de Llió del carrer Montcada. Tot seguit s’aporta una panoràmica sobre la seva carrera com a pintor, participant en nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a conegudes galeries barcelonines com La Pinacoteca o les Galeries Laietanes. A més, s’inclou un catàleg raonat de la seva producció. Igualment es fa esment a l’escriptura, amb una relació de les obres publicades; i a la labor com a promotor cultural dins l’àmbit barceloní, on fundà i promogué diverses associacions. Per últim es tracta la constitució de la Fundación Cultural Privada Rocamora, institució que preserva el seu llegat i fou creada a la mateixa residència de Rocamora després de la seva mort.

This doctoral thesis focuses on the figure of Manuel Rocamora Vidal (Barcelona, 1892-1976), collector, painter, writer and cultural promoter. He is best known as a collector of historical clothing, including an important set of women’s, men’s, children’s and liturgical pieces, as well as their accessories, from the fourteenth to the twentieth century, being especially numerous those belonging to the eighteenth and the nineteenth century. For this reason, the other facets of the character have been forgotten, which is why the aim of the research is to let know all his occupations and analyse the contribution and overall importance of Manuel Rocamora. The study begins with his biography, along with information about his family and social circle, which helps us to situate him in the artistic and bourgeois context of the twentieth century in Barcelona. Next is detailed the most important aspect, which is the collectionism, where it is emphasised that, apart from its clothing collection, he reunited many other series: dolls and automata, painting, ceramics, figureheads, advertising items, business cards, exlibris, etc. A lot of his collections were lent at exhibitions or donated to different museums around Catalonia and Madrid, apart from keeping a selection inside his own home. The clothing collection is specially highlighted. This work studies the most important pieces, its overall value, the formation of the collection and its trajectory between various museums, motivated by partial donations to the Junta de Museus and Museus d’Art de Barcelona, to be finally donated to the City Council of Barcelona. This circumstance would imply the constitution of a collector’s museum located at the Marquis of Llió Palace in Montcada Street. Next there is an overview of his career as a painter, since Rocamora participated in numerous exhibitions, both individual and collective, in remarkable art galleries of Barcelona such as La Pinacoteca or Galeries Laietanes. Moreover, it is included a catalogue raisonné of the artist’s work. Also it is referenced his writing, with a list of published works; and his labour as a cultural promoter especially in Barcelona, where he founded and promoted various associations. Finally, it is addressed the constitution of the Fundación Cultural Privada Rocmamora, an institution that preserves the collector’s legacy and was created in his residence right after his death.