Perfiles clínicos y variables de desenlace terapéutico en mujeres con distimia en un tratamiento grupal cognitivo-conductural

dc.contributor
Universitat Rovira i Virgili. Departament de Psicologia
dc.contributor.author
Sàez Carles, Mercè
dc.date.accessioned
2020-01-23T12:43:51Z
dc.date.available
2020-07-03T02:00:14Z
dc.date.issued
2019-07-04
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/668357
dc.description.abstract
El primer objectiu de la nostra tesis es obtenir perfils clínics en dones distímiques en funció de la patologia de la personalitat i caracteritzar aquests subtipus en funció de la severitat, tipus de maltractament en la infància, esquemes maladaptatius disfuncionals i estratègies d'afrontament. El segon objectiu és detectar variables associades amb resultats menys favorables en psicoteràpia. La nostra mostra consisteix en 91 dones diagnosticades de distímia, en la segona fase del estudi van participar 51 dones en una teràpia cognitiu-conductual y d’esquemes. En l’avaluació clínica s'administra l'Entrevista Clínica Estructurada, l'escala de Depressió de Hamilton, l'Inventari de Depressió de Beck, el qüestionari de trauma infantil-Forma breu, el qüestionari d'afrontament Brief COPE, el qüestionari d’Esquemes de Young i el qüestionari de valoració de la personalitat patològica de Livesley. Hem trobat dos subtipus de distímia. En el grup 1, les dimensions de personalitat estan dins de la normalitat, excepte en problemes de la identitat. En el grup 2, respecte al grup 1, trobem molts trets patològics de la personalitat, puntuacions significativament més elevades en HDRS i BDI, major tipus i severitat de maltractament en la infància, puntuacions significativament més elevades en tots els dominis d'esquemes excepte en metes i grandiositat i major afrontament emocional. En la segona fase del estudi trobem que l'abús físic s'associa amb una millora menor en les escales de depressió. L'esquema de vulnerabilitat es va associar negativament a la millora en HDRS. L'esquema de dependència i l'esquema d'autocontrol insuficient es van associar a una millora en BDI. Trobem que l'afrontament cognitiu passiu està associat negativament amb la millora en HDRS i BDI i l'afrontament emocional passiu de manera positiva.
en_US
dc.description.abstract
El primer objetivo de nuestra tesis es obtener perfiles clínicos en mujeres distímicas en función de la patología de la personalidad y caracterizar dichos subtipos en función de la severidad, tipo de maltrato en la infancia, esquemas maladaptativos disfuncionales y estrategias de afrontamiento. El segundo objetivo es detectar variables asociadas con resultados menos favorables en psicoterapia. Nuestra muestra consiste en 91 mujeres diagnosticadas de distimia, en la segunda fase del estudio participaron 51 mujeres en una terapia grupal cognitivo-conductual y de esquemas. En la evaluación clínica se administra la Entrevista Clínica Estructurada, la escala de Depresión de Hamilton, el Inventario de Depresión de Beck, el cuestionario de trauma infantil- Forma Abreviada, el cuestionario de afrontamiento Brief COPE, el cuestionario de Esquemas de Young y el cuestionario de valoración de la personalidad patológica de Livesley. Hemos hallado dos subtipos de distimia. En el grupo 1, las dimensiones en personalidad están dentro de la normalidad, con la excepción de problemas de la identidad. En el grupo 2, respecto al grupo 1, hallamos muchos rasgos patológicos de la personalidad, puntuaciones significativamente más elevadas en HDRS y BDI, mayor tipo y severidad de maltrato en la infancia, puntuaciones significativamente más elevadas en todos los dominios de esquemas excepto en metas y grandiosidad y mayor afrontamiento emocional. En la segunda fase del estudio encontramos que el abuso físico se asocia con una mejoría menor en las escalas de depresión. El esquema de vulnerabilidad se asoció negativamente a la mejoría en HDRS. El esquema de dependencia y el esquema de autocontrol insuficiente se asociaron a una mejoría en BDI. Encontramos que el afrontamiento cognitivo pasivo está asociado negativamente con la mejoría en HDRS y BDI y el afrontamiento emocional pasivo de manera positiva.
en_US
dc.description.abstract
The first objective of our thesis is to obtain clinical profiles in dysthymic women based on personality pathology and characterize these subtypes in terms of severity, type of childhood maltreatment, dysfunctional maladaptive patterns and coping strategies. The second objective is detect variables associated with less favourable outcome in psychotherapy. Our sample consists in 91 women diagnosed with dysthymia, in the second phase of the study 51 women participated in a cognitive-behavioural and schemas group therapy. In the clinical evaluation is used The Structured Clinical Interview, the Hamilton Depression Scale, the Beck Depression Inventory, the Childhood Trauma Questionnaire-Abbreviated Form, the Brief COPE questionnaire, the Young Schema questionnaire and the pathological personality assessment questionnaire of Livesley. We have found two subtypes of dysthymia. In group 1, personality dimensions are within normality, with the exception of identity problems. In group 2, unlike group1many pathological personality traits, significantly higher scores on HDRS and BDI, higher type and severity of childhood abuse, significantly higher scores in all domains of schemes except goals and grandiosity and scored significantly higher in emotional coping. In the second phase of the study we found that physical abuse is associated with less improvement in the depression scales. Vulnerability schema was negatively associated to improvement in HDRS. Dependency schema and insufficient self-control schema were associated to improvement in BDI. We find that passive cognitive coping is negatively associated with improvement in HDRS and BDI and passive emotional coping in a positive way.
en_US
dc.format.extent
265 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Rovira i Virgili
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
distímia
en_US
dc.subject
depressió crònica
en_US
dc.subject
abús infantil
en_US
dc.subject
dysthymia
en_US
dc.subject
chronic depression
en_US
dc.subject
child abuse
en_US
dc.subject.other
Ciències Socials i jurídiques
en_US
dc.title
Perfiles clínicos y variables de desenlace terapéutico en mujeres con distimia en un tratamiento grupal cognitivo-conductural
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
159.9
en_US
dc.subject.udc
616.89
en_US
dc.contributor.authoremail
merce.saez@hotmail.com
en_US
dc.contributor.director
Gutiérrez Zotes, José Alfonso
dc.embargo.terms
12 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documentos

TESI.pdf

2.712Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)