Tan lejos, tan cerca: la traducción y circulación de literatura latinoamericana en China

Abstract

Esta tesis investiga los criterios y mecanismos aplicados para la selección textual en la traducción de la literatura latinoamericana al chino y la imagen sobre América Latina que se ha construido por su producción literaria, así como arroja luz sobre el papel de los agentes humanos que han participado en este proceso –traductores, editores, críticos o agentes literarios, pero actores no humanos como las instituciones– para poder identificar las redes que estos actores han logrado establecer. Se pretende ofrecer datos sobre puntos y enlaces anteriormente no o poco visibles para recartografiar el mapa de circulación de literatura latinoamericana en el mundo con el caso específico chino. El margen temporal se centra en las últimas tres décadas desde 1990 con alusiones a unas traducciones de periodos anteriores para mostrar la evolución en las dinámicas y restricciones en el proceso de la selección y construcción de la literatura latinoamericana traducida al chino. Con el objetivo de encontrar un lugar común entre la disciplina de literatura mundial y los estudios de traducción, esta investigación serviría como un caso de estudio para el presente debate sobre el concepto de literatura mundial con respecto a la circulación. A este respecto, un enfoque sociológico es adoptado para analizar los procesos de circulación e ilustrar la interacción entre la agencia y la estructura, así como los entrelazamientos entre la literaratura y el mercado. Se presentan también los impactos ejercidos por la convergencia de estas intervenciones en el producto final —los textos traducidos— a través de la comparación textual. En cuanto a la estructura, la tesis se despliegue con un análisis sobre el marco histórico-social que conecta la trayectoria internacional de circulación de las obras latinoamericanas con el contexto chino. Por lo tanto, las condiciones sociales, políticas, económicas y culturales que determinan la circulación de la literatura traducida se analizan en el capítulo inicial. A continuación se extiende a una serie de close-reading de las traducciones de las obras de los escritores del boom, de Roberto Bolaño y de Alejandro Zambra. Al final se regresa al nivel paratextual con un análisis sobre los materiales paratextuales para indagar la función de antología literaria y el rol de los agentes en la formación de la imagen literaria latinoamericana en China.

This thesis investigates the criteria and mechanisms applied for the textual selection in the translation of Latin American literature to Chinese, as well as the image of Latin America that has been built by its literary production. It also aims at shedding light on the role of the human agents who have participated in this process—translators, editors, critics or literary agents, but non-human actors such as institutions—in order to identify the networks that these actors have managed to establish. The timeframe focuses on the last three decades since 1990 with allusions to translations from previous periods to show the evolution in dynamics and restrictions in the selection and consolidation of Latin American literature in the Chinese discourse. With the aim of finding a common place between the discipline of World Literature and Translation Studies, this research would serve as a case study for the current debate on the concept of world literature regarding circulation. In this regard, a sociological approach is adopted to analyze the circulation processes and illustrate the interaction between the agency and the structure, as well as the entanglements between the literature and the market. The impacts exerted by the convergence of these interventions on the final product—the translated texts—are also presented through textual comparison. As for the structure, the thesis starts with an analysis of the historical-social framework that connects the international trajectory of Latin American literary works with Chinese context. Therefore the social, political, economic and cultural conditions that determine the circulation of translated literature are analyzed in the opening chapter. It is followed by a series of close-reading of the translations of the works of the Boom writers, Roberto Bolaño and Alejandro Zambra. In the end, we return to the paratextual level with an analysis of the paratextual materials to investigate the function of literary anthology and the role of the agents in the formation of the Latin American literary image in China.

Aquesta tesi investiga els criteris i mecanismes aplicats per a la selecció textual en la traducció de la literatura llatinoamericana al xinès i la imatge sobre Amèrica Llatina que s'ha construït per la seva producció literària, així com fa llum sobre el paper dels agents humans que han participat en aquest procés -traductores, editors, crítics o agents literaris, però actors no humans com les institucions- per poder identificar les xarxes que aquests actors han aconseguit establir. Es pretén oferir dades sobre punts i enllaços anteriorment no o poc visibles per recartografiar el mapa de circulació de literatura llatinoamericana en el món amb el cas específic xinès. El marge temporal se centra en les últimes tres dècades des de 1990 amb al·lusions a unes traduccions de períodes anteriors per mostrar l'evolució en les dinàmiques i restriccions en el procés de la selecció i construcció de la literatura llatinoamericana traduïda al xinès. Amb l'objectiu de trobar un lloc comú entre la disciplina de literatura mundial i els estudis de traducció, aquesta investigació serviria com un cas d'estudi per al present debat sobre el concepte de literatura mundial pel que fa a la circulació. Referent a això, un enfocament sociològic és adoptat per analitzar els processos de circulació i il·lustrar la interacció entre l'agència i l'estructura, així com els entrellaçaments entre la literaratura i el mercat. Es presenten també els impactes exercits per la convergència d'aquestes intervencions en el producte final -els textos traduïts- a través de la comparació textual. Pel que fa a l'estructura, la tesi es desplegui amb una anàlisi sobre el marc històric-social que connecta la trajectòria internacional de circulació de les obres llatinoamericanes amb el context xinès. Per tant, les condicions socials, polítiques, econòmiques i culturals que determinen la circulació de la literatura traduïda s'analitzen en el capítol inicial. A continuació s'estén a una sèrie de close-reading de les traduccions de les obres dels escriptors del boom, de Roberto Bolaño i d'Alejandro Zambra. Al final es torna al nivell paratextual amb una anàlisi sobre els materials paratextuals per indagar la funció d'antologia literària i el paper dels agents en la formació de la imatge literària llatinoamericana a la Xina.