Substructural Logics and Pragmatic Enrichment

Abstract

In this dissertation, we argue for a Pragmatic Logical Pluralism, a pluralist thesis about logic which endorses Classical, Relevant, Linear, and Ordered logic. We justify that the formal languages of these four logics are legitimate codifications of the logical vocabulary and capture legitimate senses of logical consequence. This will be justified given a particular interpretation of the four formal languages: logical consequence and conditional, disjunction, and conjunction of the four different logics codify different and legitimate senses of ‘follows from’, ‘if...then’, ‘or’ and ‘and’ which diverge in their different pragmatic enrichments. The dissertation is twofold. First, we will explore the effect that the lack of structural rules has on logical connectives, in four substructural logics, and its connection with certain pragmatic enrichments. Second, we will defend a pluralist thesis according to which pragmatics has an important role for capturing the inferential role of logical vocabulary, both of the notions of ‘follows from’ and the logical constants, although classical logic preserves truth and captures their lit- eral meaning. In sum, we defend a version of logical pluralism based on the plurality of legitimate translations from natural language to formal languages, arguing that more than one translation is legitimate for logical vocabulary, which makes it possible to adopt more than one logic.

En aquesta tesi presentem el Pluralisme Lògic Pragmàtic, una tesi pluralista sobre la lògica que accepta les lògiques Clàssica, Rellevant, Lineal i Ordenada. Justifiquem que els llenguatges formals d’aquestes quatre lògiques són codificacions legítimes del vocabulari lògic i capturen sentits legítims de la conseqüència lògica. Això es justificarà donant una interpretació particular dels quatre llenguatges formals: la conseqüència lògica i el condicional, la disjunció i la conjunció de les quatre lògiques acceptades codifiquen diferents i legítims sentits de ‘si...llavors’, ‘o’ i ‘i’, que es distingeixen pels diferents enriquiments pragmàtics que codifiquen. La tesi té dos vessants. Primer, explorem l’efecte que la falta de regles estructurals té en les connectives lògiques de les quatre lògiques presentades, i la seva connexió amb certs enriquiments pragmàtics. Segon, defensem una visió pluralista segons la qual la pragmàtica juga un rol important a l’hora de capturar el rol inferencial del vocabulari lògic, tant per la noció de conseqüència lògica com per les connectives, tot i que la lògica clàssica preserva la veritat i captura el seu significat literal. En resum, defensem una versió del pluralisme lògic basat en la pluralitat de traduccions legítimes del llenguatge natural al llenguatge formal, argumentant que més d’una traducció és legítima pel vocabulari lògic, la qual cosa ens permet adoptar més d’una lògica.