Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és un referent a Europa, tant per la qualitat de la docència com per la innovació en la recerca. Fundada l’any 1968, la UAB s’ha convertit en un model a seguir per la seva voluntat de contribuir al progrés social mitjançant la formació dels professionals que requereixen els sectors econòmics i socials més dinàmics del país.
La UAB va ser una de les primeres universitats de l’Estat en rebre el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional . Aquest Programa promou l’agregació d’institucions que tenen un projecte estratègic comú amb la finalitat de crear un entorn acadèmic, científic, emprenedor i innovador per obtenir una alta visibilitat internacional. La proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona és el projecte “UABCEI: Aposta pel coneixement i la innovació”. Es tracta d’un pla estratègic que pretén dinamitzar l’entorn d’R+D+i amb la finalitat de situar la UAB entre les millors universitats europees.
Si sou doctor o doctora de la Universitat Autònoma de Barcelona i voleu publicar la vostra tesi a TDX, contacteu amb tdx@uab.edu. Per a més informació consulteu les preguntes més freqüents
El Virus del mosaic del cogombre (CMV) afecta més de 1.300 espècies vegetals, incloses espècies agrícoles importants, com ara la família Cucurbitaceae. Les soques de CMV es divideixen en el subgrup I (SGI) i II (SGII). ...
Durant la desetiolació les plàntules passen d'un desenvolupament escotomorfogènic (hipocòtil allargat, cotilèdons tancats i ganxo apical, limitat desenvolupament de les arrels) a fotomorfogènic (hipocòtil curt, cotilèdons ...
El rellotge circadiari és un mecanisme cel·lular endogen que sincronitza processos biològics en coordinació amb els cicles de 24 hores del dia i la nit. La funció circadiària és essencial per a la regulació rítmica de ...
Com a organismes sèssils, les plantes han d'adaptar-se constantment als canvis ambientals, com les variacions de temperatura, disponibilitat de nutrients, humitat, llum i molts més. La llum és d’importància cabdal ja que ...
La regulació de l'expressió gènica a eucariotes és un procés complexa amb diversos tipus de regulació que se solapen, el que fa possible el desenvolupament d'estructures corporals sofisticades i la ràpida resposta a canvis ...
Aquesta tesi investiga les flores úniques de les muntanyes més altes de l'est d'Àfrica tropical, centrant-se en el grup Carduus-*Cirsium (subtribu Carduinae) per a comprendre les seves relacions evolutives i millorar la ...
La transició floral és un moment clau en el desenvolupament del cicle vital de les plantes al resultar determinant per al seu èxit reproductiu. Les plantes han desenvolupat xarxes genètiques complexes per regular aquest ...
Al fruit de meló, la coloració de la polpa pot ser blanca, verda o taronja, depenent de l'acumulació de clorofil·les i/o carotenoides. Aquest caràcter està determinat per dos gens: Green flesh (Gf) i White flesh (Wf), ...
Les plantes enfronten constantment a una sèrie de factors ambientals, biòtics i abiòtics, afectant significativament el rendiment dels cultius. L'estrès biòtic és causat per organismes com fongs, bacteris o insectes, mentre ...
El meló és una espècie apreciada pel seu fruit, que presenta una gran varietat fenotípica en colors, formes, sabors i tipus de maduració. La qualitat del fruit és un dels principals objectius de la millora genètica del ...
L'inici de la formació floral i el posterior desenvolupament de les flors són paradigmes excel·lents en l'estudi del desenvolupament de plantes, ja que es regeixen per complexes xarxes de regulació. Gràcies a anàlisis ...
El principal objectiu d'aquesta tesi fou el diseny i l'aplicación d'eines genòmiques i bioinformàtiques i d'altres aproximacions, aplicades a la millora genètica de l'ametller. Inicialment es va dur a terme una anàlisi de ...
Els genomes de les plantes contenen un gran nombre de seqüències repetitives disperses. Els transposons i els Pararetrovirus Endògens (EPRVs) formen part d'aquest grup de seqüències repetitives. Els transposons són seqüències ...
Existeixen moltes pràctiques comunament utilitzades en la indústria sanitària i alimentària per combatre patògens i plagues, però el pas del temps provoca que algunes quedin obsoletes tot i resultar inicialment efectives. ...
El patogen vegetal Ralstonia solanacearum és l'agent causal de la devastadora malaltia coneguda com a marciment bacterià. R. solanacearum és un patogen del sòl i vascular que ingressa a les plantes hostes a través de ferides ...
El rellotge circadià és un mecanisme cel·lular endogen que genera ritmes biològics amb un període de 24 hores. A les plantes, el sistema circadià regula molts processos essencials, inclosos, entre d'altres, el temps de ...
Les malalties virals causen un impacte important a l'agricultura. Els virus parasiten plantes susceptibles afectant les seves funcions fisiològiques, produint moltes vegades canvis fenotípics, i també alterant les seves ...
El rellotge circadià és un mecanisme molecular de mesura del temps que genera ritmes d'aproximadament 24 hores en el metabolisme i la fisiologia, en sincronització amb el cicle de dia i nit. Durant l'última dècada, la ...
En aquesta tesi doctoral s'han realitzat anàlisis moleculars genètics en plantes amb l'objectiu d'identificar: i) noves funcions del receptor BRL3 implicades en el control del creixement i de les respostes a l'estrès abiòtic ...
Més del 20% de l’àrea mundial cultivable està afectada per estrès per salinitat alcalina, mentre que el 98% de les plantes es defineixen com a glicòfites – incapaces de desenvolupar-se sota condicions de salinitat. En ...
