Dinámica del léxico en las Constituciones españolas

Abstract

El objetivo principal es realizar un estudio contrastivo del léxico de tres textos constitucionales de la historia de España: la Constitución liberal de 1812, la Constitución republicana de 1931 y la Constitución actual de 1978. La investigación se organiza en torno a dos ejes teórico-metodológicos: el análisis lexicométrico de los tres textos constitucionales y el análisis semántico de las unidades léxicas para observar el cambio diacrónico que puedan sufrir. Se incluyen también la descripción textual de las Constituciones, su consideración como género específico dentro del discurso jurídico, y la correlación de los datos lexicométricos con los estudios de carácter jurídico e histórico. Nos interesa la evolución, la variación, la aparición, la desaparición o la modificación del significado de una selección temática de unidades léxicas frecuentes de los textos constitucionales. Se trata, pues, de un estudio cuantitativo y cualitativo, diacrónico y comparativo; una combinación de variables que lo hacen especialmente innovador en el ámbito lexicométrico.

L’objectif principal est la réalisation d’une étude contrastive du lexique de trois textes constitutionnels de l’histoire de l’Espagne : la Constitution libérale de 1812, la Constitution républicaine de 1931 et la Constitution actuelle de 1978. L’investigation s’organise autour de deux axes théorico-méthodologiques : l’analyse lexicométrique des trois textes constitutionnels et l’analyse sémantique des unités lexicales pour observer le changement diachronique dont les unités peuvent faire l’objet. S’incluent aussi la description textuelle des Constitutions, leur considération comme genre spécifique dans le discours juridique et la corrélation des données lexicométriques avec les études de caractère juridique et historique. Ce qui nous intéresse est l’évolution, la variation, l’apparition, la disparition ou la modification du signifié d’une sélection thématique d’unités lexicales fréquentes des textes constitutionnels. Il s’agit donc d’une étude quantitative et qualitative, diachronique et comparative ; une combinaison de variables qui rendent ce travail innovateur dans la sphère lexicométrique.

El objectiu principal es l’estudi contrastiu del lèxic de tres textos constitucionals de la història d'Espanya: la Constitució liberal de 1812, la Constitució republicana de 1931 i la Constitució actual de 1978. La investigació s'organitza a l’entorn de dos eixos teoricometodològics: l'anàlisi lexicomètrica dels tres textos constitucionals i l'anàlisi semàntic de les unitats lèxiques per a observar el canvi diacrònic que puguin sofrir. S'inclouen també la descripció textual de les constitucions, la seva consideració como a gènere específic dins del discurs jurídic i la correlació de les dades lexicomètriques amb els estudis de caràcter jurídic i històric. Ens interessa l’evolució, la variació, l’aparició, la desaparició o la modificació del significat d'una selecció temàtica d'unitats lèxiques freqüents en els textos constitucionals. Es tracta doncs, d'un estudi quantitatiu i qualitatiu, diacrònic i comparatiu; una combinació de variables que el fan especialment innovador en l'àmbit lexicomètric.

The main objective is contrasting study of the lexicon of three constitutional texts of the history of Spain: the liberal Constitution of 1812, the Republican Constitution of 1931 and the current Constitution of 1978. Research is organised around two theoretical-methodological axes: the lexicometric analysis of the three constitutional texts and the semantic analysis of the lexical units to observe the diachronic change they may suffer. The textual description of the Constitutions are also included, their consideration as a specific genre within the legal discourse, and the correlation of lexicometric data with legal and historical studies. We are interested in the evolution, the variation, the appearance, the disappearance or the modification of the meaning of a thematic selection of frequent lexical units of the constitutional texts. It is therefore a quantitative and qualitative study, diachronic and comparative; a combination of variables that make it particularly innovative in the lexicometric field.