Estrategias de comunicación y comunidades virtuales. Evaluación y análisis de sitios web de educación medioambiental en Colombia, Costa Rica y Brasil

Abstract

Aquesta recerca s'emmarca dins d'un context socio-educatiu que utilitza la descripció i l'anàlisi dels fets per a la generació de coneixement i la comprensió dels fenòmens del món. El nostre objecte d'estudi són les comunitats virtuals a Internet i les seves estratègies de comunicació. Ens interessa aprofundir en la capacitat de les comunitats virtuals d'incidir en l'educació mediambiental i, específicament, centrant-nos en els portals seu objectiu és la conservació d'amfibis. El desenvolupament d'aquesta recerca ha portat a una revisió teòrica, observacional i documental, així com l'anàlisi de la informació obtinguda, tant de naturalesa qualitativa com quantitativa. Com a resultat se’n van identificar productes de naturalesa teòrica, metodològica i aplicada. Tots aquests productes revelen la complexa naturalesa de les Comunitats Virtuals, molt més si aquestes emergeixen dels Portals web. Similar situació ocorre amb Educació per a la Conservació, el camp d'acció involucra l'aportació de diverses disciplines i àrees de coneixement, de manera que delimitar el seu àmbit d'actuació resulta complex i difícil. En síntesi, la hipòtesi plantejada al començament d'aquest estudi “dels Portals Web construïts a Colòmbia, Costa Rica i Brasil que inclouen entre d'altres l'educació per a la conservació d'amfibis emergeixen comunitats virtuals, que constitueixen espais d'informació i comunicació, que fan possible la interacció, l'organització social, la col·laboració i l'educació" ha estat afirmativa, de manera que és ratificada pels resultats obtinguts. Per exemple, el 53% dels portals analitzats (9 de 17) posseeixen un èmfasi en Informació i comunicació (tipus 2), compartint altres tipologies de comunitats virtuals, tipus 1 Entorn Social d'Aprenentatge i tipus 3 Entorn d'Interacció i Col·laboració; a més es va evidenciar que els tres països (Brasil, Colòmbia i Costa Rica), que posseeixen aquests portals web i les seves comunitats virtuals, s'alineen la política ambiental del seu país i el món, i els utilitzen com a estratègia de comunicació, informació i col·laboració. En síntesi, en el desenvolupament d'aquesta investigació, es van identificar tres (3) àmbits de contribució; de naturalesa teòrica, metodològica i aplicada, i de resignificació de les aportacions de les eines d'internet a la consolidació de comunitats virtuals especialitzades en conservació d'amfibis. En conclusió, aquesta investigació aporta, entre d'altres, la definició de tipologies de comunitats virtuals en educació per a la conservació d'amfibis. En termes generals, una comunitat virtual respon a una organització social, però a més és una integració de diversos entorns: informació i comunicació, col·laboració i interacció i d'aprenentatge, el percentatge de representativitat en la comunitat varia d'acord amb els seus interessos, grau de compromís i motivacions. En termes percentuals el valor mitjà de representativitat de cada un hauria d'estar en el 33,3% per a cadascuna de les categories. Valors inferiors o superiors marcarien l'èmfasi de la comunitat. Les comunitats virtuals integren funcions d'informació i comunicació i comparteixen un territori electrònic, com ho afirmen Moreno & Suárez (2010) d'interacció, de col·laboració i d'aprenentatge, com ha estat exposat per diversos autors que han permès aportar un concepte integrat de comunitat virtual. Es pot considerar que els plantejaments realitzats en aquesta investigació han permès una visió holística de les comunitats virtuals en els portals web, partint no només d'una revisió sistemàtica de la literatura i d'acotació semàntica que ens va enfrontar a una considerable quantitat de definiciónes del terme “comunitat” i altres derivades relacionades amb les comunitats virtuals, el que indubtablement aporta la construcció teòrica al voltant de comunitats virtuals en portals web d'educació mediambiental. En aquest sentit, les comunitats virtuals comparteixen un conjunt de característiques amb les comunitats tradicionals, com el són el propòsit i la identitat entre d'altres, però difereixen significativament de les virtuals, i de les virtuals en portals web entre altres aspectes per la presència a internet, i les xarxes socials valorables i mesurables a través de les eines de web server. Malgrat aquestes i altres diferències, el terme "comunitat virtual" es reafirma també amb els resultats d'aquesta investigació, i amb un nombre important de publicacions i investigacions que es van constituir en l’arrencada d'aquest estudi. Avui els seus resultats es constitueixen en una important aportació i motivació per continuar treballant en la identificació de comunitats virtuals en portals web i orientar la construcció d'aquests llocs web amb propòsits específics en un camp de coneixement que ara per ara requereix de major sensibilització dels éssers humans sobre la problemàtica mediambiental i la gran oportunitat que ens brinda la xarxa internet per sensibilitzar i educar les poblacions, sobretot als països que encara guarden una gran riquesa d'espècies necessàries per al manteniment i la salut dels diversos ecosistemes. El fet de poder dur a terme accions educatives, siguin formals o no formals, aporta valor a la formació dels individus, independentment de la seva edat, condició social, context. Com a possibles noves investigacions, aquesta podria ampliar-se a la resta de països de Llatinoamèrica i altres fronteres dels quals fan part de la megadiversidad que encara queda al món. Igualment, en el context de l'educació formal i com a punt final de reflexió, podria estudiar-se les comunitats virtuals en portals web, com transversal als diversos tipus d'assignatures en general plans d'estudis especialment de programes acadèmics el camp de coneixement està relacionat amb les ciències de l'educació i ciències biològiques, o afins; però, aquests resultats no exclouen altres programes com enginyeries, comunicació, entre d'altres.

Esta investigación se enmarca dentro de un contexto socio-educativo que utiliza la descripción y el análisis de los hechos para la generación de conocimiento y la comprensión de los fenómenos del mundo. Nuestro objeto de estudio son las comunidades virtuales en Internet y sus estrategias de comunicación. Nos interesa profundizar en la capacidad de las comunidades virtuales de incidir en la educación medioambiental y, específicamente, centrado en los portales cuyo objetivo es la conservación de anfibios. El desarrollo de esta investigación ha llevado a una revisión teórica, observacional y documental, así como al análisis de la información obtenida, tanto de naturaleza cualitativa como cuantitativa. Como resultado de la misma se identificaron productos de naturaleza teórica, metodológica y aplicada. Todos estos productos revelan la compleja naturaleza de las Comunidades Virtuales, mucho más si estas emergen de los Portales Web. Similar situación ocurre con Educación para la Conservación, cuyo campo de acción involucra el aporte de diversas disciplinas y áreas de conocimiento, por lo que delimitar su ámbito de actuación resulta complejo y difícil. En síntesis, la hipótesis planteada al comienzo de este estudio “de los Portales Web construidos en Colombia, Costa Rica y Brasil que incluyen entre otros la educación para la conservación de anfibios emergen comunidades virtuales, que constituyen espacios de información y comunicación, que posibilitan la interacción, la organización social, la colaboración y la educación”, ha sido afirmativa, de modo que la misma se encuentra respaldada por los resultados obtenidos, por ejemplo que el 53% de los portales analizados (9 de 17) poseen un énfasis en Información y comunicación (Tipo 2), compartiendo otras tipologías de comunidades virtuales, tipo 1 Entorno Social de Aprendizaje y Tipo 3 Entorno de Interacción y Colaboración; además se evidenció, que los tres países (Brasil, Colombia y Costa Rica), que poseen estos portales web y sus comunidades virtuales, alinean la política ambiental de su país y el mundo, y los utilizan como estrategia de comunicación, información y colaboración. En síntesis, en el desarrollo de esta investigación, se identificaron tres (3) ámbitos de contribución; de naturaleza teórica, metodológica y aplicada, y de resignificación de los aportes de las herramientas de internet a la consolidación de comunidades virtuales especializadas en conservación de anfibios. En conclusión, esta investigación aporta entre otros, a la definición de tipologías de comunidades virtuales en educación para la conservación de anfibios. En términos generales una comunidad virtual responde a una organización social, pero además es una integración de diversos entornos: información y comunicación, colaboración e interacción y de aprendizaje, cuyo porcentaje de representatividad en la comunidad varía de acuerdo con sus intereses, grado de compromiso y motivaciones. En términos porcentuales el valor promedio de representatividad de cada uno debería estar en el 33,3% para cada una de las categorías. Valores inferiores o superiores marcarían el énfasis de la comunidad. Las comunidades virtuales integran funciones de información y comunicación y comparten un territorio electrónico, como lo afirman Moreno & Suárez (2010) de interacción, de colaboración y de aprendizaje, como ha sido expuesto por diversos autores que han permitido aportar un concepto integrado de comunidad virtual. Se puede considerar que los planteamientos realizados en esta investigación han permitido una visión holística de las comunidades virtuales en los portales web, partiendo no solo de una revisión sistemática de la literatura y de acotación semántica que nos enfrentó a una considerable cantidad de definiciónes del término “comunidad” y otras derivadas relacionadas con las comunidades virtuales, lo que indudablemente aporta a la construcción teórica en torno a comunidades virtuales en portales web de educación medio ambiental. En tal sentido, las comunidades virtuales comparten un conjunto de características con las comunidades tradicionales, como lo son el propósito y la identidad entre otros, pero difieren significativamente de las virtuales, y de las virtuales en portales web entre otros aspectos por la presencia en internet, y las redes sociales valorables y medibles a través de las herramientas de web server. A pesar de estas y otras diferencias el termino “comunidad virtual” se reafirma también con los resultados de esta investigación, y con un número importante de publicaciones e investigaciones que se constituyeron en el piso y punto de arranque de este estudio. Hoy sus resultados se constituyen en un importante aporte y motivación para continuar trabajando en la identificación de comunidades virtuales en portales web y orientar la construcción de estos sitios web con propósitos específicos en un campo de conocimiento que hoy por hoy requiere de mayor sensibilización de los seres humanos sobre la problemática medio ambiental y la gran oportunidad que nos brinda la red internet para sensibilizar y educar a las poblaciones, máxime en los países que aún guardan una gran riqueza de especies necesarias para el mantenimiento y la salud de los diversos ecosistemas. El hecho de poder llevar a cabo acciones educativas, sean formales o no formales, aporta valor a la formación de los individuos, independientemente de su edad, condición social, contexto. Como posibles nuevas investigaciones, ésta podría ampliarse al resto de países de Latinoamérica y otras fronteras los cuales hacen parte de la megadiversidad que aún queda en el mundo. Igualmente, en el contexto de la educación formal y como punto final de reflexión, podría estudiarse las comunidades virtuales en portales web, como transversal a los diversos tipos de asignaturas en general planes de estudios especialmente de programas académicos cuyo campo de conocimiento está relacionado con las ciencias de la educación y ciencias biológicas, o afines; sin embargo, estos resultados no excluyen otros programas como ingenierías, comunicación, entre otros.

This research is framed within a socio-educational context that uses the description and analysis of facts to generate knowledge and understanding of world phenomena. Our subject of study is virtual communities on the Internet and their communication strategies. We are interested in deepening the capacity of virtual communities to influence environmental education and specifically, focused on portals whose objective is the conservation of amphibians. The development of this research has led to a theoretical, observation and documentary review, as well as the analysis of the information obtained both qualitative and quantitative in nature. As a result, products of a theoretical, methodological and applied nature were identified. All these products reveal the complex nature of virtual communities, especially if they emerge from Web Portals. A similar situation occurs with Education for Conservation, whose field of action involves the contribution of various disciplines and areas of knowledge, so delimiting its scope of action results complex and difficult. In synthesis, the hypothesis raised at the beginning of this study "of the Web Portals built in Colombia, Costa Rica and Brazil that include, among others, education for the conservation of amphibians, virtual communities emerge, which constitute spaces of information and communication that make interaction, social organization, collaboration and education possible", has been affirmative, so that it is supported by the results obtained, for example that 53% of the portals analysed (9 of 17) have an emphasis on Information and Communication (Type 2), sharing other typologies of virtual communities, Type 1 Social Learning Environment and Type 3 Interaction and Collaboration Environment; It was also evidenced that the three countries (Brazil, Colombia and Costa Rica), which have these web portals and their virtual communities, align the environmental policy of their country and the world, and use them as a communication, information and collaboration strategy. Summarizing, in the development of this research, three (3) areas of contribution were identified: of theoretical, methodological and applied nature and of resignification of the contributions of Internet tools to the consolidation of virtual communities specialized in amphibian conservation. In conclusion, this research contributes, among others, to the definition of typologies of virtual communities in education for the conservation of amphibians. In general terms, a virtual community corresponds to a social organization, but it is also an integration of diverse environments: information and communication, collaboration and interaction and learning, whose percentage of representation in the community varies according to their interests, degree of commitment and motivations. In percentage terms, the average value of representativeness of each should be 33.3% for each of the categories. Lower or higher values would indicate the emphasis of the community. Virtual communities integrate information and communication functions and share an electronic territory, as stated by Moreno & Suárez (2010) of interaction, collaboration and learning, as has been presented by various authors who have contributed an integrated concept of virtual community. It can be considered that the approaches carried out in this research have allowed a holistic vision of virtual communities in web portals, starting not only from a systematic review of the literature and semantic delimitation that confronted us with a considerable number of definitions of the term "community" and other derivatives related to virtual communities, which undoubtedly contributes to the theoretical construction around virtual communities in web portals of environmental education. In this sense, virtual communities share a set of characteristics with traditional communities, such as purpose and identity among others, but differ significantly from virtual, and virtual in web portals among other aspects by the presence on the Internet, and social networks valuable and measurable through web server tools. In spite of these and other differences, the term "virtual community" is also reaffirmed with the results of this research, and with an important number of publications and researches that were constituted in the floor and starting point of this study. Today its results constitute an important contribution and motivation to continue working in the identification of virtual communities in web portals and to guide the construction of these web sites with specific purposes in a field of knowledge that today requires greater awareness of human beings on environmental issues and the great opportunity that the Internet offers to raise awareness and educate populations, especially in countries that still keep a wealth of species necessary for the maintenance and health of diverse ecosystems. The fact of being able to carry out educational actions, whether formal or non-formal, adds value to the education of individuals, regardless of their age, social condition and context. As possible new research, this could be extended to the rest of Latin American countries and other borders which are part of the megadiversity that remains in the world. Likewise, in the context of formal education and as a final point of reflection, virtual communities could be studied in web portals, as a transversal to the diverse types of subjects in general, curriculum especially of academic programs whose field of knowledge is related to education sciences and biological sciences, or related. However, these results do not exclude other programs such as engineering and communication, among others.