Trastorno de evitación/restricción de la ingestión de alimentos: diferencias y similitudes psicopatológicas y de relaciones parentales con la anorexia nerviosa y población general

Abstract

Introducció: Al 2013 l’American Psychiatric Association (APA) va publicar la cinquena edició del Diagnostic and Statiscal Manual of Mental Disorders (DSM-5). Aquesta inclou una extensa revisió del capítol dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) i entre d’altres canvis importants, afegeix el trastorn d'evitació/restricció de la ingestió d'aliments [Avoidant/Restrictive Food Intake Disorder (ARFID)] per categoritzar als pacients amb una conducta alimentària selectiva i/o restrictiva en absència de cognicions distorsionades al voltant del pes i la figura corporal. Objectiu: Descriure les característiques sociodemogràfiques i les clíniques d'un conjunt de pacients amb ARFID i comparar-les amb un grup de pacients amb Anorèxia Nerviosa (AN) i un Grup No Clínic (GNC). Analitzar el perfil psicopatològic i el tipus de relacions familiars en els progenitors de tots els pacients amb ARFID, AN i del GNC. Mètode: Estudi descriptiu, observacional i comparatiu format per tres mostres: dos grups clínics (ARFID i AN) i un GNC. Es van avaluar 283 subjectes, 99 nens i adolescents (33 per grup diagnòstic: ARFID, AN i GNC) i als seus progenitors (96 mares i 88 pares) amb una entrevista diagnòstica semiestructurada i qüestionaris de depressió, d’ansietat, pors, socialització, conducta, qualitat de vida relacionada amb la salut, capacitat intel·lectual, vincle parental, estil educatiu i psicopatologia. Resultats: Els pacients del grup ARFID, respecte al pacients amb AN, van ser més joves (10.8 vs. 14.1 anys) i majoritàriament homes (60.6% vs. 6.1%). Van informar d’una edat d'inici del TCA més primerenca (6.2 vs. 13.4 anys), i d’un temps d'evolució de la malaltia superior (61.2 vs. 8.4 mesos). Van presentar més antecedents mèdics (42.4% vs. 12.1%) i major comorbiditat psiquiàtrica (81.8% vs. 33.3%). De forma significativa (p=.000), van manifestar més pors, un funcionament general més deteriorat, un coeficient intel·lectual inferior i vincles parentals més sobreprotectors. En comú amb els pacients amb AN, van referir un deteriorament sever de la funció social, la qualitat de vida i a nivell conductual. Els familiars del grups clínics (ARFID i AN) també van presentar símptomes de malestar psicològic similars i significatius. Conclusions: Els pacients amb ARFID i amb AN presenten un perfil sociodemogràfic i clínic diferent, corroborant que l’ARFID és una entitat diagnòstica distinta de l’AN. Els resultats han evidenciat l’impacte significatiu de l’ARFID en el desenvolupament físic, emocional, social, escolar i familiar dels pacients amb aquest diagnòstic; en algunes àrees similar i fins i tot superior al de l’AN. Considerem que aquesta informació ofereix noves dades de l’ARFID a la comunitat científica i a la vegada, orienta als clínics cap a noves estratègies d’intervenció en funció del perfil psicopatològic de cada diagnòstic (ARFID i AN). No obstant, a causa de la novetat diagnòstica, actualment, els estudis són insuficients i són necessàries més investigacions que ofereixin noves dades de l’ARFID.

Introducción: La American Psychiatric Association (APA) publicó la quinta edición del Diagnostic and Statiscal Manual of Mental Disorders (DSM-5) en 2013. Ésta incluye una amplia y significativa revisión de la sección de los trastornos de la Conducta Alimentaria (TCA). Entre otros cambios, incorpora el trastorno de evitación/restricción de la ingestión de alimentos [Avoidant/Restrictive Food Intake Disorder (ARFID)] para categorizar a los pacientes con un patrón alimentario selectivo y/o restrictivo de la ingesta en ausencia de cogniciones distorsionadas en torno a peso y la figura corporal. Objetivo: Describir las características sociodemográficas y las clínicas de un conjunto de pacientes con ARFID y compararlas con un grupo de pacientes con Anorexia Nerviosa (AN) y un Grupo No Clínico (GNC). Además, analizar el perfil psicopatológico y el tipo de relaciones familiares en los progenitores de los pacientes con ARFID, AN y del GNC. Método: Estudio descriptivo, observacional y comparativo constituido por tres muestras: dos grupos clínicos (ARFID y AN) y un GNC. Se evaluaron un total de 283 sujetos, 99 niños y adolescentes (33 por grupo diagnóstico: ARFID, AN y GNC) junto a sus familias (96 madres y 88 padres), con una entrevista diagnóstica semiestructurada y cuestionarios de depresión, ansiedad, miedos, socialización, conducta, calidad de vida relacionada con la salud, capacidad intelectual, vínculo parental, estilo educativo y psicopatología. Resultados: Los pacientes del grupo con ARFID, respecto a los pacientes con AN, fueron significativamente más jóvenes (10.8 vs. 14.1 años) y mayoritariamente varones (60.6% vs. 6.1%). Informaron de una edad de inicio de la enfermedad más temprana (6.2 vs. 13.4 años) y de un tiempo de evolución del TCA superior (61.2 vs. 8.4 meses). Mostraron más antecedentes médicos (42.4% vs. 12.1%) y mayor comorbilidad psiquiátrica (81.8% vs. 33.3%). También presentaron de forma significativa (p=.000) mayor presencia de miedos, un funcionamiento general más deteriorado, un coeficiente intelectual inferior y vínculos parentales más sobreprotectores. En común con el grupo con AN, refirieron un deterioro severo en la función social, la calidad de vida y la conducta. Los familiares de los grupos clínicos (ARFID y AN) también presentaron, de forma similar, síntomas significativos de malestar psicológico. Conclusiones: Los pacientes con ARFID y con AN presentan un perfil sociodemográfico y clínico diferente, corroborando que el ARFID es una entidad diagnóstica distinta de la AN. Los resultados han evidenciado el impacto significativo del ARFID en el desarrollo físico, emocional, social, escolar y familiar de los pacientes con este trastorno; en algunas áreas similar e incluso superior al de la AN. Consideramos que estos datos ofrecen nueva información del ARFID a la comunidad científica y a su vez, orientan a los clínicos hacia nuevas estrategias de intervención en función del perfil psicopatológico de cada trastorno (ARFID y AN). Sin embargo, debido a la novedad diagnóstica y, por consiguiente, a la escasez de estudios, son necesarias más investigaciones que ofrezcan nuevos datos sobre esta nueva categoría diagnóstica.

Introduction: American Psychiatric Association (APA) published the fifth edition of the Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-5) in May 2013. The DSM-5 includes a wide and significant review of the Eating Disorders (ED) chapter and among other changes, incorporates the Avoidant/Restrictive Food Intake Disorder (ARFID) that categorizes patients with avoidance or food restriction without distorted cognitions. Objective: First, describe the sociodemographic and clinical characteristics of a group of patients with ARFID and compare them with a group of patients with Anorexia Nervosa (AN) and a Non-Clinical Group (NCG). Secondly, analyze the psychopathological profile and family relationships in all participant’s families. Methodology: It is a descriptive, observational and comparative study consisting of three samples: two clinical groups (ARFID and AN) and an NCG. A total of 283 subjects were evaluated, 99 children and adolescents (33 per diagnostic group: ARFID, AN and GNC) together with their families (96 mothers and 88 fathers) with a semi-structured diagnostic interview and questionnaires of depression, anxiety, fears, socialization, behavior, quality of life, intellectual capacity, parental bonding, educational style and psychopathology. Results: Patients with ARFID compared to patients with AN, were significantly younger (10.8 vs. 14.1 years) and mostly male (60.6% vs. 6.1%). ARFID group reported an earlier age disease’s onset (6.2 versus 13.4 years) and a longest ED’s evolution (61.2 vs. 8.4 months). Patients with ARFID also showed more medical history (42.4% vs. 12.1%) and greater psychiatric comorbidity (81.8% vs. 33.3%). With statistically significant results (p=.000), ARFID group reported greater presence of fears, poorer general functioning, a lower intelligence quotient and more overprotective parental bond. Commonly with the AN group, it showed a severe deterioration in social function, quality of life and behavior. Family members also showed similar and significant symptoms of psychological distress. Conclusion: ARFID and AN have a different sociodemographic and clinical profile and these results confirm that ARFID and AN are different diagnoses. The results report the ARFID's significant impact on physical, emotional, social, school and family of patient’s development, in some areas it is similar and even superior to AN. This information offers new data to the scientific community about ARFID and it guides clinicians towards new intervention strategies based on the psychopathological profile of each disorder. Due to the novelty of the diagnosis and the lack of studies, more researches are needed to offer new data about the ARFID.