Adherencia a la Dieta Mediterránea y resultados percibidos por el paciente en la diabetes autoinmune

Abstract

Objectius: Avaluar els hàbits alimentaris i el grau d’adherència a la Dieta Mediterrània dels pacients adults amb DM1; avaluar les diferències en la ingesta dietètica entre els pacients amb DM1 i RD i sense aquesta; comparar els resultats percebuts pel pacient (qualitat de vida i satisfacció amb el tractament) entre els pacients amb diabetis autoimmune latent de l’adult (LADA) i els pacients amb DM1 i DM2; estudiar l’associació entre els resultats percebuts pel pacient i la RD en pacients amb DM1; determinar la relació entre el patró dietètic (Dieta Mediterrània i alimentació saludable) i els resultats percebuts pel pacient en pacients amb DM1. Mètodes: El disseny de l’estudi va ser transversal i multicèntric. Es va reclutar una mostra de 262 participants amb DM1 i 254 subjectes sense diabetis comparables amb edat i sexe, seleccionats de les poblacions de referència. A més, es van reclutar 48 pacients amb LADA i 297 pacients amb DM2. Es van administrar, mitjançant entrevista personal, el qüestionari de freqüència de consum d’aliments dissenyat per Willet et al., l’Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life (ADDQoL-19) i el Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ). Resultats: Els pacients amb DM1 van tenir una major adherència a la Dieta Mediterrània i una alimentació més saludable. Els pacients amb RD van tenir una ingesta total de greixos menor que els pacients sense RD. L’elevada ingesta d’àcids grassos mono-insaturats (MUFA), àcid oleic i vitamina E es va associar amb una menor presència de RD en pacients amb DM1. La ingesta de carbohidrats es va relacionar amb una major presència de RD. Els pacients amb LADA i RD tractats amb insulina van mostrar una pitjor percepció de la seva qualitat de vida i una major freqüència d’hiperglucèmies percebudes. La RD es va associar amb una pitjor qualitat de vida i una major freqüència d’hipoglucèmies percebudes. L’adherència a la Dieta Mediterrània moderada i alta es va relacionar amb una qualitat de vida millor. Conclusions: Els pacients adults amb DM1 van mostrar una major adherència a la Dieta Mediterrània i un patró d’alimentació més saludable que els participants sense diabetis. Els pacients amb RD van tenir una ingesta de greixos més desfavorable que els pacients sense RD. Els pacients amb LADA van mostrar una qualitat de vida i satisfacció amb el tractament pitjor en comparació amb els pacients amb DM1 i DM2. La RD es va relacionar amb una percepció de la qualitat de vida i satisfacció amb el tractament pitjor en els pacients amb DM1. La Dieta Mediterrània es va associar positivament amb la qualitat de vida en els pacients amb DM1.

Objetivos: Evaluar los hábitos alimentarios y el grado de adherencia a la Dieta Mediterránea de los pacientes adultos con diabetes mellitus tipo 1 (DM1); evaluar las diferencias en la ingesta dietética entre pacientes con DM1 con retinopatía diabética (RD) y sin ésta; comparar los resultados percibidos por el paciente (calidad de vida y satisfacción con el tratamiento) entre los pacientes con diabetes autoinmune latente del adulto (latent autoimmune diabetes in adults, LADA) y los pacientes con DM1 y diabetes mellitus tipo 2 (DM2); estudiar la asociación entre los resultados percibidos por el paciente y la RD en pacientes con DM1; determinar la relación entre el patrón dietético (Dieta Mediterránea y alimentación saludable) y los resultados percibidos por el paciente en pacientes con DM1. Métodos: El diseño del estudio fue transversal y multicéntrico. Se reclutó una muestra de 262 participantes con DM1 y 254 sujetos sin diabetes comparables en edad y sexo, seleccionados de las poblaciones de referencia. Además, se reclutaron 48 pacientes con LADA y 297 pacientes con DM2. Se administraron el cuestionario de frecuencia de consumo de alimentos diseñado por Willet et al., el Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life (ADDQoL-19) y el Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ) mediante entrevista personal. Resultados: Los pacientes con DM1 tuvieron mayor adherencia a la Dieta Mediterránea y una alimentación más saludable que los participantes sin diabetes. Los pacientes con RD tuvieron una ingesta total de grasas menor que los pacientes sin RD. La elevada ingesta de ácidos grasos monoinsaturados (MUFA), ácido oleico y vitamina E se asoció con una menor presencia de RD en pacientes con DM1. La ingesta de carbohidratos se relacionó con mayor presencia de RD. Los pacientes con LADA con RD y tratados con insulina mostraron una peor percepción de su calidad de vida y una mayor frecuencia de hiperglucemias percibidas. La RD se asoció con una peor calidad de vida y una mayor frecuencia de hipoglucemias percibidas. La adherencia a la Dieta Mediterránea moderada y alta se relacionó con una mejor calidad de vida en la DM1. Conclusiones: Los pacientes adultos con DM1 mostraron una mayor adherencia a la Dieta Mediterránea y un patrón de alimentación más saludable que los participantes sin diabetes. Los pacientes con DM1 y RD tuvieron una ingesta de grasas más desfavorable que los pacientes sin RD. Los pacientes con LADA mostraron una peor calidad de vida y satisfacción con el tratamiento en comparación con los pacientes con DM1 y DM2. La RD se relacionó con una peor percepción de la calidad de vida y satisfacción con el tratamiento en pacientes con DM1. La Dieta Mediterránea se asoció positivamente con la calidad de vida en pacientes con DM1.

Objectives: The aims of the study were to assess dietary habits and the adherence to the Mediterranean Diet in adult patients with type 1 diabetes (DM1); to assess the differences in terms of dietary intake between patients with DM1 with diabetic retinopathy (RD) and without this; to compare patient-reported outcomes (i.e. quality of life and treatment satisfaction) between patients with latent autoimmune diabetes in adults (LADA) and patients with DM1 and type 2 diabetes (DM2); to study the association between patient-reported outcomes in patients with DM1 and RD; to determine the relationship between dietary pattern (such as the Mediterranean Diet and healthy eating) with patient-reported outcomes in patients with DM1. Methods: This was a cross-sectional and multicentre study design. A sample of 262 participants with DM1 and age- and sex-matched 254 subjects without diabetes of the reference populations were recruited. Furthermore, 48 patients with LADA and 297 patients with DM2 were also recruited. The food frequency questionnaire designed by Willet et al., the Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life questionnaire (ADDQoL-19) and Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ) were administered by personal interview. Results: Patients with DM1 had a higher adherence to the Mediterranean Diet and a healthier eating. Patients with DR had a lower total fat intake than non-DR patients. A higher monounsaturated fatty acid (MUFA), oleic acid and vitamin E intake was associated with a lower presence of DR in patients with DM1. Carbohydrate intake was related with more presence of DR. Patients with LADA with DR and insulin-treated showed a poorer quality of life perception and a higher frequency of perceived hyperglycemia. DR was associated with a poorer quality of life and a higher perception of hypoglycemia’s frequency. A moderate and high Mediterranean Diet adherence was related with better quality of life. Conclusions: Adult patients with DM1 showed a higher adherence to the Mediterranean Diet and a healthier eating in comparison with non-diabetic subjects. Patients with DR had an unfavorable fat intake compared with non-DR patients. Patients with LADA showed a poorer quality of life and treatment satisfaction in comparison with DM1 and DM2 patients. DR was related with a poorer perception of quality of life and treatment satisfaction in patients with DM1. The Mediterranean Diet was positively associated with quality of life in patients with DM1.