Els recursos discursius de l'assessor en un procés d'assessorament col·laboratiu

Abstract

L’assessorament col·laboratiu, en el marc del model educacional-constructivista d’intervenció psicopedagògica, s’entén com una eina fonamental en els processos de canvi i de millora de les pràctiques educatives. En aquest context, la relació que s’estableix entre assessor i assessorats es caracteritza pel treball conjunt, la co-responsabilitat, i la negociació i construcció compartida de significats amb relació als continguts de millora i a la pròpia relació de col·laboració.

Aquesta recerca té com a finalitat general aprofundir en el coneixement dels recursos discursius que utilitza l’assessor en situacions d’assessorament, i en particular, vol estudiar els recursos discursius que utilitza un assessor expert en el marc de l’activitat conjunta i de la dimensió temporal d’un procés d’assessorament col·laboratiu.

Metodològicament, es va adoptar una aproximació observacional en situació natural, concretament un estudi de cas únic de caràcter instrumental. El procés d'assessorament observat es va dur a terme en un centre educatiu de la província de Barcelona, i va tenir com a contingut la introducció a les aules de l’aprenentatge cooperatiu. Els participants van ser l'assessor i el claustre de professors d'educació secundària implicats. El claustre de secundària el conformen 18 professors, entre ells l'orientadora del centre i el seu director. L'assessor psicopedagògic és un professional extern, amb àmplia i reconeguda trajectòria professional en processos d'assessorament, i en particular en l'assessorament a centres en la introducció a les aules de l'aprenentatge cooperatiu. El procés es va desenvolupar al llarg d'un curs acadèmic complet i es van enregistrar les nou sessions d'assessorament que es van portar a terme. Addicionalment, es van realitzar registres narratius, la recollida de materials i documents empleats, entrevistes amb l'assessor i qüestionaris als docents participants.

D'acord amb els objectius del treball, es van realitzar diferents tipus d'anàlisi: l'anàlisi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en les sessions d'assessorament; l'anàlisi dels recursos discursius emprats per l'assessor relacionats amb la construcció conjunta de significats sobre la millora de la pràctica, d’una banda, i la pròpia relació de col·laboració, de l’altra; l’anàlisi dels creuaments de recursos discursius de l’assessor associats a les dues dimensions del procés; i l’anàlisi de configuracions de recursos discursius.

S’han obtingut diversos resultats d'interès. Primerament, s’ha establert una relació de 10 recursos discursius específics per a la construcció conjunta de la millora de la pràctica i una

relació de nou recursos discursius específics de l’assessor relacionats amb la construcció conjunta de la pròpia relació de col·laboració. En segon lloc, s’ha constatat que aquests recursos presenten perfils de distribució específics en les diferents fases del procés d’assessorament. En tercer lloc, s’han identificat creuaments de recursos discursius de l’assessor relacionats amb la construcció conjunta de la millora de la pràctica i de la pròpia relació de col·laboració i s’ha comprovat que aquests creuaments són més freqüents en els moments que l’assessor exemplifica i en d’altres d’aportació d’informació. I finalment, s’han identificat sis configuracions de recursos que apareixen de manera regular en el discurs de l’assessor en la fase de Disseny de les innovacions i millores que han d’introduir-se en les pràctiques educatives del professorat, i sis configuracions de recursos discursius en la fase de Col·laboració en la implementació, seguiment i ajust de les millores, que acompleixen funcions específiques en el progrés de l’assessorament.

Amb relació als estudis anteriors, aquests resultats aporten diferents resultats destacats i permeten una descripció i comprensió més acurada dels recursos discursius de l’assessor, en tant que els ubica en l’activitat conjunta i en la dimensió temporal, i també explora com es combinen al servei de determinades funcions referents a la pràctica assessora.

Collaborative consultation, from an educational and constructive perspective of psychoeducational intervention, is understood as an essential tool to improve teaching practices. In this context, the relationship between consultants and teachers is characterized by joint meaning construction of the contents of improvement (“cold” dimension) and of the collaborative relationship itself (“warm” dimension).

The general aim of this research is to deepen the knowledge of the role of discursive resources in consultation situations, by studying those used by an expert consultant in the context of the joint activity of a collaborative consultation process.

An instrumental case study was used. The consultation process took place in a secondary school in Barcelona, and had the purpose of introducing cooperative learning in classrooms. It consisted in nine sessions over the course of a complete academic year. The participants were an external consultant and the teaching staff. Data included recordings of the sessions, narrative registers, the materials and documents used during the process, interviews to the consultant, and questionnaires to the teachers.

Data analyses focused on: the forms of organization of the joint activity during the sessions; the discursive resources used by the consultant; the combined use of “cold” and “warm” discursive resources along the process; and the configurations of these resources.

These analyses allowed us to obtain several interesting results. Firstly, a list of discursive resources was identified, including ten “cold” discursive resources, and nine “warm” discursive resources. Secondly, these discursive resources presented specific distribution profiles along the different phases of the process. Thirdly, different forms of combined use of “cold” and “warm” discursive resources were found, occurring more frequently when the consultant exemplified something or when providing information. Finally, twelve different configurations of discursive resources appeared: six of these were found during the phase of Design of improvements, and another six, during the phase of Collaboration in the implementation, and adjustment of improvements.

These results shed new light on our understanding of the discursive resources used by consultants, by placing them in the context of consultant/consultees joint activity in its temporal dimension, and by exploring its configuration to serve specific purposes along the process.