Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
El capital social capital (CS) dins de la governança forestal comprèn les xarxes, normes i valors de les comunitats locals sobre l’ús dels recursos de la forest que determinen l’acció col•lectiva i contribueixen al seu desenvolupament. Es proposa un model niat del cicle polític forestal que relaciona característiques de les comunitats (CS estructural, relacional i cognitiu) amb variables de governança. El cas d’estudi d’un permís de recollida de bolets a l’espai protegit de Poblet (nord-est espanyol) evidencia alguna de les relacions del model. La evolució de la estructura dels decisors polítics influents durant el cicle polític, així com la seua proximitat als recol•lectors locals denoten la transmissió de las preferències de los recol•lectores en el disseny del permís. Així mateix la escassa confiança cap als recol•lectors forans sustenta la discriminació positiva dels locals i concep la política del permís per a alinear-los envers pràctiques sostenibles. La cognició prou cohesiva indica una demanda similar d’una reforma del sistema de governança. Les sinèrgies entre les diferents dimensions del CS probablement suposen la àmplia acceptació i participació en el permís als seus primers anys d’implementació. A més, la percepció dels drets de propietat (i recollida) i les molèsties causades pels recol•lectors determinen el posicionament dels propietaris forestals privats respecte a la governança de la recollida de bolets.
El capital social capital (CS) dentro de la gobernanza forestal comprende las redes, normas y valores de las comunidades locales acerca del uso de los recursos del monte que determinan la acción colectiva y contribuyen a su desarrollo. Se propone un modelo anidado del ciclo de política forestal que relaciona características de las comunidades (CS estructural, relacional y cognitivo) con variables de gobernanza. El caso de estudio de un permiso de recolección de setas en el espacio protegido de Poblet (noreste español) evidencia alguna de las relaciones del modelo. La evolución de la estructura de los decisores políticos influyentes durante el ciclo político, así como su proximidad a los recolectores locales denotan la transmisión de las preferencias de los recolectores en el diseño del permiso. Asimismo, la escasa confianza hacia los recolectores foráneos sustenta la discriminación positiva de los locales y concibe la política del permiso para alinearlos hacia prácticas sostenibles. La cognición bastante cohesiva indica una demanda similar de una reforma del sistema de gobernanza. Las sinergias entre las diferentes dimensiones del CS probablemente suponen la amplia aceptación y participación en el permiso en sus primeros años de implementación. Además, la percepción de los derechos de propiedad (y recogida) y las molestias causadas por los recolectores determinan el posicionamiento de los propietarios forestales privados respecto a la gobernanza de la recogida de setas.
Social capital (SC) within forest governance encompasses networks, norms and values of local communities regarding the use of forest resources that determine collective action and contribute to their development. A nested forest policy cycle model is proposed which relates community characteristics (structural, relational and cognitive SC) with governance variables. The case study of a mushroom picking permit introduction in the protected area of Poblet (north-eastern Spain) provides evidence of some model relations. The structural evolution of rather influential decision-makers during the policy cycle jointly with their proximity to local pickers denotes an accurate transmission of pickers’ preferences into the permit design. Additionally, the low trust towards foreign pickers underlies the positive permit discrimination of locals and conceives the permit policy to align them towards sustainable practices. The rather cohesive cognition indicates a similar demand for a governance reform. The synergies between the different SC dimensions probably signify the wide acceptance and engagement with the permit in its first years of implementation. In addition, the perception of property (i.e. harvesting) rights and of pickers-caused nuisances shape the positioning of private forest owners regarding the wild mushroom governance.
Capital social; Governança rural; Recursos forestals; Gobernanza rural; Recursos forestales; Social capital; Rural governance; Forest resources
32 - Politics
Economia, Sociologia i Política Agrària