Estudio de los mecanismos que inciden en la autorregulación durante el proceso de aprendizaje colaborativo en entornos personales de aprendizaje

Abstract

Aquest estudi va identificar i categoritzar diferents mecanismes d'autoregulació utilitzats per estudiants del màster de Didàctica de la Ciència de la Fundació Universitat Autònoma de Colòmbia tenint en compte l'impacte dels entorns personals d'aprenentatge en la seva activitat acadèmica. Les operacions autoregulatòries o de metaaprenentatge trobades es van localitzar en diversos àmbits, el més ampli dels quals va ser el macrocontext educatiu, en el qual es van identificar tres contextos: el tecnològic i informàtic (TI); el de les interaccions (IN) que l'individu estableix amb el seu entorn social i amb diferents recursos, i el psicopedagògic (PP). Com que les competències dels individus no són similars pel que fa a l'apropiació de la informàtica, es van establir tres capes o nivells, que permeten, en un procés comunicatiu per mitjà d'elements digitals, determinar quanta asimetria es presenta en els processos comunicatius en les construccions col·laboratives. Per a la categorització d'aquests mecanismes es va tenir en compte la seva pertinença a les diferents dimensions establertes per Zimmerman per a l'autoregulació: física, social, metodològica, temporal, conductual i motivacional. Es va trobar que es van constituir en processos cíclics de reforç i compensació, que amb un enfocament cibernètic van mostrar diferents ordres. A més, es van manifestar altres mecanismes que van quedar en la potencialitat i es van constituir en visions prospectives (diagnòstiques o projectives).

Este estudio identificó y categorizó diferentes mecanismos de autorregulación empleados por estudiantes del máster de Didáctica de la Ciencia de la Fundación Universidad Autónoma de Colombia teniendo en cuenta el impacto de los entornos personales de aprendizaje en su actividad académica. Las operaciones autorregulatorias o de metaaprendizaje halladas se encontraron ubicadas en diversos ámbitos, el más amplio de los cuales resultó ser el macrocontexto educativo, en el que se identificaron tres contextos: el tecnológico-informático (TI); el de las interacciones (IN) que el individuo establece con su entorno social y con diferentes recursos, y el psicopedagógico (PP). Como las competencias de los individuos no son similares en cuanto a la apropiación de la informática, se establecieron tres capas o niveles, que permiten, en un proceso comunicativo mediado por elementos digitales, determinar cuánta asimetría se presenta en los procesos comunicativos en las construcciones colaborativas. Para la categorización de estos mecanismos se tuvo en cuenta su pertenencia a las diferentes dimensiones establecidas por Zimmerman para la autorregulación: física, social, metodológica, temporal, conductual y motivacional. Se encontró que se constituyeron en procesos cíclicos de refuerzo y compensación, que desde un enfoque cibernético mostraron diferentes órdenes. Además, se manifestaron otros mecanismos que se quedaron en la potencialidad y se constituyeron en visiones prospectivas (diagnósticas o proyectivas).

The aim of this study is to identify and categorize the self-regulation mechanisms used by students on a master's degree programme in Didactics of Science at the Universidad Autónoma de Colombia. Taking into account the impact that personal learning environments have on students' academic activity, we find self-regulatory or meta-learning practices to be present in a number of areas, the broadest of which being in the educational macro-context. Here, three further contexts are identified: the context of information technology (IT); the context containing the interactions (IN) that individuals establish with their social surroundings and with different resources; and the context of psychopedagogy (PP). Individuals adopt information technologies differently, some with greater ease than others. Therefore, we apply three competency layers or levels to the collaborations taking place through communicative processes mediated by digital elements, which allows us to establish the degree of asymmetry occurring within them. To categorize these mechanisms, we consider their fit within the physical, social, methodological, temporal, behavioural and motivational dimensions established by Zimmerman for self-regulation. The results of our study demonstrate that they take place in cyclical processes of reinforcement and compensation. From a cybernetic point of view, such processes prove to vary in terms of order. In addition, we have detected other mechanisms that could potentially constitute grounds for future research (diagnostics and projects).