dc.contributor
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
dc.contributor.author
Vilà-Giménez, Ingrid
dc.date.accessioned
2020-07-29T12:10:01Z
dc.date.available
2022-06-30T02:00:10Z
dc.date.issued
2020-06-30
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/669319
dc.description.abstract
Co-speech gestures are children’s first path towards
communication. Further in development, research has primarily
focused on the role of iconic gestures in boosting children’s
narrative abilities, while less is known about the effects of nonreferential
gestures. The main goal of this PhD dissertation is to
investigate the scaffolding role of non-referential beat gestures (i.e.,
rhythmic hand movements that are associated with prosodic
prominence in oral discourse) in the development of oral narrative
abilities in children. Given the fact that beat gestures act as
highlighters of linguistic properties such as rhythm, information
focus or discourse structure, we hypothesize that these gestures can
help children frame discourse. In order to test this general
hypothesis, this thesis includes three empirical studies ––each one
described in a separate chapter.
Study 1 is a longitudinal study which analyzes the speech and
gestures produced by 45 14- to 58-month-old children in naturalistic
interactions with their caregivers. Results show that the early
production of beats, as opposed to the production of iconic gestures
and hand flip gestures (i.e., non-referential gestures performed by
turning the wrist of the hand), predicts later narrative abilities at 5
years of age. The other two studies (Study 2 and Study 3) use a
between-subjects narrative training task with a pretest–posttest
design to investigate whether non-referential beat gestures can be
key in bolstering narrative discourse performance in a total of 91 5-
to 6-year-old children. While the first study examines whether multimodal training in which children observe beat gestures can
contribute to improving their narrative performance in terms of
narrative structure, the second study analyzes whether training
which encourages children to produce beat gestures ––as opposed to
merely observing them–– can have the same effects in terms of
narrative structure and fluency. The results of both studies
demonstrate that children who observed beat gestures during
training (Study 2) and children who were encouraged to produce
them (Study 3) showed a significant gain in the quality of their
posttest narrative performance as opposed to children who were
exposed to the control conditions.
Altogether, the results of the abovementioned studies show the
importance of a less-studied gesture in children’s language
development, i.e., beat gesture, and how this type of non-referential
gesture has a strong link to children’s narrative development. While
results from the Study 1 demonstrate the predictive role of beats in
children’s later narrative abilities, results from Studies 2 and 3
reveal the essential role of training with beat gestures for short-term
improvement in children’s narrative discourse performance.
Moreover, these findings are relevant not only to understand the
value of the multimodal integration between gesture and speech in
child development, but also have important methodological
implications for teachers and speech therapists working on narrative
abilities.
dc.description.abstract
Els gestos de la parla constitueixen una part essencial dels inicis de
la comunicació. Més tard en el desenvolupament, la recerca s’ha
focalitzat principalment en el paper que tenen els gestos icònics en
la promoció de les habilitats narratives dels nens i nenes.
Tanmateix, no s’ha fet gaire recerca sobre els efectes dels gestos no
referencials. El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral és
investigar el rol potenciador dels gestos rítmics no referencials (i. e.,
moviments rítmics de les mans que estan associats amb la
prominència prosòdica en el discurs oral) en el desenvolupament de
les habilitats narratives orals dels nens i nenes. Tenint en compte
que els gestos rítmics actuen com a marcadors de propietats
lingüístiques com el ritme, el focus d’informació o l’estructura del
discurs, esperem que aquests gestos puguin ajudar els nens i nenes a
organitzar el discurs. Per demostrar aquesta hipòtesi general,
aquesta tesi inclou tres estudis empírics ––cadascun descrit en un
capítol.
L’Estudi 1 és un estudi longitudinal que analitza la parla i els gestos
produïts per 45 nens i nenes de 14 a 58 mesos en interaccions
naturals amb els seus cuidadors. Els resultats mostren que la
producció primerenca de gestos rítmics, en comparació amb la
producció de gestos icònics i de gestos de volteig de les mans (i. e.,
gestos no referencials realitzats girant el canell de la mà), prediu les
habilitats narratives posteriors, als 5 anys d’edat. Els altres dos
estudis (Estudi 2 i Estudi 3) utilitzen una tasca d’entrenament
narratiu entre subjectes amb un disseny pretest–posttest per
investigar si els gestos rítmics no referencials poden ser essencials
per reforçar el discurs narratiu en un total de 91 nens i nenes de 5 a
6 anys. Mentre que el primer estudi analitza si un entrenament
multimodal en què els nens i nenes observen gestos rítmics pot
contribuir a millorar les seves produccions narratives en termes
d’estructura narrativa, el segon estudi analitza si un entrenament en
què es motiva els nens i nenes a produir gestos rítmics ––a
diferència de la seva simple observació–– pot tenir els mateixos
efectes en termes d’estructura narrativa i fluïdesa del discurs. Els
resultats dels dos estudis demostren que els nens i nenes que van
observar gestos rítmics durant l’entrenament (Estudi 2) i els nens i
nenes que van ser motivats a produir-los (Estudi 3) van mostrar un
guany significatiu en la qualitat de les seves produccions narratives
posteriors, a diferència dels nens i nenes que van ser exposats a les
condicions control.
En conjunt, els resultats dels estudis mencionats mostren la
importància d’un gest menys estudiat en el desenvolupament del
llenguatge dels nens i nenes, i. e., el gest rítmic, i com aquest tipus
de gest no referencial té un fort lligam amb el desenvolupament
narratiu dels nens i nenes. Mentre que els resultats de l’Estudi 1
demostren el rol predictiu dels gestos rítmics en les habilitats
narratives més tardanes dels nens i nenes, els resultats dels Estudis 2
i 3 proven que l’entrenament multimodal amb gestos rítmics pot
ajudar a millorar a curt termini les produccions narratives dels nens
i nenes. A més, aquests resultats són rellevants no només per
entendre el valor de la integració multimodal entre gest i parla en el
desenvolupament dels nens i nenes, sinó que també tenen
implicacions metodològiques importants per als mestres o
logopedes que treballin les habilitats narratives.
dc.description.abstract
Los gestos del habla constituyen una parte esencial de los inicios de
la comunicación. Más tarde en el desarrollo, la investigación se ha
focalizado principalmente en el papel que tienen los gestos icónicos
en la promoción de las habilidades narrativas de los niños y niñas.
Sin embargo, no se ha hecho mucha investigación sobre los efectos
de los gestos no referenciales. El principal objetivo de esta tesis
doctoral es investigar el rol potenciador de los gestos rítmicos no
referenciales (i. e., movimientos rítmicos de las manos que están
asociados con la prominencia prosódica en el discurso oral) en el
desarrollo de las habilidades narrativas orales de los niños y niñas.
Teniendo en cuenta que los gestos rítmicos actúan como
marcadores de propiedades lingüísticas como el ritmo, el foco de
información o la estructura del discurso, esperamos que estos gestos
puedan ayudar a los niños y niñas a organizar el discurso. Para
demostrar esta hipótesis general, esta tesis incluye tres estudios
empíricos ––cada uno descrito en un capítulo.
El Estudio 1 es un estudio longitudinal que analiza el habla y los
gestos producidos por 45 niños y niñas de 14 a 58 meses en
interacciones naturales con sus cuidadores. Los resultados muestran
que la producción temprana de gestos rítmicos, en comparación con
la producción de gestos icónicos y de gestos de volteo de las manos
(i. e., gestos no referenciales realizados girando la muñeca de la
mano), predice las habilidades narrativas posteriores, a los 5 años de
edad. Los otros dos estudios (Estudio 2 y Estudio 3) utilizan una
tarea de entrenamiento narrativo entre sujetos con un diseño pretest–postest para investigar si los gestos rítmicos no referenciales
pueden ser esenciales para reforzar el discurso narrativo en un total
de 91 niños y niñas de 5 a 6 años. Mientras que el primer estudio
analiza si un entrenamiento multimodal en el que los niños y niñas
observan gestos rítmicos puede contribuir a mejorar sus
producciones narrativas en términos de estructura narrativa, el
segundo estudio analiza si un entrenamiento en el que se motiva a
los niños y niñas a producir gestos rítmicos ––a diferencia de su
simple observación–– puede tener los mimos efectos en términos de
estructura narrativa y fluidez del discurso. Los resultados de los dos
estudios demuestran que los niños y niñas que observaron gestos
rítmicos durante el entrenamiento (Estudio 2) y los niños y niñas
que fueron motivados a producirlos (Estudio 3) mostraron una
ganancia significativa en la calidad de sus producciones narrativas
posteriores, a diferencia de los niños y niñas que fueron expuestos a
las condiciones control.
En conjunto, los resultados de los estudios mencionados muestran la
importancia de un gesto menos estudiado en el desarrollo del
lenguaje de los niños y niñas, i. e., el gesto rítmico, y cómo este tipo
de gesto no referencial tiene un fuerte vínculo con el desarrollo
narrativo de los niños y niñas. Mientras que los resultados del
Estudio 1 demuestran el rol predictivo de los gestos rítmicos en las
habilidades narrativas más tardías de los niños y niñas, los
resultados de los Estudios 2 y 3 prueban que el entrenamiento
multimodal con gestos rítmicos puede ayudar a mejorar a corto
plazo las producciones narrativas de los niños y niñas. Además, estos resultados son relevantes no solo para entender el valor de la
integración multimodal entre gesto y habla en el desarrollo de los
niños y niñas, sino que también tienen implicaciones metodológicas
importantes para los maestros o logopedas que trabajen las
habilidades narrativas.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Children's narrative abilities
dc.subject
Gestos de la parla
dc.subject
Habilitats narratives
dc.subject
Gestos del habla
dc.subject
Habilidades narrativas
dc.title
Non-referential beat gestures as a window onto the development of children’s narrative abilities
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
ingrid.vila@upf.edu
dc.contributor.director
Prieto Vives, Pilar
dc.embargo.terms
24 mesos
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge