Development of antibody-based antitumor therapies based on Trastuzumab: antibody-drug conjugates, immunocytokines and fragment conjugates

Author

Miret Minard, Joan

Director

Cairó Badillo, Jordi Joan

Lecina i Veciana, Martí

Casablancas Mira, Antoni

Date of defense

2019-10-21

ISBN

9788449090226

Pages

392 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental

Abstract

La tesi està centrada en el desenvolupament de molècules terapèutiques basades en anticossos per al tractament de càncer de mama HER2 positiu. Les molècules generades consisteixen en anticossos conjugats a drogues (ADCs) i una immunocitoquina, totes aquestes molècules basades en l’anticòs monoclonal model Trastuzumab. Aquest treball comprèn el procés producció i caracterització de les molècules, partint del clonatge de les seqüències dels anticossos i anant fins l’anàlisi in vitro de la seva activitat antiproliferativa, i, per a un dels candidats desenvolupats, analitzant també el seu potencial terapèutic in vivo. Com a primer pas, l’anticòs de referència Trastuzumab ha estat produït mitjançant la línia cel·lular HEK293, s’ha caracteritzat la producció a escala matràs així com en sistemes d’un sol ús de 5 i 50 litres. També s’ha definit una seqüència d’operacions per a la recuperació i purificació del producte, amb la qual s’ha obtingut una puresa de l’ordre del 99%. Així mateix, s’han implementat eines per a la caracterització fisicoquímica del producte obtingut. Les estratègies de producció, purificació i caracterització desenvolupades per a l’anticòs Trastuzumab han estat aplicades a la resta de molècules derivades d’anticòs, produïdes posteriorment. En un primer intent per a desenvolupar molècules derivades de Trastuzumab amb una activitat terapèutica incrementada, l’anticòs Trastuzumab ha estat fusionat a la citoquina interferó-2, en forma d’immunocitoquina. Aquest constructe, però, no ha generat una activitat antiproliferativa més potent que la del Trastuzumab, ni tampoc ha resultat en una activació del sistema immunitari. Ambdues activitats han estat analitzades en assajos in vitro. L’increment de la potència antiproliferativa de l’anticòs Trastuzumab ha estat aconseguida a través de la seva conjugació a les drogues citotòxiques DM1 i vcMMAE, amb ràtios droga-anticòs (DAR) de 3.1 i 4, respectivament. Aquesta estratègia implica l’aplicació de dos dels principals mètodes de conjugació de referència, utilitzats en ADCs aprovats comercialment: conjugació a residus endògens de l’anticòs de lisina (DM1) i de cisteïna, després d’una reducció parcial (vcMMAE). També s’han aplicat estratègies de conjugació dirigida, les quals generen ADCs homogenis, que presenten un índex terapèutic més favorable. Tres estratègies diferents han estat implementades per la conjugació homogènia de l’anticòs Trastuzumab. En una primera estratègia, l’anticòs ha estat conjugat a la droga vcMMAE amb un DAR objectiu de 8, mitjançant una reducció completa de l’anticòs. DARs elevats, però, poden causar inestabilitat de la molècula i perjudicar-ne l’efecte in vivo. Així, s’ha realitzat la conjugació homogènia amb un DAR objectiu de 2, a través de la inserció d’una cisteïna a la seqüència del Trastuzumab, la qual ha estat conjugada al vcMMAE, amb un DAR resultant d’1.79. També s’ha desenvolupat una estratègia innovadora per tal d’obtenir un ADC homogeni amb un DAR de 2, basada en la conjugació del residu de cisteïna de cadenes lleugeres produïdes independentment, després unides a cadenes pesades també produïdes independentment: s’obté un ADC homogeni amb un DAR de 2. Les estratègies de conjugació heterogènies i homogènies implementades per a l’anticòs Trastuzumab sencer han estat també aplicades a fragments scFv, en aquest cas, han resultat en processos amb un baix rendiment de recuperació a causa de la poca estabilitat dels conjugats. Els diversos ADCs generats en aquest treball han estat analitzats en models in vitro 2D amb la línia cel·lular SKBR3, model de càncer de mama, amb els quals s’ha confirmat el seu potencial anticancerós. També s’han desenvolupat models 3D, els quals han estat més resistents que els models 2D. Finalment, l’efecte terapèutic de l’ADC homogeni format per la unió de les cadenes independents ha demostrat una forta activitat terapèutica en un model de ratolí in vivo, validant, així, el procés de producció d’ADCs desenvolupat.


The thesis is focused on the development of antibody based therapeutic molecules for the treatment of HER2 positive breast cancer. The generated molecules consist in antibody-drug conjugates (ADCs) including whole antibody and antibody fragment conjugates, and an immunocytokine, all of these molecules being based on the model monoclonal antibody Trastuzumab. This work comprises the whole production and characterization process of the molecules, going from the cloning of the genetic sequences of the antibody molecules to the in vitro analysis of their antiproliferation activity, and, for one of the developed candidates, an in vivo assessment of its therapeutic potential was also performed. In a first step, the reference antibody Trastuzumab was produced using the mammalian cell line HEK293, its production being characterized in shake flasks as well as in 5L and 50L single use culture strategies. An operation sequence was defined for recovering and purifying the product, obtaining purity levels in the order of 99% and physicochemical characterization tools were implemented in order to assess the quality of the product. The production, purification and characterization strategies developed for Trastuzumab were applied to the other antibody-derived molecules later produced. In a first attempt to develop a Trastuzumab antibody-derived molecule with an enhanced therapeutic activity, Trastuzumab was fused to the cytokine interferon-2, forming an immunocytokine. This construct, however, did not result in an improved antiproliferative activity with respect to Trastuzumab, as assessed in an in vitro 2D proliferation assay. It did not result neither in an activation of the immune system, as analyzed in an in vitro lymphocyte proliferation assay. An increased potency of the antiproliferative activity of Trastuzumab was achieved by heterogeneously conjugating it to the cytotoxic drugs DM1 and vcMMAE, with drug-antibody ratios (DARs) of 3.1 and 4, respectively, applying two of the main reference conjugation strategies found in commercially approved ADCs: conjugation to endogenous lysine residues of the antibody (DM1), and conjugation to endogenous interchain cysteine residues after a partial reduction step (vcMMAE). After successfully implementing the conjugation strategies and DAR characterization tools, site-directed conjugation strategies (yielding homogeneous products that have therapeutic advantages in the form of a wider therapeutic window) were attempted. Three different strategies were implemented for the homogeneous conjugation of Trastuzumab. In a first simple and straightforward strategy, Trastuzumab was conjugated to vcMMAE with an aimed DAR of 8, by applying a complete reduction of the antibody. High DARs, however, can result in instability and impaired in vivo therapeutic efficacy of the ADC. Therefore, the homogeneous conjugation for a DAR of 2 was attempted by inserting a cysteine in the sequence of Trastuzumab and conjugating the vcMMAE drug to it, obtaining a DAR of 1.79. An innovative alternative strategy to obtain an homogeneous ADC with a DAR of 2 was also developed, consisting in the cysteine conjugation of an independently produced light chain, which is then assembled with independently produced heavy chains, forming an homogeneous ADC with a DAR of 2. The heterogeneous and homogeneous conjugation strategies implemented for whole Trastuzumab antibody were also applied to Trastuzumab-based scFv antibody fragments, resulting in conjugation processes with a low recovery yield due to precipitation issues. The different generated ADCs had their antiproliferation activity tested in 2D in vitro models using the breast cancer model SKBR3 cell line, confirming their antitumor potential. 3D culture models were also generated, showing a higher resistance to the developed drugs than the 2D display. Finally, the therapeutic effect of the homogeneous ADC formed by the chains assembly was tested on a developed mouse model in vivo, displaying a strong antitumor response, and therefore validating the whole developed ADC production process.

Keywords

Anticossos conjugats a drogues; Anticuerpos conjugados a drogas; Antibody-drug conjugates; Anticòs anti-HER 2; Anticuerpo anti-HER2; Anti-HER2 antibody; Bioconjugació; Bioconjugación; Bioconjugation

Subjects

577 - Material bases of life. Biochemistry. Molecular biology. Biophysics

Knowledge Area

Tecnologies

Documents

jmm1de1.pdf

12.96Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)