dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
dc.contributor.author
Bombana, Briana Angélica
dc.date.accessioned
2020-08-28T06:09:16Z
dc.date.available
2020-08-28T06:09:16Z
dc.date.issued
2019-11-07
dc.identifier.isbn
9788449089985
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/669364
dc.description.abstract
El context actual és un desafiament a l’esforç científic d’acceptar de forma acrítica les
simplificacions (per exemple, els índexs) per a la comprensió dels problemes
complexos. Més que la “veritat” en les avaluacions, la complexitat exigeix una certa
qualitat del procediment utilitzat per adquirir coneixements, fonamentada en una
consciència avançada del context en el qual s’inclou i es desenvolupa la recerca.
Aquesta tesi té com a objectiu la coproducció d'índexs per a la gestió de platges de
Catalunya basats en processos de parells ampliats dins d'un ampli procés
d'aprenentatge de doble cicle (DL). La selecció, definició i producció d’índexs i el seu
informe per a la política s’han basat en comentaris d’una plètora de stakeholders, que
van qüestionar i emfatitzar els valors subjacents, els arguments darrere de les
eleccions i l’aprenentatge bastit anteriorment en l’àmbit de la gestió de platges. Les
platges catalanes (Mediterrani nord-oest, Espanya) van ser seleccionades com a cas
d’estudi a causa de la presència de conflictes (massificació turística, esgotament del
patrimoni natural, etc.), elements i processos multidimensionals; una importància
internacional com a destinació turística; la seva correspondència a una escala de gestió
regional; i, la riquesa dels estudis acadèmics existents. Malgrat això, abans del present
treball, no s’havia fet cap avaluació del coneixement disponible sobre aquest territori
costaner a la interfície ciència-política. Per tant, vaig començar la recerca mitjançant
una revisió crítica de l’índex de qualitat de platja (BQI), a través d’una comunitat de
parells ampliada. El BQI va ser creat per un equip interdisciplinari de científics el 2010
per a valorar les platges com a sistemes socioecològics. Durant aquesta tesi i
mitjançant dues reunions participatives, cinc grups focals, enquestes complementàries,
entrevistes i contactes informals, 108 participacions directes van identificar quatre
narratives principals - creixement econòmic, desenvolupament sostenible, protecció
ambiental i gestió integrada costanera - que van explicar les platges catalanes, definir
els objectius de gestió i guiar tota la recerca. L'anàlisi de l'estructura, valors i incerteses
del BQI va mostrar que aquesta eina és prou robusta, sobretot degut a una baixa
influència de les limitacions de recursos i un acord satisfactori entre els parells i
l'objectivitat dels analistes. Tot i això, es va observar una dissociació entre el discurs i el
desenvolupament operatiu d’aquesta eina, així com una priorització de la satisfacció
dels usuaris (narrativa de creixement econòmic) i dades científiques
descontextualitzades. La coproducció d'una nova eina actualitzada - el Doble-cicle BQI
(DL-BQI) - va permetre considerar les limitacions esmentades, canviant la manera com
alguns processos estaven sent observats i afegint-hi nous elements, per millorar la
pertinència i la utilitat del coneixement produït. Després, es va aplicar i revisar el DLBQI
a 96 platges de Catalunya i els resultats obtinguts s’han enfocat a la gestió pública
de les platges. Generalment, excepte per alguns tipus i localitats de platges, la gestió
realitzada a Catalunya ha condicionat les seves platges al desenvolupament del
turisme i l’oci (narrativa del creixement econòmic). Aquesta orientació, juntament amb
una feble consideració de les narratives de desenvolupament sostenible i protecció
ambiental, han explicat principalment les pressions negatives observades i els
impactes corresponents en la majoria dels béns ecològics i el patrimoni natural
costaner. El creixement econòmic, predominant tant en el SL-BQI com en els resultats
de la gestió esmentada, es va mostrar, doncs, obsolet per afrontar els problemes
complexos actuals. L'èmfasi en les platges com a sistemes naturals, d’acord amb altres
narratives, ajudaria a potenciar alternatives a l'estat actual. El procés de coproducció
ha demostrat ser capaç d’incloure en el DL-BQI els canvis constants, les diferents
dimensions i el context de la costa catalana, de testar-lo i, finalment, aportar amb
informació de més qualitat per a la política pública.
en_US
dc.description.abstract
The modern world context challenges the scientific endeavour to uncritically accept
simplifications (e.g. indexes) to aid in understanding complex problems. More than the
search for “true” assessments, complexity imposes the need for quality in the
procedural form of acquiring knowledge, grounded in an advanced awareness of the
context in which research is embedded and carried out. The present thesis aimed at
the co-production of indexes for the beach management of Catalan beaches based on
expanded peer processes within a wide double-loop (DL) process of learning. Here, the
phases of selection, definition and production of indexes, and the reporting of
information for policy were based on feedback from a plethora of (types of)
stakeholders. This feedback questioned underlying values, emphasized arguments
behind choices and integrated learning from past efforts in the field of beach
management. The Catalan beaches, located in the north-western Mediterranean
(Spain), were selected as a case study because of the registered array of multidimensional
conflicts (e.g. tourism massification, depletion of natural heritage, etc.),
assets and processes; its international importance as a sea-and-sand touristic
destination; its insertion in a regional management scale; and the wealth of existing
academic studies. Despite that, before this work was developed, no assessment of the
information available in the science-policy interface about this coastal territory had
been carried out. Hence, I began by opening the Beach Quality Index (BQI) to criticism
through an expanded peer community. The BQI was created by an interdisciplinary
team of coastal scientists in 2010 and was designed to cater to and assess beaches as
socio-ecological systems. In this process, 108 direct participations by stakeholders
were included throughout two multi-stakeholder meetings, five focus groups and
complementary surveys, interviews and informal contacts. Four main narratives
explaining the Catalan beach systems and defining management objectives were
identified and guided the whole research – economic growth, sustainable
development, environmental protection and integrated coastal zone management.
The analysis of the BQI structure and the embedded values and uncertainties showed
it to be somewhat robust, especially regarding a low influence of resource limitations
and a satisfying agreement among peers and objectivity of the analysts. However,
dissociation between the discourse and the operational development of this tool was
observed, as well as a prioritisation of user satisfaction (economic growth narrative)
and recurrent decontextualised scientific data. The co-production of a new updated
tool – the Double-Looped BQI (DL-BQI) – was developed to account for the aforesaid
limitations by changing how some processes were being observed and adding new
observable assets (what to observe), e.g. natural heritage, to improve the pertinence
and usefulness of the knowledge produced. After that, the DL-BQI was applied and
peer-reviewed in 96 beaches of Catalonia and the results obtained were reported for
policy. Generally, except for some beach types and locations, the beach management
endured in Catalonia has conditioned these systems to the development of tourism
and leisure and has also leaned toward the economic growth narrative. This
orientation, together with a few considerations of the sustainable development and
environmental protection narratives, has mainly explained the observed negative
pressures and corresponding impacts in ecological assets and natural heritage.
Economic growth, predominant in both the SL-BQI and in the outcomes of beach
management, showed to be obsolete for tackling complex problems and achieving
sustainability. Emphasising the value of beaches as natural systems, as in other
narratives, would potentially promote plausible alternatives to the current status. The
co-production process has been shown to be capable of comprising the constant
changes, different dimensions and context of the Catalan coast in the DL-BQI, test it,
and thus report higher quality information for policy.
en_US
dc.format.extent
227 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Complexitat
en_US
dc.subject
Complejida
en_US
dc.subject
Complexity
en_US
dc.subject
Indicadors
en_US
dc.subject
Indicadores
en_US
dc.subject
Indicators
en_US
dc.subject
Gestió costanera
en_US
dc.subject
Gestión costera
en_US
dc.subject
Coastal management
en_US
dc.subject.other
Ciències Humanes
en_US
dc.title
Co-production of indexes of beach management in the Catalan coast: A double-loop process of learning
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
brainaab@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Ariza Solé, Eduard
dc.embargo.terms
6 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess