dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Anglesa i de Germanística
dc.contributor.author
Sunyol Garcia-Moreno, Andrea
dc.date.accessioned
2020-09-01T15:46:18Z
dc.date.available
2020-09-01T15:46:18Z
dc.date.issued
2019-09-27
dc.identifier.isbn
9788449090615
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/669396
dc.description.abstract
En les últimes dècades, moltes escoles d’elit fundades segons paràmetres nacionals s’han internacionalitzat per adaptar-se a les condicions canviants de les societats en la modernitat tardana, i mantenir-se competitives en un mercat educatiu altament disputat. La internacionalitat pot ser més o menys explícita, i s’implementa en major o menor mesura en escoles públiques, concertades i privades (Bonal, 2009; Vilalta, 2015). Internacionalitzar-se implica, normalment, augmentar la presència de l’anglès i d’altres llengües estrangeres, consolidar programes d’intercanvi o cursar períodes a l’estranger, i implementar programes internacionals com els que ofereix la Organització del Batxillerat Internacional (IBO), que són cada cop més presents en escoles de tot el món (Resnik, 2012, 2015). Aquesta singular etnografia explora la construcció de la categoria internacional en dues escoles d’elit des de la perspectiva de la sociolingüística crítica. Posar la llengua al centre de l’estudi dels processos d’elitització educatius és força excepcional, i un angle fins ara inèdit en el context de Catalunya. Durant un període de tres anys he dut a terme treball de camp etnogràfic en dues escoles de l’àrea de Barcelona, una escola ‘britànica internacional’ i una escola ‘catalana internacional’. La meva anàlisi es basa en les observacions d’aula i de diversos espais de les escoles, converses i entrevistes, en els paisatges lingüístics i també en les notes de camp, dades visuals i documents, en les pàgines web de les escoles i dades de xarxes socials, i polítiques lingüístiques educatives. Tots aquests elements permeten mostrar i analitzar les transformacions semiòtiques que ha requerit en aquests casos el procés d’esdevenir internacional. La meva anàlisi mostra processos d’estilització que han tingut lloc en diversos àmbits: l’ambient, els espais, el currículum i els individus. He explorat les dinàmiques complexes que intervenen en les pràctiques de distinció (Bourdieu, 1984) que hi ha al darrere dels processos d’internacionalització en les quals escoles i individus s’embarquen; qui té accés a quins recursos; com els diversos participants es capitalitzen o descapitalitzen; quins processos de categorització social hi tenen lloc; i quines conseqüències té tot això per als projectes socials i acadèmics dels estudiants i les escoles. Les històries de les escoles i les respectives comunitats educatives revelen el desig frenètic de capitalització de les classes mitjanes-altes que, en l’escenari de post-crisis actual a Catalunya, desitgen accedir a posicions de privilegi, o mantenir-les. Una educació internacional, i un ‘molt bon anglès’ semblen ser el màxim capital distintiu, que atrau tant al públic local com a les classes mitjanes globals, per tenir la millor mà per a competir en un mercat educatius neoliberalitzats. L’anàlisi de les estratègies educatives de les classes mitjanes-altes que es mostra en aquesta tesi revela les possibilitats i limitacions de mobilitat social per a estudiants amb capitals diversos (Bourdieu, 1986). L’anàlisi dels mecanismes de producció i reproducció de classe és crucial per a entendre com els processos d’estratificació social funcionen i emergeixen del sistema educatiu a Catalunya actualment.
en_US
dc.description.abstract
In the last decades, many elite schools, which were founded following national
models of education, have been internationalising to adapt to the rapidly
changing conditions of neoliberalised late-modern societies and remain competitive
in highly disputed education markets. Internationality can take more or
less explicit forms, and can vary in intensity in public, semi-private and private
schools (Bonal, 2009; Vilalta, 2016). It usually involves, however, intensifying
the presence of English and other foreign languages, institutionalizing exchange
or term/year abroad programmes, and implementing international curricula
such as those offered by the International Baccalaureate Organisation (IBO),
which are increasingly gaining presence in schools worldwide (Resnik, 2012,
2015). This original ethnography explores the construction of the category international
in two elite educational institutions from a critical sociolinguistic
perspective. The focus on language(s) in processes of elitisation of education is
unique, and unexplored until now in the context of Catalonia. For a period of
three years I conducted ethnographic fieldwork in two schools in the Barcelona
area, a ‘British international’ school and a ‘Catalan international’ school. I draw
on participant observations of classes and a variety of school spaces, conversations
and interviews, linguistic landscapes, and also field notes, visual data, field documents, website data and social network data, but also language-in-education
policies to understand how semiotic regimes are transformed when becoming
international. This happens through processes of stylisation taking place at
multiple scales. My analysis shows how atmospheres, spaces, curricula and individuals
are both updated and upscaled. I have explored the nuanced dynamics
of distinction practices (Bourdieu, 1984) behind the internationalising processes
in which schools and individuals engage; who gets to access which resources;
how different participants become capitalised or decapitalised; which processes
of social categorisation take place; and what consequences this has for the social
and academic endeavours of students and schools. The stories of the schools
and their communities reveal the frenzy for capitalisation of the (upper-)middle
classes in a post-crisis Catalonia, who desire to gain access to privileged spaces
or maintain their status. An international education, and a ‘very good English’
seem to be the ultimate distinctive capital. It is attractive to the traditional local
clientele of these schools and increasingly to the global middle classes, who seek
to compete with the best hand in neoliberalised education markets. The unique
analysis of the educational strategies of the (upper-)middle classes provided
in this thesis reveals the possibilities and limitations of class advancement for
students with different stocks of capitals (Bourdieu, 1986). A deeper understanding
of such mechanisms is crucial to understand how processes of social
stratification work and emerge in the Catalan education system today.
en_US
dc.format.extent
368 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Multilingüisme
en_US
dc.subject
Multilingüismo
en_US
dc.subject
Multilingualism
en_US
dc.subject
Internacionalització de l'educació
en_US
dc.subject
Internacionalización de la educación
en_US
dc.subject
Internationalisation of education
en_US
dc.subject
Sociologia del prvilegi
en_US
dc.subject
Sociología del privilegio
en_US
dc.subject
Sociology of privilege
en_US
dc.subject.other
Ciències Humanes
en_US
dc.title
Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in Catalonia: An ethnographic study
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
andrea.sunyol@uab.cat
en_US
dc.contributor.director
Codó, Eva
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess