Natura cívica. Ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella a principis de segle XX

Abstract

La recerca realitzada com a tesi doctoral ha estudiat el parc de la Ciutadella com a espai urbà privilegiat en la configuració de concepcions de la natura i d'un estil determinat de popularització de les ciències naturals als públics urbans de principis del segle XX. Ha analitzat els règims d’exhibició vinculats a la història natural que s’hi van desplegar per a situar-los en el context polític i social de l’època. L’estudi s’ha centrat en un període acotat de la història del parc, que comença l’any 1906 amb la creació de la Junta autònoma de Ciències Naturals, la qual posà en marxa un ambiciós programa de popularització de les ciències naturals al parc de la Ciutadella. Per tal d'assolir els objectius, s’ha centrat la recerca a mirar de comprendre l'abast i significació de tres exposicions científiques endegades com part d’aquell programa: l’escultura del mamut a escala natural que s’instal·là al parc a finals de 1907 i que avui encara es conserva al parc; la col·lecció de grans blocs de roca que s’inicià aquell mateix any i que en el curs de tres anys assolí més d’un centenar d’exemplars, els quals romangueren exposats davant del Museu Martorell fins al 1929; i la gran exposició de piscicultura i pesca que s’organitzà, l’any 1912, a l’interior i als voltants del Castell dels Tres Dragons, que fou el precedent que marcà el vincle amb les ciències naturals, ara ja centenari, de l’edifici que havia sigut antic Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888. L’examen dels tres projectes expositius vol comprendre, d’una banda, la concepció de natura que imbuïa el programa de la Junta, analitzar-ne l’estat de les respectives disciplines científiques i la seva traducció en termes de la museografia i de la recepció pública. Aquestes exposicions eren elements de diàleg entre experts i profans, un lloc on es podia escoltar la veu de l’autoritat, però també les veus dels públics i d’altres actors, en un moment d’institucionalització de la ciència a la ciutat. Per tot això, l’anàlisi de les instal·lacions s’ha fixat tant en les motivacions, interessos i desitjos dels qui les promovien com en les recepcions i reaccions que tingueren els públics d’aquelles iniciatives.

La investigación realizada como tesis doctoral ha estudiado el parque de la Ciutadella como espacio urbano privilegiado en la configuración de concepciones de la naturaleza y de un estilo determinado de popularización de las ciencias naturales a los públicos urbanos de principios del siglo XX. Ha analizado los regímenes de exhibición vinculados a la historia natural que se desplegaron para situarlos en el contexto político y social de la época. El estudio se ha centrado en un período acotado de la historia del parque, que comienza en 1906 con la creación de la Junta Autónoma de Ciencias Naturales, que puso en marcha un ambicioso programa de popularización de las ciencias naturales en el parque de la Ciutadella. Para alcanzar los objetivos, se ha centrado la investigación en tratar de comprender el alcance y la significación de tres exposiciones científicas emprendidas como parte de ese programa: la escultura del mamut a escala natural que se instaló en el parque a finales de 1907 y que hoy todavía se conserva en el parque; la colección de grandes bloques de roca que se inició ese mismo año y que en el curso de tres años alcanzó más de un centenar de ejemplares, los cuales permanecieron expuestos frente al Museo Martorell hasta el 1929; y la gran exposición de piscicultura y pesca que se organizó, en 1912, en el interior y alrededores del Castell dels Tres Dragones, que fue el precedente que marcó el vínculo con las ciencias naturales, ahora ya centenario, del edificio que había sido antiguo Café-Restaurante de la Exposición Universal de 1888. El examen de los tres proyectos expositivos quiere comprender, por un lado, la concepción de naturaleza que imbuía el programa de la Junta, analizar el estado de las respectivas disciplinas científicas y su traducción en términos de la museografía y de la recepción pública. Estas exposiciones eran elementos de diálogo entre expertos y profanos, un lugar donde se podía escuchar la voz de la autoridad, pero también las voces de los públicos y otros actores, en un momento de institucionalización de la ciencia en la ciudad. Por todo ello, el análisis de las instalaciones se ha fijado tanto en las motivaciones, intereses y deseos de quienes las promovían como en las recepciones y reacciones que tuvieron los públicos de aquellas iniciativas.

The research carried out as a doctoral thesis has studied the Parc de la Ciutadella as a privileged urban space in the configuration of conceptions of nature and a certain style of popularization of natural sciences in the urban public of the early twentieth century. It has analyzed the exhibition regimes linked to the natural history that were deployed so as to situate them in the political and social context of the time. The study focused on a period of the history of the park, which began in 1906 with the creation of the Autonomous Board of Natural Sciences, which launched an ambitious program of popularization of natural sciences in the parc de la Ciutadella. In order to achieve the objectives, the research has focused on trying to understand the scope and significance of three scientific exhibitions under way as part of that program: sculpture of the mammoth on a natural scale that was built up in the park at the end of 1907 and which today is still preserved there; the collection of large blocks of rock that began in the same year and that in the course of three years reached more than one hundred samples, which were exposed in front of the Martorell Museum until 1929; and the great exhibition of fish farming and fisheries that was organized in 1912 in the interior and around the building known as Castell dels Tres Dragons, which was the precedent that marked the link with the natural sciences, now centenary, of the building that had been former Café-Restaurant of the Universal Exhibition of 1888. The analysis of the three exhibition projects is aimed at to understand, on the one hand, the conception of nature that imbued the program of the Board, to analyze the state of the respective scientific disciplines and their translation in terms of museography and the public reception. These exhibitions were elements of dialogue between experts and profans, a place where the voice of the authority could be heard, but also the voices of the public and other actors, at a time when science of the city was institutionalized. For this reason, the analysis of the exhibition projects has been focused so much in the motivations, interests and desires of the promoters as well as in the receptions and reactions that the public of those initiatives had.