Avaluació de la gestió infermera de la demanda en el maneig de les visites urgents a l’atenció primària

Abstract

La Gestió Infermera de la Demanda (GID) és l’atenció de les urgències per patologia de baixa complexitat per infermeria en base a protocols d’actuació on s’explicita: l’anamnesi, l’exploració física, els motius d’exclusió (que són derivats directament al metge), el tractament (la prescripció farmacològica validada per metges) i les normes de reconsulta (quan ha de tornar el pacient). Des del 2008, l’Institut Català de la Salut (ICS) inicia la GID a partir d’experiències satisfactòries prèvies d’altres proveïdors. Es van incloure protocols d’actuació a l’Estació Clínica informatitzada (ECAP) en patologia de baixa complexitat permetent-ne la gestió autònoma per part d’infermeria. Objectius: Avaluar l’eficàcia de la GID en la resolució de visites urgents a l’Atenció Primària (AP) i el grau de satisfacció dels pacients en 5 CAP de l’ICS Girona. Material i mètodes: Primer treball (pilot): Estudi observacional i transversal Segon treball: Estudi observacional, transversal i multicèntric Mesures principals: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe i origen dels pacients) i assistencials (CAP, Unitat Bàsica Assistencial (UBA) del pacient, motiu de consulta i antiguitat d’infermeria al CAP). L’eficàcia es va valorar mitjançant l’anàlisi de noves consultes pel mateix motiu de salut (reconsultes) en les primeres 48 hores el primer treball pilot i en les 72 hores en el segon i per les derivacions al professional mèdic. La satisfacció va valorar-se a través d’una enquesta telefònica. Resultats: Primer treball (pilot): S’analitzaren 296 consultes. L’edat mitjana va ser de 34,4 ± 25,5 anys, 53,3% dones i 25,3% immigrants. El principal motiu de consulta van ser les ferides (12,5%). El 77,4% no va reconsultar les primeres 48 hores (80,5% motius de consulta protocol·lizats vs 73,2% no protocol·lizats p = 0,14). Els motius protocol·litzats (57,1% de les consultes) tingueren un menor percentatge de derivació al metge (33,1% protocol·lizats vs 64,6% no protocol·litzats p < 0,001). La reconsulta en els motius protocol·litzats fou menor en immigrants (12,1% vs 29,4% p = 0,04) i en els pacients més joves (31,6 ± 24 anys vs 41,1 ± 25,4 anys p = 0,04). Segon treball (multicèntric): S’analitzaren 587 consultes. L’edat mitjana va ser de 36,9±22,8 anys, 51,8% dones i 13,7% immigrants. Els principals motius van ser les ferides (12,8%) i el quadre de vies altes (10,2%). El 86,9% (IC 95%:83,8%-89,4%) no va reconsultar en 72 hores. 383 visites (65,2%) no es derivaren al metge, 350 (91,4%) no van reconsultar. El principal factor predictor de reconsulta fou l’edat >36 anys, OR 2,32 (IC 95%:1,07-5,03; p=0,033). La satisfacció global mitjana va ser de 9/10, sent major en el grup que no va reconsultar (9,07 vs 8,55; p=0,025). El 93,3% dels pacients tornarien a ser atesos per infermeria pel mateix problema de salut. Conclusió: La GID és eficaç per resoldre visites urgents per motius protocol·litzats a l’AP amb un alt grau de satisfacció dels pacients.

The Nurse Demand Management (GID) is the care of the emergencies of low complexity pathology by nursing based on protocols of action that explains: anamnesis, physical examination, reasons for exclusion (which are derived directly to the doctor), the treatment (prescribed pharmacological validated by doctors) and the rules of reconsider (when the patient must return). Since 2008, the Catalan Institute of Health (ICS) has started the GID based on satisfactory experiences from other providers. Operational protocols were included in the computerized Clinical Station (ECAP) in low complexity pathology, allowing autonomous management by nursing.

Objectives: To evaluate the effectiveness of the GID in the resolution of urgent visits to Primary Care (AP) and the degree of patient satisfaction in 5CAP of the ICS Girona.

Material and methods: First work (pilot): observational and transversal study

Second work: Observational study, transversal and multicentre

Main measures: Socio-demographic variables (age, sex and origin of patients) and care (CAP, Basic Unit of Assistance (UBA) of the patient, cause of consultation and antiquity of nursing in the CAP). The effectiveness was assessed by analyzing new consultations for the same reason of health (reconsider), during the first 48 hours for the first pilot work and during the first 72 hours for the second, and for referrals to the medical professional. Satisfaction was valued through a telephone survey.

Results: First work (pilot): 296 consultations were analyzed. The median age was 34.4 ± 25.5 years, 53.3% women and 25.3% immigrants. The main reason for consultation were wounds (12.5%). 77.4% did not reconsider during the first 48 hours (80.5% protocolized queries vs. 73.2% non-protocolized p = 0.14). The protocolized reasons (57.1% of the consultations) had a lower percentage of referral to the doctor (33.1% protocolized vs 64.6% non-protocolized p <0.001). The reconsideration (in the protocols was minor in immigrants (12.1% vs 29.4% p = 0.04) and in younger patients (31.6 ± 24 years vs 41.1 ± 25.4 years p = 0.04). Second work (multicenter): 587 consultations were analyzed. The median age was 36.9 ± 22.8 years, 51.8% women and 13.7% immigrants. The main reasons were wounds (12.8%) and the colds (10.2%). 86.9% (95% CI: 83.8% -89.4%) did not reconsider during the first 72 hours. 383 visits (65.2%) did not get to the doctor, 350 (91.4%) did not reconsider. The main predictor of reconsideration was age> 36 years, OR 2.32 (95% CI: 1.07-5.03; p = 0.033). The average global satisfaction was 9/10, being higher in the group that did not reconsider (9.07 vs 8.55, p = 0.025). 93.3% of patients would be treated again by nursing for the same health problem.

Conclusion: The GID is effective in resolving urgent visits for protocols in the AP with a high degree of patient satisfaction.