Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada
El present estudi va proposar l’aplicació de models pedagògics virtuals per a l’adquisició d’aprenentatges en l’Educació Superior equatoriana. L’ampli marc conceptual al costat de les experiències de diferents universitats, ha permès el plantejament de profundes interrogants amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia d’un model pedagògic per accedir al coneixement de les diferents branques de la ciència mitjançant la modalitat virtual. L’estudi dels antecedents teòrics que han inserit criteris pedagògics a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ha propiciat la inclusió d’equips tècnics especialitzats per al desenvolupament de programari innovador, metodologies i sistemes provats per al procés de l’ensenyament aprenentatge, amb Per tal d’enfortir models pedagògics virtuals que responguin a les necessitats acadèmiques i cientïfiques actuals. El disseny metodològic de la present investigació va estar compost per les següents fases: identificació, anàlisi, caracterització, conclusió i proposta d’una guia per construir un model pedagògic propi que permetés harmonitzar un sistema de formació virtual i aconseguïs d’aquesta manera potenciar les habilitats dels estudiants i docents des d’un concepte d’aprenentatges globals, a través de la identificació de paradigmes i enfocaments actuals i la caracterització de la realitat local, per d’aquesta manera poder generar aportacions d’incidència en l’àmbit regional. Després de la presentació de la conceptualització i els diferents processos educatius que han de ser implementats per a la construcció d’un model virtual propi, es va presentar com a proposta una guia que permetés orientar la construcció d’un model pedagògic virtual, amb dimensions i indicadors que harmonitzessin l’adequada transmissió i generació de nou coneixement. La investigació precisa indicar que per a la recollida d’informació es van aplicar diferents enquestes en les dues dimensions propostes: Paradigma Educatiu i Hexàgon Educatiu, que juntes dissenyen un adequat model pedagògic. La informació obtinguda va ser verificada mitjançant una prova de consistència a través de l’Alfa de Cronbach, posteriorment, cada pregunta va ser validada per aconseguir obtenir les conclusions finals després de l’anàlisi respectiu. Es conclou que el procés tècnic pedagògic ha d’estar en funció dels principis institucionals.
El presente estudio propuso la aplicación de modelos pedagógicos virtuales para la adquisición de aprendizajes en la Educación Superior ecuatoriana. El amplio marco conceptual junto a las experiencias de distintas universidades, ha permitido el planteamiento de profundas interrogantes con el objetivo de evaluar la eficacia de un modelo pedagógico para acceder al conocimiento de las diferentes ramas de la ciencia mediante la modalidad virtual. El estudio de los antecedentes teóricos que han insertado criterios pedagógicos a las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, ha propiciado la inclusión de equipos técnicos especializados para el desarrollo de software innovador, metodologías y sistemas probados para el proceso de la enseñanza aprendizaje, con el fin de fortalecer modelos pedagógicos virtuales que respondan a las necesidades académicas y científicas actuales. El diseño metodológico de la presente investigación estuvo compuesto por las siguientes fases: identificación, análisis, caracterización, conclusión y propuesta de una guía para construir un modelo pedagógico propio que permitiera armonizar un sistema de formación virtual y lograra de esta manera potenciar las habilidades de los estudiantes y docentes desde un concepto de aprendizajes globales, a través de la identificación de paradigmas y enfoques actuales y la caracterización de la realidad local, para de esta manera poder generar aportes de incidencia en el ámbito regional. Tras la presentación de la conceptualización y los diferentes procesos educativos que deben ser implementados para la construcción de un modelo virtual propio, se presentó como propuesta una guía que permitiera orientar la construcción de un modelo pedagógico virtual, con dimensiones e indicadores que armonizaran la adecuada transmisión y generación de nuevo conocimiento. La investigación precisa indicar que para la recolección de información se aplicaron diferentes encuestas en las dos dimensiones propuestas: Paradigma Educativo y Hexágono Educativo, que juntas diseñan un adecuado modelo pedagógico. La información obtenida fue verificada mediante una prueba de consistencia a través del Alfa de Cronbach, posteriormente, cada pregunta fue validada para lograr obtener las conclusiones finales luego del análisis respectivo. Se concluye que el proceso técnico pedagógico debe estar en función de los principios institucionales.
The realization of this research topic on on-line pedagogical models is justified since it is a current issue for the acquisition of learning in Higher Education. A broad conceptual framework and the experiences of different universities have allowed me, as a researcher, to raise deep questions in order to identify whether a proper pedagogical model is adequate to access knowledge of the different branches of science through on-line education. The theoretical background has been collected from respected academics who have seen the need to insert pedagogical criteria to new information and communication technologies. Such theories that have led to the inclusion of specialized technical teams for the development of innovative software, methodologies and proven systems for the teaching-learning process, in order to strengthen existing virtual pedagogical models that respond to current academic and scientific needs. The methodological design of the present investigation foresees the following phases: identification, analysis, characterization, conclusion and proposal of a guide to build a new pedagogical model that allows to harmonize a virtual training system, and in this way to enhance the skills of the students and teachers from a concept of global learning which starts with the identification of paradigms and current approaches that begin with the characterization of the local reality and in this way to generate contributions of incidence in the regional scope. Subsequently, all the conceptualization presented in addition to the different educational processes that must be implemented for the construction of a virtual model itself, is presented as a guide to guide the construction of a virtual pedagogical model with dimensions and indicators that harmonize the appropriate transmission and creation of new knowledge. Finally, it is concluded that the technical pedagogical process must be based on institutional principles. This research needs to indicate that for the collection of information different surveys were applied in the two proposed dimensions: Educational Paradigm and Educational Hexagon, which together design an appropriate pedagogical model. The information obtained was verified through a consistency test: Cronbach\'s Alpha. Later, each question was validated to obtain the final conclusions after its analysis.
Educació virtual; Educación virtual; Virtual education; Model pedagògic; Modelo pedagógico; Pedagogical model; Model pedagògic virtual; Modelo pedagógico virtual; Virtual pedagogical model
37 – Education. Training. Leisure time
Ciències Socials