Resiliencia en organizaciones de salud

Author

Gonçalves Oliveira, Lila

Director

Navarro Pastor, J. Blas (José Blas)

Sala Escarrabill, Roser

Date of defense

2019-11-26

ISBN

9788449091612

Pages

112 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut

Abstract

Objectiu: Avaluar com influeix la resiliència individual en diferents indicadors de salut laboral en una mostra de personal sanitari, així com, explorar el paper moderador de la resiliència organitzacional i variables sociodemogràfiques en aquesta relació. Metodologia: Aquesta tesi està format per dos estudis. En el primer, es va validar la versió reduïda del Benchmark Resilience Tool (BRT-13B) al context espanyol, per tal de disposar d'un instrument de mesura de la resiliència organitzacional en l'àmbit de les Organitzacions d'Alta Fiabilitat (HRO ). La mostra total (N=388) estava formada per 174 treballadors d'organitzacions sanitàries i 212 provinents d’organitzacions del sector nuclear. Es van dur a terme anàlisis per provar l'estructura factorial del qüestionari, la consistència interna dels ítems, l'estabilitat de les respostes en el temps i la validesa concurrent, a partir de la seva associació amb el clima de seguretat. En el segon estudi, es va obtenir una mostra de 325 treballadors sanitaris de tres hospitals de Barcelona. Es va avaluar l'impacte de la resiliència individual en diversos indicadors de salut laboral. Posteriorment es va explorar el paper moderador de la resiliència organitzacional i algunes variables sociodemogràfiques (sexe, edat i rol laboral) en aquesta relació. Resultats: En el primer estudi, els resultats obtinguts van confirmar que l'estructura bifactorial del qüestionari presentava els millors índexs d'ajustament. Les anàlisis d'invariància van mostrar que aquesta estructura es mantenia també en funció del sexe i el tipus d'organització. Es van obtenir òptims nivells de consistència interna dels ítems i estabilitat de les respostes en el temps. A més, les puntuacions de resiliència organitzacional van correlacionar de manera directa amb el clima de seguretat. En el segon estudi, la resiliència individual es va associar significativament amb tots els indicadors de salut laboral. L'edat va moderar l'impacte de la resiliència individual en l'estrès percebut i en el fet d’haver patit alguna baixa mèdica. Així mateix, la resiliència organitzacional apareix com a important variable d'ajustament en la relació entre resiliència individual i dos indicadors de salut laboral: estrès percebut i satisfacció laboral. Conclusions: Els resultats obtinguts a partir de diferents mètodes d'anàlisi indiquen que el qüestionari és fiable i vàlid en l’àmbit espanyol. L'aplicació de la versió curta del Benchmark Resilience Tool (BRT-13B) permet avaluar els indicadors de resiliència organitzacional d'una forma ràpida i pràctica, la qual cosa representa un punt de partida important per tal de treballar la resiliència en les organitzacions sanitàries. D'altra banda, es destaca la necessitat de tenir en compte tant la resiliència individual com la organitzacional, per a millorar la salut laboral i el benestar dels treballadors sanitaris. Els avanços teòrics que es deriven d’aquest estudi representen una contribució rellevant per al disseny de plans d'intervenció en les organitzacions de salut.


Objetivo: Evaluar cómo influye la resiliencia individual en diferentes indicadores de la salud laboral en una muestra de personal sanitario; así como, explorar el rol moderador de la resiliencia organizacional y de algunas variables socio-demográficas en dicha relación. Metodología: Esta Tesis se compone de dos estudios. En el primer estudio, se validó la versión reducida del Benchmark Resilience Tool (BRT-13B) en el contexto español, para disponer de un instrumento de medida que permita la evaluación de la resiliencia organizacional en el ámbito de las Organizaciones de Alta Fiabilidad (HRO). La muestra total (N=388) estaba formada por 174 trabajadores de organizaciones sanitarias y 212 de organizaciones del sector nuclear. Se llevaron a cabo análisis para probar la estructura factorial del cuestionario, la consistencia interna de los ítems, la estabilidad de las respuestas en el tiempo y la validez concurrente, a partir de su asociación con el clima de seguridad. En el segundo estudio, se obtuvo una muestra de 325 trabajadores sanitarios de tres hospitales de Barcelona. Se evaluó el impacto de la resiliencia individual en varios indicadores de salud laboral. Posteriormente se exploró el rol moderador de la resiliencia organizacional y de algunas variables sociodemográficas (sexo, edad y rol laboral) en esta relación. Resultados: En el primer estudio, los resultados obtenidos confirmaron que la estructura bifactorial presentaba los mejores índices de ajuste. Los análisis de invariancia mostraron que esta estructura se mantenía también en función del sexo y el tipo de organización. Se obtuvieron niveles óptimos de consistencia interna de los ítems y estabilidad de las respuestas en el tiempo. Las puntuaciones de resiliencia organizacional se correlacionaron de manera directa con el clima de seguridad. En el segundo estudio, la resiliencia individual se asoció significativamente con todos los indicadores de salud laboral. La edad moderó el impacto de la resiliencia individual en el estrés percibido y en la baja médica. Además, la resiliencia organizacional demostró ser una importante variable de ajuste en la relación entre resiliencia individual y dos indicadores de salud laboral: estrés percibido y satisfacción laboral. Conclusiones: Los hallazgos obtenidos a partir de diferentes métodos de análisis indican que el cuestionario es fiable y válido en el contexto español. La aplicación de la versión corta del Benchmark Resilience Tool (BRT-13B) permite evaluar los indicadores de resiliencia organizacional de una forma rápida y práctica, lo cual proporcionaría un punto de partida para trabajar la resiliencia dentro de las organizaciones sanitarias. Por otro lado, se destaca la importancia de tener en cuenta tanto la resiliencia individual como la organizacional, para mejorar la salud laboral y el bienestar de los trabajadores sanitarios. Los avances teóricos de este estudio representan insumos relevantes para el diseño de planes de intervención en las organizaciones de salud.


Objective: This study aims to analyze the relationship between individual resilience and several occupational health indicators in a sample of health care workers, as well as exploring the moderating role of organizational resilience and sociodemographic attributes on this relationship. Methodology: This PhD Thesis is composed of two studies. In the first study, the short version of the Benchmark Resilience Tool (BRT-13B) was validated in the Spanish context, to obtain a tool for the evaluation of organizational resilience in the field of High Reliability Organizations (HRO). The total sample (N = 388) conformed by workers of sanitary (N = 174) and nuclear organizations (N = 212). We evaluated the factorial structure of the questionnaire, the internal consistency of the items, the stability of the responses over time and the concurrent validity, based on their association with the safety climate. In the second study, a sample of 325 workers from hospitals in Barcelona was obtained. The impact of individual resilience on several indicators of occupational health was evaluated. Subsequently, we explored the moderating role of organizational resilience and some sociodemographic variables (sex, age and work role) in this relationship. Results: In the first study, the results confirmed that bi-factorial structure presented the best adjustment indexes. The analysis of the invariance showed that this structure was also maintained according to sex and type of organization. Optimal levels of internal consistency of the items and stability of the responses over time were obtained. Organizational resilience scores correlated directly with the safety climate. In the second study, individual resilience was associated with all indicators of occupational health. Age moderated the impact of individual resilience on perceived stress and medical leave. In addition, organizational resilience proved to be an important adjustment variable in the relationship between individual resilience and two indicators of occupational health: perceived stress and job satisfaction. Conclusions: The findings indicate that the questionnaire is reliable and valid in the Spanish context. The application of the short version of the Benchmark Resilience Tool (BRT-13B) allows the evaluation of organizational resilience in a quick and practical way, which would provide a starting point to improve resilience within health care organizations. On the other hand, the importance of taking into account both individual and organizational resilience, to improve the occupational health and well-being of health workers, is highlighted. The theoretical knowledge provided in this study represents relevant inputs for the design of intervention plans in health care organizations.

Keywords

Resiliència; Resiliencia; Resilence; Salut laboral; Salud laboral; Occupational health; Personal sanitari; Personal sanitario; Health care workers

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

lgo1de1.pdf

4.251Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)