L’administració pública carlina a Catalunya a la guerra dels set anys (1833-1840)

Abstract

Aquesta investigació té com a objecte principal formular un primer estudi sobre els òrgans que van composar l’Administració carlina catalana durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Ara bé, aquest objecte pressuposa inevitablement una formulació intricada per la qual cosa, per a la present tesi doctoral, s’ha procurat capgirar els plantejaments d’anàlisi historiogràfic vigents, prendre distància dels apriorismes que poguessin condicionar l’objecte d’anàlisi i el seu context, és a dir, s’ha fet necessari reconstruir teories per les quals poder establir noves preguntes i anàlisis. Igualment, s’ha procurat establir paral·lelismes entre les trajectòries vitals dels seus protagonistes i les institucions estudiades, així com noves hipòtesis de treball que permetin noves vies documentables d’estudi.

Per poder delimitar, i verificar, l’existència d’una administració pública carlina s’ha pres com a punt de partida tres conceptes: el propi d’administració pública, el de dret administratiu; i el de la ciència del dret administratiu. D’acord amb aquestes tres disciplines, es pot afirmar que l’existència d’una administració implica necessàriament la presència d’una organització dotada d’un personal i uns recursos econòmics, i d’una activitat, articulada en fases –procediment– i actes administratius –resolucions–. Amb tot, existeix un element important que determina la resta: les funcions. Qualsevol organisme d’una administració es crea –i actua– per oferir un servei d’interès per al públic. I per a l’execució d’aquests serveis, s’articulen unitats administratives a les quals es vincula un personal especialitzat que gaudeix d’un pressupost per a l’execució del servei encomanat. En resum, es pot afirmar que una administració es compon d’unes funcions, les quals s’articulen a través d’unitats administratives que gaudeixen de poder. Aquestes unitats tenen assignats un personal i uns mitjans pecuniaris, a la vegada que estan regulades per un procediment determinat del qual en resulten els actes administratius. L’estudi de l’Administració carlina a Catalunya suposa un plantejament innovador i, alhora, complex, per la qual cosa ha estat indispensable fixar els límits d’aquest objecte i seguir l’exemple d’altres treballs centrats en l’orgànica institucional isabelina i la seva Administració. Pel que fa als estudis sobre l’Administració isabelina, cal dir que esdevenen un clar exemple de partida ja que plantegen l’acció de l’Estat i com aquesta es concreta en el desplegament dels diferents serveis públics per tot el territori, contribuint a la progressiva articulació i cohesió de la comunitat política.

L’eix discursiu d’aquesta investigació és «l’organització» del bàndol carlí en la seva vessant més institucional, aquella que comprèn la descripció i anàlisi de les seves estructures o aparell administratiu en aspectes concrets. Per tant, l’objecte principal d’aquesta tesi doctoral és introduir-se en l’orgànica de l’Administració carlina, és a dir, en els òrgans de govern i llurs funcions. Aquest plantejament intenta apropar-se a «l’anàlisi jurídic i la conducta cultural» del conjunt humà que s’estudia, en definitiva situant el carlisme a la seva «jurisdicció i del [seu] sistema cultural» en tant que són la base de «l’estructura de les relacions socials».

Esta investigación tiene como objeto principal formular un primer estudio sobre los órganos que compusieron la Administración carlista catalana durante la Guerra de los Siete Años (1.833-1.840). Ahora bien, este objeto presupone inevitablemente una formulación intrincada por lo que, para la presente tesis doctoral, se ha procurado cambiar los planteamientos de análisis historiográfico vigentes, tomar distancia de los apriorismos que pudieran condicionar el objeto de análisis y el su contexto, es decir, se ha hecho necesario reconstruir teorías por las que poder establecer nuevas preguntas y análisis. Igualmente, se ha procurado establecer paralelismos entre las trayectorias vitales de sus protagonistas y las instituciones estudiadas, así como nuevas hipótesis de trabajo que permitan nuevas vías documentables de estudio.

Para poder delimitar, y verificar, la existencia de una administración pública carlista se ha tomado como punto de partida tres conceptos: el propio de administración pública, el de derecho administrativo; y el de la ciencia del derecho administrativo. De acuerdo con estas tres disciplinas, se puede afirmar que la existencia de una administración implica necesariamente la presencia de una organización dotada de un personal y unos recursos económicos, y de una actividad, articulada en fases -procedimiento- y actos administrativos -resoluciones-. Con todo, existe un elemento importante que determina el resto: las funciones. Cualquier organismo de una administración se crea -y actuaciones para ofrecer un servicio de interés para el público. Y para la ejecución de estos servicios, se articulan unidades administrativas a las que se vincula un personal especializado que goza de un presupuesto para la ejecución del servicio encomendado. En resumen, se puede afirmar que una administración se compone de unas funciones, las cuales se articulan a través de unidades administrativas que gozan de poder. Estas unidades tienen asignados un personal y unos medios pecuniarios, a la vez que están reguladas por un procedimiento determinado del que resultan los actos administrativos.

El estudio de la Administración carlista en Cataluña supone un planteamiento innovador y, a la vez, complejo, por lo que ha sido indispensable fijar los límites de este objeto y seguir el ejemplo de otros trabajos centrados en la orgánica institucional isabelina y su Administración. En cuanto a los estudios sobre la Administración isabelina, hay que decir que son un claro ejemplo de partida ya que plantean la acción del Estado y como ésta se concreta en el desarrollo de los diferentes servicios públicos por todo el territorio, contribuyendo a la progresiva articulación y cohesión de la comunidad política.

El eje discursivo de esta investigación es «la organización» del bando carlista en su vertiente más institucional, aquella que comprende la descripción y análisis de sus estructuras o aparato administrativo en aspectos concretos. Por tanto, el objeto principal de esta tesis doctoral es introducirse en la orgánica de la Administración carlista, es decir, en los órganos de gobierno y sus funciones. Este planteamiento intenta acercarse a «el análisis jurídico y la conducta cultural» del conjunto humano que se estudia, en definitiva situando el carlismo a su «jurisdicción y del [su] sistema cultural» en tanto que son la base de «la estructura de las relaciones sociales».

The main objective of this research is to formulate a first study on the organs that made up the Catalan Carlist Administration during the Seven Years' War (1833-1.840). However, this object inevitably presupposes an intricate formulation so that, for the present doctoral thesis, it has been attempted to change the current historiographic analysis approaches, to take distance from the priors that could condition the object of analysis and its context, that is to say , it has become necessary to reconstruct theories by which to establish new questions and analysis. Likewise, attempts have been made to draw parallels between the vital trajectories of their protagonists and the institutions studied, as well as new working hypotheses that allow new documentable ways of study.

In order to define, and verify, the existence of a Carlist public administration, three concepts have been taken as a starting point: that of public administration, that of administrative law; and that of the science of administrative law. According to these three disciplines, it can be affirmed that the existence of an administration necessarily implies the presence of an organization endowed with personnel and economic resources, and an activity, articulated in phases -procedure- and administrative acts -resolutions-. However, there is an important element that determines the rest: the functions. Any agency of an administration is created - and actions to offer a service of interest to the public. And for the execution of these services, administrative units are articulated to which a specialized staff is linked that enjoys a budget for the execution of the entrusted service. In summary, it can be affirmed that an administration is composed of some functions, which are articulated through administrative units that enjoy power. These units are assigned a personal and financial resources, while they are regulated by a specific procedure resulting from administrative acts.

The study of the Carlist Administration in Catalonia is an innovative and, at the same time, complex approach, so it has been essential to set the limits of this object and follow the example of other works focused on the Elizabethan institutional organization and its Administration. As for the studies on the Elizabethan Administration, it must be said that they are a clear example of departure since they raise the action of the State and how this is specified in the development of the different public services throughout the territory, contributing to the progressive articulation and cohesion of the political community.

The discursive axis of this investigation is "the organization" of the Carlist side in its most institutional aspect, that which includes the description and analysis of its structures or administrative apparatus in concrete aspects. Therefore, the main purpose of this doctoral thesis is to enter the organic of the Carlist Administration, that is, in the governing bodies and their functions. This approach tries to approach "the legal analysis and cultural behavior" of the human group under study, ultimately placing Carlism in its "jurisdiction and [its] cultural system" while being the basis of "the structure of the social relationships".