Fertility and family ties in times of demographic changes

Abstract

This thesis investigates how big economic and demographic changes over the past century influence fertility dynamics with a particular focus on family ties. The first chapter investigates the role of type of partnership in shaping fertility behaviours. Comparing two orthogonally different countries like Norway and Spain, we analyse differences in fertility behaviours between cohabiting and married couples in both countries. For Norway, we find a significant association between selection into either partnership type and fertility, whereas for Spain, a newcomer to cohabitation, we find a significant association between fertility and selection into marriage. The second chapter analyses the role of the so called “bean-pole” family on fertility. It investigates whether would-be grandparents’ propensity to care for their grandchildren influences their transition into parenthood. Considering national context, I estimate distinct models for different groups of countries. Comparison across 11 countries from the first two waves of the Survey of Health, Aging, and Retirement in Europe reveal that grandparental childcare propensity has a positive and significant effect on the transition into parenthood for both pronatalist (Belgium, France) and protraditional countries(Austria, Germany, Greece, Italy, Spain, and Switzerland). The third chapter focuses on grandparental childcare provision. By using an instrumental variable approach, it explores the effect of grandparental childcare, during the first year of the first born, on the risk of a second birth transition among UK couples. The analysis is carried out using the first five waves of the Millennium Cohort Study (MCS). Results show a positive and significant effect of grandparental childcare on the risk of second birth. This effect is slightly weakened by level of income

Aquesta tesi investiga com els grans canvis econòmics i demogràfics ocorreguts durant l’últim segle han influenciat les dinàmiques de fertilitat, amb especial èmfasi en els vincles familiars. El primer capítol investiga el rol del tipus de parella en la configuració dels patrons de fertilitat. Mitjançant la comparació de dos països ortogònicament diferents, Noruega i Espanya, analitzem les diferències d’aquests dos països en els comportaments de fertilitat entre la cohabitació i el matrimoni. A Noruega trobem una associació significativa entre la selecció en qualsevol tipus de parella i la fertilitat, mentre que per a Espanya, a on el fenomen de la cohabitació és més recent, trobem una associació significativa entre la fertilitat i la selecció al matrimoni. El segon capítol analitza el paper de l'anomenada família bean-pole en la fertilitat, analitzant en detall si la propensió dels futurs avis a cuidar els seus néts influeix en la transició cap a la paternitat dels seus fills. En aquest cas, i tenint en compte el context nacional, es calculen diferents models per a diferents grups de països. La comparació entre 11 països de les dues primeres ones de l'Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (SHARE) revela que la propensió a cuidar els néts té un efecte positiu i significatiu sobre la transició cap a la paternitat, tant per als països pro-natalistes (Bèlgica, França) com per als països pro-tradicionals (Àustria, Alemanya, Grècia, Itàlia, Espanya i Suïssa). Per últim, el tercer capítol es centra en l’efecte que produeix l’atenció als primer néts per part dels avis sobre un possible segon naixement entre les parelles del Regne Unit. Mitjançant l'ús d'un enfocament de la variable instrumental, l’anàlisi es realitza mitjançant les primeres cinc ones del Millennium Cohort Study (MCS). Els resultats mostren un efecte positiu i significatiu dels avis en el risc d’un segon naixement. Aquest efecte està lleugerament debilitat pel nivell d'ingressos.