Sitios Naturales Sagrados en el Derecho Internacional: una mirada antropológica a la respuesta jurídica

Abstract

En la present tesi doctoral s'analitza el recent procés d'incorporació de la idea Llocs Naturals Sagrats (SNS) en diferents organismes internacionals, amb la finalitat inicial de mapar aquest procés. Una vegada realitzat el mapatge, es fa una reflexió crítica sobre aquest, on s'observen les dificultats que els sistemes jurídics moderns tenen per rebre aquest fenomen. S'identifiquen en el dret comparat els diferents models jurídics de resposta als conflictes relacionats amb els SNS. La hipòtesi planteja que les dificultats dels sistemes jurídics moderns en tractar aquest fenomen es deuen a diferències fonamentals de caràcter ontològic entre la manera d'organització de l'occident modern i les maneres d'organització dels col·lectius extra-moderns. Aquesta suposició inicial inspira una anàlisi transdisciplinari del problema, i la necessitat de recórrer a recents desenvolupaments en l'antropologia contemporània (especialment Bruno Latour, Eduardo Viveiros de Castro i Philippe Descola) com a matriu per a tractar aquestes diferències de caràcter radical. Al final, el que es pretén és extreure conseqüències jurídiques preliminars de les reflexions antropològiques sobre com entendre les diferències de caràcter ontològic. Com a conclusió, la tesi ofereix més que la preferència d'un model de tractament jurídic o un altre, alguns criteris hermenèutics que haurien d'informar la resposta institucional als casos relacionats amb SNS.

En la presente tesis doctoral se analiza el reciente proceso de incorporación de la idea de Sitios Naturales Sagrados (SNS) al contexto de los diferentes organismos internacionales, con la finalidad inicial de establecer un mapeo de dicho proceso. Una vez realizado el mapeo, se forja una reflexión crítica sobre el mismo, en la cual se observan las dificultades que los sistemas jurídicos modernos presentan a la hora de incorporar dicho fenómeno. Así, se identifican en el derecho comparado los distintos modelos jurídicos de respuesta a los conflictos relacionados con los SNS. La hipótesis de trabajo asumida en la tesis es la de que, las dificultades de los sistemas jurídicos modernos para tratar el fenómeno se deben a la existencia de diferencias fundamentales de carácter ontológico entre, por una parte, el modo de organización del mundo occidental moderno, y por otra, de los modos de organización de los colectivos extra-modernos. Esta suposición inicial da lugar a un análisis transdisciplinar del problema, y evidencia la necesidad de recurrir a recientes desarrollos en materia de antropología contemporánea (en especial Bruno Latour, Eduardo Viveiros de Castro y Philippe Descola) como matriz para tratar estas diferencias de carácter radical. Finalmente, lo que se pretende es, a partir de las reflexiones antropológicas sobre cómo entender las diferencias de carácter ontológico, extraer consecuencias jurídicas preliminares. A manera de conclusión, más que la preferencia de un modelo de tratamiento jurídico u otro, la tesis ofrece algunos criterios hermenéuticos que se considera que deberían de informar la respuesta institucional hacia los casos relacionados con SNS.

This thesis analyzes the recent incorporation process of the idea of Sacred Natural Sites (SNS) into the context of different international organizations, with the original purpose of building a map of the aforementioned process. Once the mapping is done, the thesis focuses on reflecting critically on it, and it points out several different difficulties of western modern legal systems when dealing and incorporating the idea into their frameworks. Through a comparative legal analyses, different ways of responding to SNS related legal conflicts are identified. The main hypothesis of the thesis is that, the difficulties of modern legal western systems in responding to this phenomenon are caused by ontological differences between modern and extra-modern groups of people. This initial assumption inspires a transdisciplinary analysis of the subject, and the dialogue with recent anthropological research (mainly Bruno Latour, Eduardo Viveiros de Castro, and Philippe Descola), in order to find better ways to deal with this kind of radical differences. Finally, the main goal of this thesis is to search for the legal consequences of anthropological research on ontological differences. As a conclusion, the thesis proposes some hermeneutic criteria that should inform institutional responses to SNS related conflicts, rather than proposing the use of one legal model over another.