El rol de la indagación en la identidad profesional docente: situación actual y retos en la formación inicial

Abstract

La tesi parteix d’una perspectiva constructivista i dialògica per analitzar el desenvolupament de la identitat professional docent. En concret, té per finalitat generar coneixement sobre la posició indagadora, la seva conceptualització, la relació amb altres posicions identitàries i els factors que contribueixen al seu desenvolupament durant la formació inicial dels mestres. Des d’aquesta perspectiva, es defineix la identitat professional docent com un constructe dinàmic, caracteritzat pel canvi i mediat pel context, el temps i les interaccions socials. Es tracta d’un procés en el que els docents juguen un paper actiu a través de la continua interpretació i reinterpretació de les seves experiències. Des de la perspectiva dialògica, la identitat es conceptualitza com un procés continu d’interacció dialògica entre diferents posicions identitàries, anomenades posicions del jo (I-positions, en anglès). Les posicions del jo són versions de la pròpia identitat que varien en funció de les demandes del context tot i que són idiosincràtiques i individuals. Les posicions del jo es desenvolupen i construeixen al llarg de tota la vida, en un procés constant d’internalització de les veus que esdevenen significatives per cada subjecte en diferents contextos d’actuació i comunitats professionals de referència. Conceptualitzar el docent com a indagador implica fonamentar les pràctiques educatives en evidències científiques, permet l’autonomia i la reflexió a l’hora de prendre decisions, l’estudi sistemàtic i intencional de la pràctica, i potencia la professionalització docent, necessària per donar resposta a la creixent complexitat inherent a l’acte d’ensenyar. Desenvolupar aquesta identitat indagadora no és fàcil i demanda d’uns programes formatius inicials dissenyats en enfocaments basats en la investigació (research-based approach). Malgrat el creixent nombre d’estudis publicats i l’interès internacional en el tema, la investigació realitzada en el nostre context sobre aquesta qüestió és escassa, tot i l’actual procés de re-disseny dels programes formatius que, en alguns àmbits acadèmics, s’està portant a terme. Per aquest motiu, els tres estudis que formen aquesta tesi analitzen tres dimensions clau en el procés de re-disseny dels programes formatius inicials. El primer estudi, de caràcter interpretatiu i tranversal, se centra en com entenen 12 estudiants del Grau d’Educació Primària la seva identitat professional docent i la indagació. Les dades es van obtenir mitjançant un qüestionari i un grup focal. Les concepcions dels estudiants es van categoritzar en relació al significat, beneficis, procediments, responsabilitat i competències de la indagació. Els resultats indiquen que els estudiants no consideraven la indagació com una part integral de la seva identitat professional. A més, van establir relacions anecdòtiques entre la seva pràctica i la millora educativa tot declarant-se poc competents per dur a terme processos indagadors en els contextos escolars. En el segon estudi, a través d’entrevistes, vam explorar quines eren les experiències d’aprenentatge considerades significatives per part de 27 estudiants que van participar en un pràcticum redissenyat sota l’enfoc basat en la investigació i el seu posicionament enfront de les diferents activitats que integraven aquest pràcticum. Els resultats ens van permetre identificar 5 categories d’experiències significatives d’aprenentatge: Socialització, Instrucció a l’aula, Conflictes entre les concepcions prèvies i la realitat, Control d’aula i Diversitat; així com dues posicions: I as a student i I as a teacher. Els estudiants es posicionaven com a docents quan van ser capaços d’actuar i prendre decisions de forma autònoma, assumint posicions d’igualtat amb els seus tutors. No obstant, les dades també van mostrar les dificultats dels estudiants per posicionar-se con a docents en les experiències significatives d’aprenentatge diferents d’aquelles relacionades amb la Instrucció a les aules. El tercer estudi, va posar el focus en les veus de 18 professors universitaris encarregats de la formació inicial dels mestres en relació al valor, propòsit i resultats d’aprenentatge de la indagació en el desenvolupament de la identitat professional docent. Els participants van posar de manifest tres posicions prioritàries en el self dels docents: mediador, instructor i indagador. Els resultats mostren que les dues primeres van ser més freqüents mentre que la darrera no va ser inicialment reconeguda per tots els professors com a important en la construcció de la identitat docent. En relació al propòsit i aprenentatges vinculats a la indagació, les veus dels professors foren diverses. Els resultats dels estudis d’aquest tesi mostren que tant els estudiants com els professors universitaris presenten dificultats en reconèixer i valorar com a part integrant de la identitat professional docent, la posició d’indagador. En conseqüència, esdevé imprescindible que, des de la formació inicial, s’ajudi als (futurs) docents en la adquisició d’un hàbit mental indagador que els apodera a esdevenir agents actius en el canvi educatiu.

La tesis parte de una perspectiva constructivista y dialógica para analizar el desarrollo de la identidad profesional docente. En concreto, tiene por finalidad generar conocimiento sobre la posición indagadora, su conceptualización, la relación con otras posiciones identitarias y los factores que contribuyen a su desarrollo durante la formación inicial de los maestros. Desde esta perspectiva, define la identidad profesional docente como un constructo dinámico, caracterizado por el cambio y mediado por el contexto, el tiempo y las interacciones sociales. Es un proceso en el que los docentes juegan un papel activo a través de la continua interpretación y reinterpretación de sus experiencias. Desde la perspectiva dialógica, la identidad se conceptualiza como un proceso continuo de interacción dialógica entre diferentes posiciones identitarias, llamadas posiciones del yo (I-positions, en inglés), que son versiones de la propia identidad que varían en función de las demandas del contexto, aunque son idiosincrásicas e individuales. Las posiciones del yo se desarrollan y construyen a lo largo de toda la vida, en un proceso constante de internalización de las voces que se convierten significativas para cada sujeto en diferentes contextos de actuación y comunidades profesionales de referencia. Conceptualizar al docente como indagador implica fundamentar las prácticas educativas en evidencias científicas, permite la autonomía y la reflexión a la hora de tomar decisiones, el estudio sistemático e intencional de la práctica, y potencia la profesionalización docente, necesaria para dar respuesta a la creciente complejidad inherente al acto de enseñar. Desarrollar esta identidad indagadora no es fácil y demanda unos programas formativos iniciales diseñados en enfoques basados en la investigación (research-based approach). A pesar del creciente número de estudios publicados y el interés internacional en el tema, la investigación realizada en nuestro contexto al respecto es escasa, a pesar del actual proceso de rediseño de los programas formativos que, en algunos ámbitos académicos, se está realizando. Por este motivo, los tres estudios que forman la tesis analizan tres dimensiones clave en el proceso de rediseño de los programas formativos iniciales. El primer estudio, de carácter interpretativo y transversal, se centra en cómo entienden 12 estudiantes del Grado de Educación Primaria su identidad profesional docente y la indagación. Los datos se obtuvieron mediante un cuestionario y un grupo focal. Las concepciones de los estudiantes se categorizaron en relación al significado, beneficios, procedimientos, responsabilidad y competencias de la indagación. Los resultados indican que los estudiantes no consideraban la indagación como una parte integral de su identidad profesional. Además, establecieron relaciones anecdóticas entre su práctica y la mejora educativa, declarándose poco competentes para llevar a cabo procesos indagadores en los contextos escolares. En el segundo estudio, a través de entrevistas, exploramos cuáles eran las experiencias de aprendizaje consideradas significativas por parte de 27 estudiantes que participaron en un prácticum rediseñado bajo el enfoque basado en la investigación y su posicionamiento frente a las diferentes actividades que integraban este prácticum. Los resultados nos permitieron identificar 5 categorías de experiencias significativas de aprendizaje: Socialización, Instrucción en el aula, Conflictos entre las concepciones previas y la realidad, Control de aula y Diversidad; así como dos posiciones: I as a Student y I as a Teacher. Los estudiantes se posicionaban como docentes cuando fueron capaces de actuar y tomar decisiones de forma autónoma, asumiendo posiciones de igualdad con sus tutores. Los datos también mostraron las dificultades de los estudiantes para posicionarse como docentes en las experiencias significativas de aprendizaje diferentes de aquellas relacionadas con la Instrucción en las aulas. El tercer estudio, puso el foco en las voces de 18 profesores universitarios encarga-dos de la formación inicial de los maestros en relación al valor, propósito y resultados de aprendizaje de la indagación en el desarrollo de la identidad profesional docente. Los participan-tes pusieron de manifiesto tres posiciones prioritarias en el self de los docentes: mediador, instructor e indagador. Los resultados muestran que las dos primeras fueron más frecuentes mientras que la última no fue inicialmente reconocida por todos los profesores como importante en la construcción de la identidad docente. En relación al propósito y aprendizajes vinculados a la indagación, las voces de los profesores fueron diversas. Los resultados de los estudios de esta tesis muestran que tanto estudiantes como profesores universitarios presentan dificultades en reconocer y valorar como parte integrante de la identidad profesional docente, la posición de indagador. En consecuencia, es imprescindible que, desde la formación inicial, se ayude a los (futuros) docentes en la adquisición de un hábito mental indagador que los empodera a convertirse en agentes activos en el cambio educativo.

The thesis takes a constructivist and dialogical perspective to analyse the development of teacher professional identity. Specifically, it aims to generate knowledge about the inquirer position, its conceptualization, its relation with other identity positions, and the factors that contribute to its development during the initial training of teachers. From this perspective, teacher professional identity is defined as a dynamic construct, characterized by change and mediated by context, time, and social interactions. It is a process in which teachers play an active role through the continuous interpretation and reinterpretation of their experiences. From a dialogic perspective, identity is conceptualized as a continuous process of dialogic interaction between different identity positions, called I-positions. The positions of the self are versions of one's identity that vary according to the demands of the context even though they are idiosyncratic and individual. The positions of the self are developed and constructed throughout life, in a constant process of internalization of the voices that become significant for each subject in different contexts of action and professional communities of reference. Conceptualizing the teacher as an inquirer involves basing educational practices on scientific evidence, allows autonomy and reflection when the teachers making decisions, the systematic and intentional study of the practice, and enhances the professionalization of teachers, necessary to respond to the growing complexity inherent in the act of teaching. Developing this inquirer identity is not easy and requires initial training programs designed in a research-based approach. Despite the growing number of published studies and international interest in the subject, research conducted in our context on this issue is scarce, despite the current process of re-designing training programs that, in some academic fields, is being carried out. For this reason, the three studies that make up this thesis analyse three key dimensions in the process of re-designing the initial training programs. The first study, an interpretive and transversal character, focuses on how 12 students in the Primary Education Degree understand their teacher professional identity and inquiry. Data were collected using a questionnaire and a focus group. Students ’conceptions were categorized concerning the meaning, benefits, procedures, responsibility, and competencies of the inquiry. The results show that students did not acknowledge inquiry as an integral part of their professional identity. Also, they established anecdotal relationships between their practice and educational improvement while declaring themselves incompetent to conduct inquiry processes in school contexts. In the second study, through interviews, we explored which learning experiences acknowledged as significant by 27 students who participated in a redesigned practicum under the research-based approach and their positioning about the different activities that integrated this practicum. The results allowed us to identify 5 categories of key learning experiences: Socialization, Classroom Instruction, Conflicts between Previous Concepts and Reality, Classroom Control, and Diversity; as well as two positions: I as a Student and I as a teacher. Students positioned themselves as teachers when they were able to act and make decisions autonomously, assuming equal positions with their tutors. However, the data also showed students ’difficulties in positioning themselves as teachers in key learning experiences other than those related to Classroom Instruction. The third study focused on the voices of 18 university professors in the initial teacher training concerning the value, purpose, and learning outcomes of inquiry into the development of professional teaching identity. Participants highlighted three priority positions in teachers ’self: mediator, instructor, and investigator. The results show that the first two were more frequent while the last was not initially acknowledge as important by all teachers in the construction of teacher identity. Concerning the purpose and learnings linked to the inquiry, the voices of the teachers were diverse. The results of the studies in this thesis show that both students and university professors have difficulty recognizing and valuing, as an integral part of the professional identity of teachers, the position of the inquirer. Consequently, it becomes essential that, from the initial formation, help (future) teachers in acquiring an inquiry habit of mind that empowers them to become active agents in educational change.