Circ social i Treball Social. Una experiència de circ amb centres educatius a l'Ateneu Popular 9 Barris

Abstract

Aquesta tesi presenta els resultats de l’anàlisi del circ social a partir d’una experiència pràctica a l’Ateneu Popular 9 Barris en l’àmbit educatiu. Els objectius de la investigació eren conèixer l’efecte del circ social com a eina d’intervenció amb adolescents en situa- cions de risc social i identificar el paper de la figura professional del treball social en aquest àmbit. En relació amb els objectius, l’enfocament metodològic ha estat un procés de triangulació amb l’etnografia, l’estudi de cas i la investigació-acció participativa. La IAP com a estratègia estava dirigida a promoure la implicació de les participants i afavorir l’intercanvi entre les fases de diagnòstic, acció i avaluació. Focalitzar l’estudi de cas en el projecte Circ Enginy ha permès construir un context on situar l’eina i argumentar els resultats que es poden generar. Mentre que l’autoetnografia busca la incorporació de la investigadora en el projecte d’estudi per reflexionar i visibilitzar el seu rol com a treballadora social i l’efecte que produeix en la intervenció desenvolupada. Els instruments per a la recollida d’informació en el treball de camp han sigut l’entrevista individual i grupal, el qüestionari, el grup de discussió i l’observació participant. Aquests han facilitat l’accés i participació de totes les persones implicades en el projecte (tècnics, professorat, formador/es de circ i alumnat), així com complementar les dades recollides amb altres experiències i professionals del sector del circ i l’àmbit social.

Els principals resultats del treball de recerca assenyalen que el treball per mitjà del grup permet incorporar competències funcionals, socials i cognitives, que esdevenen una millora en l’autoestima, l’apoderament, la creativitat en la gestió de les dificultats i en la cohesió i treball en equip. El circ crea les condicions adequades per a l’aprenentatge posant el focus d’atenció en el procés de desenvolupament d’habilitats i coneixements. El fi és que aquest treball es traslladi a altres esferes de la vida quotidiana, com ara al vincle amb els centres educatius, a les relacions familiars, amb els grups d’iguals i amb la comunitat. La connexió entre els nivells d’intervenció individual, grupal i comunitari afavoreix el naixement d’experiències que generen canvis estructurals i de transformació social. La identificació dels elements que defineixen el circ social contribueix a la recollida de bones pràctiques, i la reflexió des de la mirada del treball social, a enriquir el debat entorn d'aquesta figura professional en l’àmbit educatiu, cultural i social. Amb el circ, la professió del treball social es nodreix d’eines innovadores per identificar situacions de vulnerabilitat o risc social, i alhora obté eines per fomentar l’apoderament de les persones i del territori. Es recomana, així, potenciar les recerques participatives que sistematitzin, reflexionin i actuïn sobre les realitats emergents.

This doctoral thesis present the results of the social circus analysis, based on the practical experience in the Ateneu Popular 9 Barris, to the educational field. The objectives of this research were to recognize the effect of the social circus as an intervention tool with teenagers in social risk and identify the role of the professional of social work in this field. In relation to the objectives, the methodology approach used was a triangulation with ethnography, case study and Participatory Action Research (PAR). The PAR, as a strategy, was aimed to promoting the implication of the participant’s and assist the exchange in the diagnostic, action and evaluation phases. Focalise the case study in the Circ Enginy project has allowed to build a context to put in place the tool and argue the outputs. Whereas, the autoethnography seeks to incorporate the researcher in the study to reflect and visualise her role as a social

worker and the effect that she generate in the intervention. The instruments used in the process of data collection in the field work were the individual and group interview, questionnaires’, discussion group and participant observation. These have facilitated the access and participation of all the people involved in the project (technicians, teachers, social circus trainers and students), as well as complement the data collected with other experiences and professionals in the circus sector and the social ambit.

The main results in the research indicate that the work through groups allows to incorporate functional, social and cognitive competences, which will developed in a better self-esteem, empowerment, and creativity in the difficulties management, in the cohesion and team work. The circus creates the suitable conditions for learning by putting the focus on the process of skills and knowledge development. The aim is that this work arrived to other spheres of the everyday life, such as the link with the academics centres’, family bonds, peer groups and the community. The connection between the levels of individual, group and community intervention favours the birth of experiences that generate structural changes and social transformation. Identifying the elements that define the social circus contributes to the collection of good practices, and the reflection from the perspective of the social work to uplift the debate about the social worker figure in the educational, cultural and social ambit. With the circus, the social work profession draws on innovative tools to identify situations of vulnerability or social risk, and have tools to promote people and territory empowerment. Thus, it is recommended to promote participatory resear- ches, which systematize, reflect and act on the emerging realities.