Lecturers' identities and practices in English-medium instruction at a Catalan University: an ethnographic study

Abstract

Un dels impulsors clau dels processos d'internacionalització de les institucions d'educació superior ha estat la introducció i la ràpida implementació d'assignatures de contingut en anglès (EMI és l'acrònim en anglès). Aquesta anglicització de les matèries universitàries respon a la creença que l'anglès és l'idioma de l'acadèmia i, per tant, serveix per ampliar les oportunitats acadèmiques de professors i estudiants universitaris. No obstant això, les matèries EMI sovint són impartides per professors de contingut disciplinari que no són parlants nadius d'anglès en països on no es parla anglès. Per aquesta raó, hi ha la necessitat d'explorar i considerar com els professors experimenten EMI a causa del repte a què s'enfronten quan participen en l'ensenyament de matèries de contingut en anglès, un idioma estranger per a ells. Aquest estudi etnometodològic investiga com tres professors experimentats en les branques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM és l’acrònim en anglès) a la Universitat de Lleida negocien la seva identitat professional a través de com es posicionen ells mateixos i com accepten o es resisteixen a posicionaments atribuïts derivats del canvi en l'idioma d'ensenyament de la seva L1 (ja sigui espanyol i/o català) a l’anglès. Aquesta tesi examina la negociació, (re)interpretació, (re)construcció i transformació de la seva identitat professional de professor EMI, centrant-se particularment en la mesura que habiten una identitat relacionada amb l'ensenyament del llenguatge, és a dir, un paper de facilitador del llenguatge disciplinari (DLF) quan es dediquen a l'ensenyament EMI. Juntament amb l'exploració de la seva identitat professional, aquest estudi també analitzarà les pràctiques docents dels professors EMI, centrant-se en com es desenvolupen aquestes pràctiques a l'aula i en quina mesura aquestes pràctiques són multilingües. En conseqüència, aquesta tesi adopta un enfocament qualitatiu i comprèn dades d'entrevistes semiestructurades amb els professors i l'observació a l'aula de les seves classes EMI. Amb un enfocament en la seva identitat, el focus està en com els professors es sobreposen a un possible posicionament de tant la seva identitat com les seves pràctiques com EMI CLILitzades, entès com el que passa quan EMI es reformula com una característica normalment atribuïda a CLIL (aprenentatge de contingut i llengua integrat). Si l'aprenentatge de l'idioma anglès es converteix en un objectiu, EMI esdevé CLILitzat, és a dir, s'adopta no només per a l'ensenyament de contingut, sinó també com un mitjà a través del qual els estudiants poden millorar el seu anglès. Els resultats de l'estudi revelen que els professors accepten i habiten en si mateixos una identitat professional de professor EMI i es resisteixen a la noció de EMI CLILitzat que emergeix del discurs d'ensenyament d'anglès (ELT) dels investigadors i, per tant, refusen el paper de DLF. Tot i que la seva identitat professional encara necessita sotmetre's a una negociació i una reconstrucció profundes per convertir-se en CLILitzada, tanmateix posicionen les assignatures EMI com CLILitzades, ja que a les entrevistes assenyalen, i en efecte realitzen pràctiques similars a l'ensenyament d’idiomes a l’aula, un paper DLF. Per tant, la seva identitat professional fluctua entre una identitat central de professor EMI i una identitat emergent, però en tant suprimida, de professor EMI CLILitzat. Aquests i altres resultats apunten a reptes educatius i lingüístics, així com a una disjuntiva entre política i pràctica. Per aquesta raó, argumento que una política d'ensenyament EMI – ja sigui CLILitzada o no – ha de ser abordada i desenvolupada més clarament pels administradors universitaris i els mateixos professors EMI, una política oficial d’EMI que proporcioni als professors una guia pedagògica i lingüística per poder exercir amb confiança EMI i així seguir reformulant la seva identitat professional.

Uno de los impulsores clave de los procesos de internacionalización de las instituciones de educación superior ha sido la introducción y la rápida implementación de asignaturas de contenido en inglés (EMI, el acrónimo en inglés). Esta inglesización de las materias universitarias responde a la creencia de que el inglés es el idioma de la academia y, por lo tanto, sirve para ampliar las oportunidades académicas de profesores y estudiantes universitarios. Sin embargo, las materias EMI a menudo son impartidas por profesores de contenido disciplinario que no son hablantes nativos de inglés en países donde no se habla inglés. Por esta razón, existe la necesidad de explorar y considerar cómo los profesores experimentan EMI debido al desafío al que se enfrentan cuando participan en la enseñanza de materias de contenido en inglés, un idioma extranjero para ellos. Este estudio etnometodológico investiga cómo tres profesores experimentados de la ramas de ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas (STEM, el acrónomino en inglés) en la Universidad de Lleida negocian su identidad profesional a través de cómo se auto posicionan y como aceptan o resisten otros posicionamientos atribuidos por otros que derivan del cambio en el idioma de enseñanza de su L1 (ya sea español y/o catalán) al inglés. Esta tesis examina la negociación, (re)interpretación, (re)construcción y transformación de su identidad profesional de profesor EMI, centrándose particularmente en la medida en que habitan una identidad relacionada con la enseñanza del lenguaje, es decir, un rol de facilitador del lenguaje disciplinario (DLF) cuando se dedican a la enseñanza EMI. Junto con la exploración de su identidad profesional, este estudio también analizará las prácticas docentes de los profesores EMI, centrándose en cómo se desarrollan estas prácticas en el aula y en qué medida estas prácticas son multilingües. En consecuencia, esta tesis adopta un enfoque cualitativo y comprende datos de entrevistas semiestructuradas con los profesores y la observación en el aula de las sus clases EMI. Con un enfoque en su identidad, el foco está en cómo los profesores lidian con un posible posicionamiento de tanto su identidad como sus prácticas como EMI CLILizadas, entendido como lo que sucede cuando EMI se reformula como una característica normalmente atribuida a CLIL (aprendizaje de contenido y lengua integrado). Si el aprendizaje del idioma inglés se convierte en un objetivo, EMI se CLILiza, es decir, se adopta no solo para la enseñanza de contenido, sino también como un medio a través del cual los estudiantes pueden mejorar su inglés. Los resultados del estudio revelan que los profesores aceptan y habitan en sí mismos una identidad profesional de profesor EMI y se resisten a la noción de EMI CLILizado que emerge del discurso de enseñanza del inglés (ELT) de los investigadores, y por lo tanto rehúsan el papel de DLF. Si bien su identidad profesional aún necesita someterse a una profunda negociación y reconstrucción para convertirse en profesores de EMI CLILizado, sí que posicionan las asignaturas EMI como EMI CLILizadas, ya que realizan prácticas similares a la enseñanza de idiomas en clase adoptando un rol DLF. Por lo tanto, su identidad profesional fluctúa entre una identidad central de profesor EMI y una identidad emergente y en tanto suprimida de profesor EMI CLILizado. Estos y otros resultados apuntan a desafíos educativos y lingüísticos, así como a una disyuntiva entre política y práctica. Por esta razón, argumento que una política de enseñanza EMI – ya sea CLILizado o no – debe ser abordada y desarrollada más claramente por los administradores universitarios y los propio profesores EMI, una política oficial de EMI que proporcione a los profesores una guía pedagógica y lingüística para poder desempeñar con confianza EMI y así seguir reformulando su identidad profesional.

One of the key drivers of the internationalisation processes of higher education institutions has been the introduction and rapid implementation of English-medium instruction (EMI) subjects. This Englishisation of university subjects responds to the belief that English is the language for academia and so it serves to broaden the academic opportunities for university stakeholders, especially lecturers and students. Nevertheless, EMI subjects are often taught by disciplinary content lecturers who are non-native English speakers in non-English speaking countries. For this reason, there is a need to explore and consider how lecturers experience EMI due to the challenges that they may confront when engaged in teaching subject matter in English, a foreign language. This ethnomethdological study investigates how three experienced STEM lecturers at the University of Lleida negotiate their professional identity through their self-inhabited positionings and how they accept or resist other-ascribed positionings that come with the language instruction shift from their L1 (either Spanish and/or Catalan) to English. It examines the negotiation, (re)interpretation, (re)construction and transformation of their EMI lecturer professional identities, focussing particularly on the extent to which they inhabit a language-related identity, that is to say a disciplinary-language facilitator (DLF) role, when engaged in EMI teaching. Alongside the exploration of professional identity, this study will also analyse EMI lecturers’ teaching practices, focusing on how these practices unfold in the classroom and to what extent EMI lecturer’ practices are multilingual. Accordingly, this thesis adopts a qualitative approach and comprises data from semi-structured interviews with the lecturers and classroom observation of their EMI classes. With a focus on their identity, this study specifically focusses on how lecturers grapple with the prospect of positioning themselves and their practices as CLILised EMI, understood as what happens when EMI is reframed as sharing key characteristic with Content and Language Integrated Learning (CLIL) – language teaching. If English language learning becomes a goal, EMI may be CLILised, that is, it is adopted not only for content delivery, but also as a means through which students might improve their English. The results of the study reveal the lecturers accept and self-inhabit an EMI lecturer professional identity and resist the notion of CLILised EMI, which emerges from the researchers’ English-language teaching (ELT) discourses, and so they somehow diminish the DLF role. Although their professional identity still needs to undergo a profound negotiation and re-construction to actually become CLILised, they do position EMI as CLILised as they both report in the interviews, and actually perform in class language-teaching-like practices, a DLF role. Therefore, their professional identity fluctuates between the core EMI lecturer identity and the emerging, but somehow suppressed, CLILised EMI lecturer identity. These and other findings point to instructional and linguistic challenges as well as a disjuncture between policy and practice. For this reason, I argue that a clearer EMI policy – either CLILised or non-CLILised – needs to be developed by university administrators and EMI lecturers themselves, an EMI official policy that provides lecturers with a pedagogical and linguistic guide to perform confidently in EMI and further re-shape their professional identity.