Tabaquisme i addicció a la nicotina. Relació amb el dolor de difícil control i l’Edmonton Classification System for Cancer Pain (ECS-CP)

Abstract

Objectiu: Realitzar la traducció i la validació lingüística al català i al castellà de la “Quick User Guide” de l’Edmonton Classification System for Cancer Pain (ECS-CP). Metodologia: El procés de validació es va dur a terme en 3 fases. En la primera fase es va realitzar la traducció de la versió original en anglès al català i al castellà, per part de dos traductors independents. Aquest document va ser consensuat posteriorment amb l’equip investigador donant lloc a la primera versió (ECS-CP CATv1 i ECS-CP CAS v1). Posteriorment, aquesta versió va ser sotmesa a un procés de correcció gramatical (ECS-CP CAT v2 i ECS-CP CASv2). A partir d’aquesta segona versió, dos traductors independents van realitzar la retrotraducció al català i castellà, respectivament. Després d’haver conciliat diferències de criteri entre els traductors i l’equip investigador s’obtingué la tercera versió (ECS-CP CATv3 i ECS-CP CASv3). En la segona fase es va analitzar la llegibilitat i la intel·ligibilitat de la versió 3 i va donar lloc a la ECS-CP CATv4 i ECS-CP CASv4. L’estudi de la llegibilitat es va realitzar mitjançant l’aplicació de fórmules de llegibilitat a través del programa informàtic INFLESZ. Amb aquest programa es van analitzar l’Índex de Llegibilitat de Flesch-Szigriszt (IFSZ) i l’Índex de Fernández-Huertas. La intel·ligibilitat es va realitzar mitjançant el consens entre els traductors, l’equip investigador i els experts bilingües. Per al desenvolupament de la tercera fase es va seguir la metodologia utilitzada per Chewaskulyong B et al. en la validació del Palliative Performance Scale (PPS) de l’anglès al tailandès. Es van calcular diferents propietats psicomètriques com l’anàlisi de la validesa del contingut i l’anàlisi de la fiabilitat interna. Es va preparar un conjunt de 25 escenaris de casos clínics que es van adreçar a un grup de 20 clínics experts en l’àmbit de les cures pal·liatives i fi de vida de la regió sanitària de Lleida. Van respondre en 2 ocasions, separades 15 dies entre si. Abans de l’inici de l’estudi es va dur a terme una sessió de formació d’una hora de durada i, en acabar es va realitzar una enquesta entre els participants per tal de completar l’anàlisi qualitativa. Per al càlcul de la fiabilitat interna es va utilitzar el programa informàtic SPSS v20.0 i es va calcular el coeficient kappa per a variables ordinals. La “Quick User Guide” va acompanyada d’un document en què es defineixen els diferents termes utilitzats. De manera complementària i paral·lela es va realitzar una traducció de la mateixa per part dels mateixos traductors i els resultats es van consensuar amb els investigadors i experts lingüistes. També es va fer l’estudi de Llegibilitat i Intel·ligibilitat però no es va realitzar el procés de validació lingüística. La metodologia seguida per la segona part és la següent: La descripció de les variables contínues es va fer amb el valor de la mitjana i la seva desviació estàndard, i la mediana amb l’interval o rang interquantil. Les variables categòriques es van presentar amb percentatge (%). La comparació entre els diversos grups es va fer aplicant el test de chi-quadrat per a proporcions, test ANOVA per a comparació de mitjanes (amb anàlisi post hoc amb la correcció de Bonferroni) o el test no paramètric de Mann-Whitney de comparació de medianes (per a dos grups). S’ha acceptat una significació estadística per p < 0,05 La correlació entre els diversos valors dels factors analitzats es va realitzar segons la correlació no paramètrica de Spearman. Els pacients que van presentar valors superiors a EVA MAX de 7, es van definir com amb un “dolor sever”. Es va efectuar una anàlisi de regressió logística univariable i múltiple (selecció de variables per passos) per a detectar els factors que influeixen de forma independent per a pertànyer a aquest grup de pacients amb totes les variables disponibles en la primera visita. La propietat de discriminació de l’escala EDMONTON (i la modificada amb addicció a la nicotina) s’analitzarà amb la construcció de la corba ROC (ABC IC 95%). Per calcular els punts de tall per l’escala EDMONTON hem utilitzat arbres de classificació CHAID (Chi Square Automatic Interaction Detection). Els càlculs s’han realitzat amb el programa estadístic SPSS (v 20.0). Resultats: Per arribar a les ECS-CP CATv3 i ECS-CP CASv3 van ser necessàries diferents reunions entre els traductors, experts lingüistes i investigadors per consensuar els diferents canvis necessaris per elaborar la darrera versió. Els termes més significatius objecte de discussió van ser incidental pain (en anglès dolor menor), behaviour, cognitive impairment i distress que es van acceptar com a dolor incidental (dolor que apareix de manera sobtada i amb una intensitat gens menor), conducta, funció cognitiva i desconfort (en la versió catalana) i distrés (en la versió castellana). El resultat per a la versió en català de l’Índex de Llegibilitat de Flesch-Szigriszt va ser de 46.32 (una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i el resultat per a l’Índex de Fernández-Huertas va ser de 52 (bastant difícil, apte per a una població preuniversitaria). Els resultats per a la traducció de la definició de termes va ser de 52.65 (una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i de 57.72 (bastant difícil, per a una població preuniversitària), respectivament. El resultat per a la versió en castellà de l’Índex de Llegibilitat de Flesch-Szigriszt va ser de 54,61 (una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i el resultat per a l’ Índex de Fernández-Huertas va ser de 60.02 (dificultat normal i apte per a una població de 10-12 anys). Els resultats per a la traducció de la definició de termes va ser de 54.59 (dificultat una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i de 59.73 (bastant difícil i apte per a una població preuniversitària), respectivament. El coeficient Kappa promig per a la ECS-CP CATv4 va ser de 0,79 (grau d’acord bo) i de 0,83 per a l’ECS-CP CASv4 (grau d’acord molt bo). Pel que fa al coeficient Kappa promig per a cada component de l’ECS-CP, vam obtenir els següents resultats: Per a la versió catalana vam obtenir per a la N=0,69; I=0,69; P=0,65; A=0,94; C=0,88. Per a la versió castellana els resultats van ser per a la N=0,73; I=0,74;P=0,73; A=0,94; C=0,92). Dels col·laboradors només 17 van finalitzar el procés de validació. 2 no van completar la primera fase i, per tant, no van ser inclosos en la segona. Un tercer professional sanitari no va completar la segona fase i el seus resultats de la primera fase van ser exclosos de l’anàlisi estadística. Pel que fa als resultats de la segona fase, es van reclutar 211 pacients que complien amb els criteris d’inclusió (diagnosticats de neoplàsia en situació avançada i amb hàbit tabàquic ≥ 5 anys durant la seva vida) i 50 pacient en el grup control (també amb malaltia oncològica avançada però sense hàbit tabàquic). En el grup dels fumadors la mitjana d’edat va ser de 64 ± 14 anys mentre que els homes eren el 87.2% del total. En el grup control els resultats van ser 70,3± 14 anys i del 32%, respectivament. Totes dues variables amb un nivell de significació amb una p<0,001. les puntuacions obtingudes en els tests DN4 i CAGE són més elevades en el grup dels fumadors. En aquest grup també és major el percentatge de pacients que han precisat una ROP i que la MEDD final també és superior. En el grup dels fumadors (N=211), el grup dels pacients amb Fagestrom Major (F ≥ 7) són més joves i preferentment homes. Major prevalença de neoplàsia de pulmó. la variable A (addicció a l’alcohol) és més prevalent en el grup de F Major. També en la mostra de pacients fumadors (N=211) existeix un punt de tall = 6 que defineix un grup amb dolor menor (EVA ≤ 6 amb N = 75) i un grup amb dolor major (EVA ≥ 7 amb N = 136). Els pacients més joves presenten una EVA>6 amb més freqüència que els de més edat. També veiem com la intensitat del dolor es relaciona amb una major afectació en els paràmetres funcionals segons l’escala BPI. La intensitat del dolor (EVA>6) es relaciona amb el fet de presentar un menor % de millora prèvia a la nostra 1a valoració, una puntuació més elevada en el test DN4, en el MMDE i en el nombre de coanalgèsics emprats. Mitjançant el model multivariant de Regressió Logística Múltiple per a intensitat del dolor EVA > 6 (n=211), L’edat < 65 anys i el fagestrom > 6 són factors de risc de presentar dolor intens (EVA>6). Com més factors de risc (edat < 65 anys o F>6 ) presenten els pacients més gran és el % de pacients amb una intensitat del dolor amb EVA>6. Les puntuacions totals en l’ECS-CP són majors en el grup d’addictes a l’alcohol. També observem com la variable F (test de Fagestrom >6) és més prevalent en el grup d’addictes a l’alcohol. Els grup dels pacients amb un Fagestrom > 6 presenten una EVA màxima del dolor superior en la 1a visita i també un % inferior de milloria previa del dolor. També presenten puntuacions més elevades en el test de CAGE. Els fàrmacs analgèsics del tercer esglaó van ser utilitzats en 35 % dels casos abans de la nostra intervenció sent el fentanil transdèrmic l’analgèsic més emprat. Un cop el dolor va ser controlat, aquest grup de fàrmacs es van utilitzar en el 59 % i la morfina retardada es va prescriure en el 28 % dels casos. Els fàrmacs coanalgèsics més utilitzats pel control del dolor abans de la nostra intervenció van ser la gabapentina (18 %) i la pregabalina (5 %). Per ajudar a assolir un adequat control del dolor, els fàrmacs més utilitzats van ser la gabapentina (34 %) i els ADT (11 %). S’observa que tant en el grup global com en els subgrups en funció de la intensitat del dolor una disminució en l’ús dels analgèsics del segon esglaó i un increment en els del tercer esglaó, principalment en les formes retard i FAOs.

Objetivo: Realizar la traducción y la validación lingüística al Catalán y al Castellano de la “Quick User Guide” de la Edmonton Classification System for Cancer Pain (ECSCP). Metodología: El proceso de validación se desarrolló en 3 fases. En la primera fase se realizó la traducción de la versión original en inglés al catalán y al castellano, por parte de dos traductores independientes. Este documento fue posteriormente consensuado con el equipo investigador, dando lugar a la primera versión (ECS-CP CATv1 y ECS-CP CAS v1). Posteriormente, esta versión se sometió a un proceso de corrección gramatical (ECS-CP CAT v2 y ECS-CP CASv2). A partir de esta segunda versión, dos traductores independientes realizaron la retrotraducción del catalán y castellano al inglés. Después de la conciliación de diferencias de criterio entre los traductores y el equipo investigador se obtuvo la tercera versión (ECS-CP CATv3 y ECS-CP CASv3). En la segunda fase se analizaron la legibilidad y la inteligibilidad de la versión 3 dando lugar a la ECS-CP CATv4 y ECS-CP CASv4. El estudio de la legibilidad se llevó a cabo mediante la aplicación de fórmulas de legibilidad a través del programa informático INFLESZ. Con este programa se analizaron los Índice de legibilidad de Flesch-Szigriszt (IFSZ) y el Índice Fernández-Huertas. La inteligibilidad se realizó mediante el consenso entre los traductores, el equipo investigador i los expertos lingüistas. Para el desarrollo de la tercera fase se siguió la metodología utilizada por Chewaskulyong B et al. en la validación del Palliative Performance Scale (PPS) del inglés al tailandés. Se calcularon distintas propiedades psicométricas como el análisis de la validez del contenido y el análisis de la fiabilidad interna. Se preparó un conjunto de 25 escenarios de casos clínicos que se dirigieron a un grupo de 20 clínicos expertos en el ámbito de los cuidados paliativos y atención al final de la vida de la región sanitaria de Lleida. Respondieron en dos ocasiones, separadas entre sí por un espacio de tiempo de 15 días. Antes del inicio del estudio se realizó una sesión de formación de una hora de duración. Al acabar el estudio se realizó una encuesta entre los participantes para completar el análisis cualitativo. Para el cálculo de la fiabilidad interna se utilizó el programa informático SPSS v20.0 y se calculó el coeficiente kappa promedio para variables ordinales. La “Quick User Guide” se acompaña de un documento donde se definen los distintos términos utilizados. De manera complementaria y paralela se llevó a cabo su traducción por parte de los mismos traductores y el resultado se consensuó con los investigadores y los expertos lingüistas. También se realizó el estudio de legibilidad y de inteligibilidad pero no se realizó el proceso de validación lingüística. La metodología seguida para la segunda parte es la siguiente: La descripción de las variables continuas se realizó con el valor de la media y de su desviación estandar, y la media con el intérvalo o rango intercuartil. Las variables categóricas se muestran con el porcentaje (%). La comparación entre los diversos grupos se realizó aplicando el test de chi-cuadrado para proporciones, el test ANOVA para la comparación de medias (con análisis post hoc con la corrección de Bonferroni) o el test no paramétrico de Mann-Whitney de comparación de medias (para dos grupos). Se acepta una significación estadística para p < 0,05. La correlación entre los diversos valores de los factores analizados se realizó mediante la correlación no paramétrica de Spearman. Los pacientes que presentaron valores superiores a EVA MAX de 7, se definieron como “dolor severo”. Se efectuó un análisis de regresión logística univariable y múltiple (selección de variables por pasos) para la detección de los factores que influyen de manera independiente de pertenecer a este grupo de pacientes con todas las variables disponibles en la primera visita. La propiedad de discriminación de la escala EDMONTON (y la modificada con la adicción a la nicotina) se analizará con la construcción de la curva ROC (ABC IC 95%). Para el cálculo de los puntos de corte para la escala EDMONTON hemos utilizado árboles de clasificación CHAID (Chi Square Automatic Interaction Detection). Los cálculos se han realizado con el programa estadístico SPSS (v 20.0). Resultados: Para completar las ECS-CP CATv3 y ECS-CP CASv3 fueron necesarias diversas reuniones entre los traductores, los expertos lingüistas y los investigadores para consensuar los diferentes cambios necesarios para la elaboración de la última versión. Los términos más significativos objeto de discusión fueron incidental pain (en inglés dolor menor), behaviour, cognitive impairment y distress que se aceptaron como dolor incidental (dolor que aparece de manera súbita y con una intensidad nada menor), conducta, función cognitiva y Distrés (anglicismo frecuentemente utilizado en el ámbito sanitario). El resultado para la versión en catalán del Índice de legibilidad de Flesch-Szigriszt fue de 46.32 (un poco difícil y apto para una población de bachillerato) y el resultado del Índice de Fernández-Huertas fue 52 (bastante difícil y apto para una población de nivel preuniversitario). Los resultados para la traducción de la definición de términos fue de 52.65 (un poco difícil y apto para una población de bachillerato) y de 57.72 (bastante difícil y apto para una población preuniversitaria). El resultado para la versión en castellano del Índice de legibilidad de Flesch-Szigriszt fue de 54,61 (un poco difícil y que correspondería a una población de bachillerato) y el resultado para el Índice de Fernández-Huertas fue de 60.02 (apto para una población de 10-12 años). Los resultados para la traducción de la definición de términos fue de 54.59 (dificultad un poco difícil y apto para una población con un nivel de escolarización equivalente a bachillerato) y de 59.73 (bastante difícil y apto para una población preuniversitaria), respectivamente. El coeficiente Kappa para la ECS-CP CATv4 fue de 0,79 (grado de concordancia bueno) y de 0,83 para la ECS-CP CASv4 (grado de concordancia muy bueno). Para el coeficiente Kappa promedio de cada componente del ECS-CPCP, obtuvimos los siguientes resultados; Para la versión catalana obtuvimos para la N=0,69; I=0,69; P=0,65; A=0,94; C=0,88. Para la versión castellana, los resultados fueron para la N=0,73; I=0,74;P=0,73; A=0,94; C=0,92). De los colaboradores sólo 17 finalizaron el proceso de validación. Dos no completaron la primera fase y, por este motivo, no fueron incluidos en la segunda. Un tercer profesional sanitario no completó la segunda fase y sus resultados de la primera fase fueron excluidos del análisis estadístico. En relación a los resultados de la segunda fase, se reclutaros 211 pacientes que cumplían los criterios de inclusión (diagnóstico de enfermedad oncológica avanzada y con un hábito tabáquico ≥ 5 años durante su vida) y 50 pacientes en el grupo control (también con el diagnóstico de enfermedad oncológica pero sin el hábito tabáquico). En el grupo de los fumadores la media de edad fue de 64 ± 14 años mientras que los hombres serán el 87.2% del total. En el grupo control los resultados fueron de 70,3± 14 años y del 32%, respectivamente. Las dos variables con un nivel de significación con una p<0,001. Las puntuaciones obtenidas en los tests DN4 y CAGE son más elevadas en el grupo de los fumadores. En este grupo también es mayor el porcentaje de pacientes que han precisado una ROP y que la MEDD final también es superior. En el grupo de los fumadores (N=211), el grupo de los pacientes con Fagestrom Mayor (F ≥ 7) son más jóvenes y preferentemente hombres. Mayor prevalencia de neoplasia de pulmón. La variable A (adicción al alcohol) es más prevalente en el grupo de F Mayor. También en la muestra de pacientes fumadores (N=211) existe un punto de corte = 6 que define un grupo con dolor menor (EVA ≤ 6 con N = 75) y un grupo con dolor mayor (EVA ≥ 7 con N = 136). Los pacientes más jóvenes presentan una EVA>6 con más frecuencia que los de mayor edad. También observamos cómo la intensidad del dolor se relaciona con una mayor afectación en los parámetros funcionales según la escala BPI. La intensidad del dolor (EVA>6) se relaciona con el hecho de presentar un menor % de mejoría previa a nuestra primera valoración, una puntuación mayor en el test DN4, en el MMDE y en el número de coanalgésicos utilizados. Mediante el modelo multivariante de Regresión Logística Múltiple para una intensidad del dolor EVA > 6 (n=211), la edad < 65 años y el fagestrom > 6 son factores de riesgo de presentar dolor intenso (EVA>6). Cuantos más factores de riesgo (edad < 65 años o F>6 ) presentan los pacientes, mayor es el % de pacientes con una intensidad del dolor con EVA>6. Las puntuaciones totales en el ECS-CP son mayores en el grupo de adictos al alcohol. También observamos cómo la variable F (test de Fagestrom >6) es más prevalente en el grupo de los adictos al alcohol. El grupo de pacientes con un Fagestrom > 6 presentan una EVA máxima del dolor superior en la 1a visita y también un % inferior de mejoría previa del dolor. También presentan puntuaciones más elevadas en el test de CAGE. Los fármacos analgésicos del tercer escalón de la OMS se utilizaron en un 35 % de los casos antes de nuestra intervención siendo el fentanilo transdérmico el analgésico más utilizado en este grupo. Una vez el dolor fue controlado, este grupo de fármacos se utilizó en el 59 % de los pacientes siendo la morfina retardada la que se prescribió en el 28 % de los casos. Los fármacos coanalgésicos más utilizados para el control del dolor antes de nuestra intervención fueron la gabapentina (18 %) y la pregabalina (5 %). Para ayudar al control adecuado del dolor, los fármacos más utilizados fueron gabapentina (34 %) y los antidepresivos tricíclicos (11 %). Se observa que tanto en el grupo global como en los distintos subgrupos en función de la intensidad del dolor una disminución en el uso de los analgésicos de segundo escalón y un aumento de los fármacos del tercer escalón, principalmente de la formas retard y los FAOs.

Objectives: To translate the “Quick User Guide” of Edmonton Classification System for Cancer Pain (ECS-CP) into Catalan and Spanish. To validate the instrument in our population. Methodology: The process was designed in three phases. Phase I: two independents translators carried out the translation from original version in English into Catalan and Spanish. This provisional document was further consensuate with the investigation team leading to the first version (ECS-CP CATv1 and ECS-CP CAS v1). Afterwards this version suffered a grammatical adaptation (ECS-CP CAT v2 and ECS-CP CASv2). Then, two different independent translators carried out the backtranslation from Catalan and Spanish into English. After having sorted out criteria differences between translators and the investigation team the third version was set up (ECS-CP CATv3 i ECS-CP CASv3). In the second phase the readability and the intelligibility analysis of the third version was performed and the ECS-CP CATv4 and ECS-CP CASv4 were obtained. The study of the readability was performed through the application of readability formulas using the freeware INFLESZ. With this program the Flesch-Szigriszt readability index and the Fernandez-Huertas Index were obtained. The Intelligibility analysis was done with the agreement within translators, the investigation team amb the linguistic experts. In order to develop the third phase we follow the methodology used by Chewaskulyong B et al when they validated the Palliative Performance Scale (PPS) from English into Thai. Several different psychometric properties were calculated (content validity and internal reliability analysis). A set of 25 different scenarios with clinical cases were addressed to a group of 20 clinicians with expertise in the field of both palliative medicine and end-of-life care from the sanitary region of Lleida. They answered the scenarios twice with a gap of 15 days in between. Before the third phase was initiated we performed a formation session (one hour) and, when the whole process ended the participants were requested to fill a qualitative enquiry. In order to calculate the internal reliability we used the software package SPSS v20.0 and we obtained the kappa coefficient for ordinal variables. Together with the “Quick User Guide” there is a document with the definition of the terminology used. We also carried out the translation of the whole document and the results obtained were consensuate within the investigation team, translators and linguistic experts. We also performed the readability and intelligibility adequacy but not the linguistic validation. The methodology followed for the second part was: We used the mean and the standard deviation for the continuous variables. Categorical variables were expressed in percentage (%). The comparison between different groups was done with the Chi-squared test for proportions, the ANOVA test to compare means (with post hoc analysis with the Bonferroni correction) or the Mann-Whitney non-parametrical test to compare means between two groups. A level of statistical significance was accepted at p < 0,05 The correlation within different values of the factors analysed was carried out with the non parametrical Spearman test. Those patients with values of EVA MAX to 7, were defined as “severe pain”. A multivariate analysis was performed in order to detect those factors that influenced in an independent manner to belong to this group of patients with the data obtained in our first visit. The property of discrimination of the scale EDMONTON (and the modified one with the addiction to the nicotine) will be analyzed by the construction of the curve ROC (ABC IC 95 %). To calculate the cut-off point for the EDMONTON scale we used the CHAID (Chi Square Automatic Interaction Detection) classification. We used the SPSS (v 20.0) statistical package. Results: Several meetings within the translators, investigation team amb linguistic experts were necessary in order to consensuate the needed modifications before to achieve the ECSCP CATv3 and ECS-CP CASv3 versions. Several disagreements arose when dealing with the meaning of several words. Incidental pain (in English minor pain), behaviour, cognitive impairment and distress were translated as dolor incidental (pain that appears suddenly and with an important intensity), conducta, funció(n) cognitiva and distrés (English word widely used in the sanitary slang). The score for the Catalan version of the Flesch-Szigriszt Readability Index was 46.32 (somewhat difficult and ready for a high school literacy level population) and the score for the Fernandez-Huertas Index was of 52 (fairly difficult and ready for a preUniversitary literacy level population). The scores for the translation of the definition of terminology were of 52.65 (somewhat difficult and ready for a high school literacy level population) and of 57.72 (fairly difficult and ready for a pre-Universitary literacy level population) , respectively. The Flesch-Szigriszt Readability Index score for the Spanish version was 54,61 (somewhat difficult and ready for a high school literacy level population) and the Fernandez-Huertas Index score was 60.02 (good for a population of 10-12 years old). The scores for the definition of terminology were of 54,59 (somewhat difficult and ready for a high school literacy level population) and of 59.73 (fairly difficult and ready for a pre-Universitary literacy level population). The mean kappa coefficient for the ECS-CP CATv4 was of 0.79 (good level of agreement) and of 0.83 for the ECS-CP CASv4 (very good level of agreement). For the mean kappa coefficient for each item of the ECS-CP, the following results were obtained; For the catalan version, the result for the N=0,69; I=0,69; P=0,65; A=0,94; C=0,88. For the spanish version, the result for the N=0,73; I=0,74;P=0,73; A=0,94; C=0,92). From the 20 reporters recruited only 17 completed the study. Two did no complete the first phase so they were not included in the second phase) A third reporter did not complete the second phase so their data were excluded from the database analysis. In order to carry out with the second phase, we recruited 211 patients that met the inclusion criteria (advanced cancer and smokers > 5 years) and 50 patients in the group control (advanced cancer and non-smokers) Among the group of the smokers, the mean of age was 64 ± 14 years. Men were the 87.2% of the total. In the control group the results were 70,3± 14 years and the 32%, respectively. The level of significance was p<0,001. The scores obtained in the DN4 and CAGE questionnaires were higher in the smokers group. In this group it is significantly higher the % of patients that needed a ROP and the end MEDD in order to achieve a good pain control. In the smokers groups (N=211), patients with a Fagestrom score > 7 were men and younger and lung cancer was the most diagnosed tumour. The A variable (alcohol addiction) is more prevalent in the group with higher fagestrom score. Also, in the sample of smokers there is a cut-off point of VAS > 6. This point divides the sample in two different groups; the first one (N=75) with a VAS ≤ 6 and a second group (N=136) with a VAS > 6). Younger patients (age < 65 years) presents with a VAS >6 more frequently than older patients. Severity of pain relates directly with functional parameters according to the BPI scale. The intensity of pain (VAS > 6) correlates with the fact of having achieved a minor level of pain control prior to our first appointment, higher scores in the DN4 questionnaire, in the MMDE and in the number of coanalgèsics drugs used. By using the multivariate analysis, younger patients (age < 65 years) and Fagestrom score > 6 are considered a risk factor of presenting severe pain (VAS > 6). Total scores in the ECS-CP are higher among alcohol addicted patients. Addiction to nicotine defined with a fagestrom > 6 is also more prevalent among the alcohol addicted patients. Regarding the use analgesics, those belonging to the third step of the WHO analgesic ladder were prescribed in the 35% of the patients before our first intervention. Fentanil delivered through the transdermal route was the most used. Once pain was successfully controlled this group of drugs was used in the 59 % of patients and long acting morphine was prescribed in the 28% of patients. Among the coanalgèsics gabapentin (18%) and pregabalin (5%) were the most frequently prescribed before pain was under control. Once pain was controlled, gabapentin was prescribed in the 34% of the cases while tricyclic antidepressants were prescribed in the 11% of patients. In order to achieve a good pain control data suggest that second step analgesics were switched for third step analgesics, mainly with retard formulas and the FAOs.