Déficit de vitamina D en mujeres embarazadas: Factores de riesgo y efecto en el niño

Author

Villalobos Martinez, Marcela

Director

Arija Val, M. Victoria

Tous Márquez, Mònica

Date of defense

2019-07-16

Pages

200 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques

Abstract

Introducció. Conèixer la prevalença de dèficit de vitamina-D en embarassades i els seus factors de risc permetrà realitzar estratègies preventives, evitant conseqüències sobre la salut del nen. Objectiu. Valorar la prevalença del dèficit de vitamina-D en embarassades, els factors de risc associats a hipovitaminosi i les seves conseqüències en el nen. Metodologia. Aquesta tesi està conformada per: 1) Estudi comunitari longitudinal amb dades originals: 793 dones >18 anys, ≤12 setmanes de gestació. Variables maternes: Història clínica i obstètrica, antropometria, estil de vida, alimentació i paràmetres bioquímics (25(OH)D i ferritina sèriques). Variables nen: Història clínica, antropometria, preterme, lactància i neurodesenvolupament; 2) Revisió sistemàtica i metaanàlisi: vitamina-D materna i desenvolupament del nen; i 3) Revisió sistemàtica: vitamina-D materna i neurodesenvolupament del nen. Resultats. Les prevalences de deficiència (<30nmol/L) i insuficiència (30-50nmol/L) de vitamina-D van ser 50,2% i 30,3% en el primer trimestre de gestació. Factors associats: ètnia àrab/pell morena, sobrepès, consumir menys llet, extreure vitamina-D a l'hivern–primavera, nivell socioeconòmic baix i baixa activitat física. Nivells materns de vitamina-D no es relacionaven amb antropometria ni freqüència de parts preterme. La metaanàlisi tampoc va mostrar relació amb pes, talla ni perímetre cefàlic en néixer en dones amb insuficiència, encara que sí amb major percentatge de nens petits per l'edat gestacional, en dones deficients. Com més vitamina-D al primer trimestre i en nens, major desenvolupament mental als 40 dies del naixement, igual que en la metaanàlisi. A major nivell de vitamina-D, en primer i tercer trimestre, millor desenvolupament del llenguatge; i com més vitamina-D en tercer trimestre, millor desenvolupament motor, independentment d'edat gestacional i tabaquisme. No havia relació amb nivells de vitamina-D al primer trimestre, igual que a la metaanàlisi. Conclusions: Alta prevalença de deficiència i insuficiència de vitamina-D en embarassades i diversos factors de risc. La deficiència perjudica el neurodesenvolupament del nen.


Introducción. Conocer la prevalencia de déficit de vitamina-D en embarazadas y sus factores riesgo permitirá realizar estrategias preventivas, evitando consecuencias sobre la salud del niño. Objetivo. Valorar la prevalencia del déficit de vitamina-D en embarazadas, los factores de riesgo asociados a hipovitaminosis y sus consecuencias en el niño. Metodología. Esta tesis está conformada por: 1) Estudio comunitario longitudinal con datos originales: 793 mujeres >18 años, ≤12 semanas de gestación. Variables maternas: Historia clínica y obstétrica, antropometría, estilo de vida, alimentación y parámetros bioquímicos (25(OH)D y ferritina séricas). Variables niño: Historia clínica, antropometría, pretérmino, lactancia y neurodesarrollo; 2) Revisión sistemática y metaanálisis: vitamina-D materna y desarrollo del niño; y 3) Revisión sistemática: vitamina-D materna y neurodesarollo del niño. Resultados. Las prevalencias de deficiencia (<30nmol/L) e insuficiencia (30–50nmol/L) de vitamina-D fueron 50,2% y 30,3% en el primer trimestre de gestación. Factores asociados: etnia árabe/piel morena, sobrepeso, consumir menos leche, extraer vitamina-D en invierno–primavera, nivel socioeconómico bajo y baja actividad física. Niveles maternos de vitamina-D no se relacionaron con antropometría ni frecuencia de partos pretérmino. El metaanálisis tampoco mostró relación con peso, talla ni perímetro cefálico al nacer en mujeres con insuficiencia, aunque sí con mayor porcentaje de niños pequeños para la edad gestacional, en mujeres deficientes. A mayor nivel de vitamina-D en primer trimestre y en niños, mayor desarrollo mental a 40 días del nacimiento, igual que en el metaanálisis. A mayor nivel de vitamina-D, en primer y tercer trimestre, mejor desarrollo del lenguaje; y a mayor vitamina-D en tercer trimestre, mejor desarrollo motor, independientemente de edad gestacional y tabaquismo. No hubo relación con niveles de vitamina-D en primer trimestre, igual que en metaanálisis. Conclusiones: Alta prevalencia de deficiencia e insuficiencia de vitamina-D en embarazadas y varios factores de riesgo. La deficiencia perjudica el neurodesarrollo del niño.


Introduction. Knowing the prevalence of deficit of vitamin-D in pregnant women and its risk factors will allow to realize preventive strategies, avoiding the consequences on the health of children. Objective. To assess the prevalence of deficit of vitamin-D in pregnant, the risk factors associated with hypovitaminosis and its consequences on children. Methodology. This thesis consists of: 1) Longitudinal community study with original data: 793 women >18 years, ≤12 weeks of gestation. Maternal variables: Clinical and obstetric history, anthropometry, lifestyle, diet and biochemical parameters (serum 25(OH)D and ferritin). Child variables: clinical history, anthropometry, preterm, lactation and neurodevelopment; 2) Systematic review and meta-analysis: maternal vitamin-D and child development; and 3) Systematic review: maternal vitamin-D and child neurodevelopment. Results. The prevalence of deficiency (<30nmol/L) and insufficiency (30-50nmol/L) of vitamin-D were 50.2% and 30.3% in the first trimester of pregnancy. Associated factors: Arab/dark skinned ethnic group, overweight, consume less milk, extract vitamin-D in winter–spring, low socioeconomic status and low physical activity. Maternal vitamin-D levels were not related to anthropometry or frequency of preterm delivery. The meta–analysis did not show a relationship with weight, height or head circumference at birth in women with insufficiency, although it showed an association with a highest percentage of small-for-gestational-age children in deficient women. At higher levels of vitamin-D in the first trimester and in children, greater mental development 40 days after birth, as in the meta-analysis. The higher the level of vitamin-D, in the first and third trimesters, the better language development; and higher vitamin-D in the third trimester, greater motor development, regardless of gestational age and smoking. There was no relationship with vitamin-D levels in the first trimester, as in the meta-analysis. Conclusions: High prevalence of vitamin-D deficiency and insufficiency in pregnant women and several risk factors. The deficiency harms the neurodevelopment of the child.

Keywords

Nutrició

Subjects

663/664 - Food and nutrition. Enology. Oils. Fat

Knowledge Area

Ciències de la salut

Documents

TESIS Marcela Villalobos Martinez.pdf

24.96Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)