Evolución de diversos parámetros fisiológicos y valoración de las medidas preventivas, y de respuesta en emergencias en condiciones hiperbáricas, implementadas en trabajadores de tuneladoras de gran diámetro EPBS (earth pressure balance)

Abstract

Introducció La creixent utilització de tuneladores de gran diàmetre EPBs (Earth Pressure Balance), ha comportat l'aparició de nous riscos i dificultats per als serveis d'emergències, que haurien de conèixer amb detall i disposar de procediments d'intervenció específics. Les tuneladores EPBs es caracteritzen per treballar mantenint el front d'excavació pressuritzat per a evitar despreniments al cap de tall. Aquestes condicions hiperbàriques en la zona de treball comporten una dificultat afegida a les ja existents en els treballs de manteniment i recanvi de les eines de tall: temperatura i humitat ambiental elevades, treballs d'alçada (10 -12 m. aprox.), manipulació d'eines pesades que precisen d'instal·lacions de suport, perill de despreniments, etc. Es requereix de personal acreditat, qualificat i format adequadament per a cicles controlats de compressió, treball i descompressió. Segons la normativa actual a Espanya es precisa de l'acreditació de cabussador professional per a poder treballar en condicions hiperbàriques. Les empreses constructores han d'articular importants mesures de seguretat i comptar, entre altres, amb la presència d'un Servei Preventiu d'Assistència Sanitària Immediata capaç de poder resoldre amb eficàcia i eficiència un accident en aquest àmbit tant complex fins a l'arribada dels serveis d'emergències. El personal sanitari i de rescat ha de disposar d'un perfil clarament prehospitalari amb experiència i formació específiques en medicina hiperbàrica i d'emergències degudament acreditades. Objectius Avaluar les mesures preventives proposades i implementades pel IEM amb el suport d'empreses del busseig professional i dels serveis preventius de la UTE Túnel Sabadell. Objectius específics Descriure les condicions fisiològiques dels treballadors prèvies i posteriors a la intervenció hiperbàrica. Valorar l'evolució dels seus paràmetres fisiològics. Generar una guia de prevenció i seguretat per als treballs en tuneladores EPBs Materials i mètodes La població objecte de l'estudi van ser 60 cabussadors professionals que treballaven en condicions hiperbàriques. La població de control, 30 mecànics de la tuneladora, que treballaven en condicions normobáriques. Com a lloc i temps de l'estudi es va determinar que fora durant les obres de construcció del túnel del metro de Sabadell. Com a mesures preventives i de control es van implementar les que van ser elaborades “ad hoc” i van ser especificades en el Pla d'Emergències de la UTE Túnel Sabadell. Les variables d'estudi que es van determinar, i que van ser preses a peu de tuneladora, van ser: Pressió arterial (PA), Freqüència cardíaca (FC), Freqüència respiratòria (FR), Temperatura (Temp °C), Saturació d'oxigen (SpO2), Carboxihemoglobina (SpCO) i la Metahemoglobina (SpMet). Resultats El grup control té una mitjana d'edat de 38,5 anys amb una desviació estàndard (DE) de 7,3 anys, amb un mínim de 26 i un màxim de 54. El grup de treball hiperbàric té una mitjana d'edat de 32,3 anys i una DE de 6,7 anys, amb un mínim de 21 i un màxim de 51. La diferència de la mitjana d'edat 6,2 anys entre els treballadors és significativa amb<p 0,001. El grup control ha efectuat 98 entrades, amb una mitjana de 3,2 i una DE de 2,8. El grup hiperbàric té 366 entrades amb una mitjana de 6,1 i una DE de 4,6. La diferència de mitjana d'entrades per treballador és significativa amb<p 0,05. El temps en el fons (TF) del personal a pressió és d'una mitjana de 147 minuts i una DE 35,3. En els treballadors normobárics el TF és de 189 minuts i una DE de 93. El temps de descompressió té una mitjana de 18 minuts amb una DE de 6,4 minuts havent realitzat un nombre de parades de mitjana 185 i de 0,6 minuts Els treballadors hiperbàrics han treballat a una pressió relativa mitjana de 1,1 bars amb una DE de 0,25 bars. Conclusions Tots els treballadors hiperbàrics van presentar unes condicions fisiològiques adequades prèvies a la intervenció. A la seva sortida van presentar tots els bussejadors un perfil fisiològic de normalitat. No es van trobar diferències, ni estadístiques ni fisiològiques, significatives entre grup estudi i control en cap dels paràmetres valorats. La falta d'accidents i/o incidents mínimament destacables permeten concloure que el conjunt de mesures preventives proposades i implementades pel IEM, amb el suport d'empreses del busseig professional i dels serveis preventius de la UTE Túnel Sabadell, van ser encertades. La resposta en urgències i emergències, i evidentment en les tuneladores EPBs, requereix de personal altament qualificat i preparat per a treballar de forma integral i coordinada amb la resta dels cossos operatius. La prevenció, la seguretat i una resposta eficient en emergències és responsabilitat de tothom.

Introducción. La creciente utilización de tuneladoras de gran diámetro EPBs (Earth Pressure Balance), ha comportado la aparición de nuevos riesgos y dificultades para los servicios de emergencias, que deberían conocerlos con detalle y disponer de procedimientos de intervención específicos. Las tuneladoras EPBs se caracterizan por trabajar manteniendo el frente de excavación presurizado para evitar desprendimientos en la cabeza de corte. Estas condiciones hiperbáricas en la zona de trabajo comportan una dificultad añadida a las ya existentes en los trabajos de mantenimiento y recambio de las herramientas de corte: temperatura y humedad ambiente elevadas, trabajos de altura (10 -12 m. aprox.), manipulación de herramientas pesadas que precisan de instalaciones de soporte, peligro de desprendimientos, etc. Se requiere de personal acreditado, cualificado y formado adecuadamente para ciclos controlados de compresión, trabajo y descompresión. Según la normativa actual en España se precisa de la acreditación de buzo profesional para poder trabajar en condiciones hiperbáricas. Las empresas constructoras deben articular importantes medidas de seguridad y contar, entre otras, con la presencia de un Servicio Preventivo de Asistencia Sanitaria Inmediata capaz de poder resolver con eficacia y eficiencia un accidente en este complejo ámbito hasta la llegada de los servicios de emergencias. El personal sanitario y de rescate debe disponer de un perfil claramente prehospitalario con experiencia y formación específicas en medicina hiperbárica y de emergencias debidamente acreditadas. Objetivos Evaluar las medidas preventivas propuestas e implementadas por el IEM con el soporte de empresas del buceo profesional y de los servicios preventivos de la UTE Túnel Sabadell. Objetivos específicos Describir las condiciones fisiológicas de los trabajadores previas y posteriores a la intervención hiperbárica Valorar la evolución de sus parámetros fisiológicos. Generar una guía de prevención y seguridad para los trabajos en tuneladoras EPBs Materiales y métodos La población objeto del estudio fueron 60 buzos profesionales que trabajaban en condiciones hiperbáricas La población de control, 30 mecánicos de la tuneladora, que trabajaban en condiciones normobáricas. Como lugar y tiempo del estudio se determinó que fuera durante las obras de construcción del túnel del metro de Sabadell. Como medidas preventivas y de control se implementaron las que fueron elaboradas “ad-hoc” y fueron especificadas en el Plan de Emergencias de la UTE Túnel Sabadell. Las variables de estudio que se determinaron, y que fueron tomadas a pie de tuneladora, fueron: Presión arterial (PA), Frecuencia cardíaca (FC), Frecuencia respiratoria (FR), Temperatura (Temp °C), Saturación de oxígeno (SpO2), Carboxihemoglobina (SpCO) y la Metahemoglobina (SpMet). Resultados El grupo control tiene una media de edad de 38,5 años con una desviación estándar (DE) de 7,3 años, con un mínimo de 26 y un máximo de 54. El grupo de trabajo hiperbárico tiene una media de edad de 32,3 años y una DE de 6,7 años, con un mínimo de 21 y un máximo de 51. La diferencia de la media de edad 6,2 años entre los trabajadores es significativa con p<0,001. El grupo control ha efectuado 98 entradas, con una media de 3,2 y una DE de 2,8. El grupo hiperbárico tiene 366 entradas con una media de 6,1 y una DE de 4,6. La diferencia de media de entradas por trabajador es significativa con p<0,05. El tiempo en el fondo (TF) del personal a presión es de una media de 147 minutos y una DE 35,3. En los trabajadores normobáricos el TF es de 189 minutos y una DE de 93. El tiempo de descompresión tiene una media de 18 minutos con una DE de 6,4 minutos habiendo realizado un número de paradas de media 185 y de 0,6 minutos Los trabajadores hiperbáricos han trabajado a una presión relativa media de 1,1 bars con una DE de 0,25 bars. Conclusiones Todos los trabajadores hiperbáricos presentaron unas condiciones fisiológicas adecuadas previas a la intervención. A su salida presentaron todos los buceadores un perfil fisiológico de normalidad. No se encontraron diferencias, ni estadísticas ni fisiológicas, significativas entre grupo estudio y control en ninguno de los parámetros valorados. La falta de accidentes y/o incidentes mínimamente destacables permiten concluir que el conjunto de medidas preventivas propuestas e implementadas por el IEM, con el soporte de empresas del buceo profesional y de los servicios preventivos de la UTE Túnel Sabadell, fueron acertadas. La respuesta en urgencias y emergencias, y evidentemente en las tuneladoras EPBs, requiere de personal altamente cualificado y preparado para trabajar de forma integral y coordinada con el resto de los cuerpos operativos. La prevención, la seguridad y una respuesta eficiente en emergencias es responsabilidad de todos.

Introduction Growing use of EPBs (Earth pressure balance) high diameter tunneling machines has incurred the appearance of new risks and difficulties for the emergency services, that should know in detail and have specific intervention proceedings. EPBs tunneling machines are characterized for the maintenance of the pressurized excavation front to avoid rockfall. These hyperbaric conditions in the working area entail an additional difficulty to the already existing in the maintenance work and replacement of the cutting tools: elevated temperature and environmental humidity, height jobs (10 – 12 m approximately), heavy tool manipulation that require support installations, rock fall danger, etc. Accredited, qualified and formed personnel is required for controlled cycles of compression, work and decompression. According to the actual regulation in Spain, the professional diver accreditation is required to be able to work in hyperbaric conditions. Constructor enterprises have to articulate important security measures and count, among others, with the presence of a Preventive Service of Immediate Sanitary Assistance able to efficiently and effectively solve an accident in this complex environment until the emergency services arrival. The sanitary and rescue personnel must have a clear prehospitalary profile with experience and formation in hyperbaric medicine and emergencies correctly accredited. Objectives To evaluate the preventive measures proposed and implemented by the IEM with the support of professional diving enterprises and the preventive services of the UTE Túnel Sabadell. Specific objectives To describe the physiological conditions of workers previous and posterior to the hyperbaric intervention. To evaluate the evolution of their physiological parameters. To generate a guide of prevention and security to the workers in EPBs tunneling machines. Materials and methods Study population was formed by 60 professional divers who worked in hyperbaric conditions. Control population was formed by 30 mechanics of the tunneling machine who worked in normobaric conditions. Place and time of the study were determined to be during the construction process of the Sabadell underground. Preventive and control measures were elaborated and implemented “ad hoc” and specified in the Emergency Plan of the UTE Túnel Sabadell. Studied variables were determined and measured near the tunneling machine were: arterial pressure, cardiac frequency, respiratory frequency, temperature, oxygen saturation, carboxyhemoglobin and metahemoglobin. Results Control group has a mean age of 38.5 years with a standard deviation (SD) of 7.3 years, a minimum of 26 and a maximum of 54. Hyperbaric work group has a mean age of 32.3 years, with a SD of 6.7 years, a minimum of 21 and a maximum of 51. The different mean age of 6.2 years between workers is significant with p<0.001. Control group has performed 98 entries, with a mean of 3.2 and a SD of 2.8. Hyperbaric group has 366 entries, with a mean of 6.1 and a SD of 4.6. Difference between entry means per worker is significant with p<0.05. Time in the tunnel (TT) of pressure working personnel is a mean of 147 minutes with a SD of 35.3. In normobaric workers the TT is of 189 minutes with a SD of 93. Decompression time has a mean of 18 minutes with a SD of 6.4 minutes having performed a mean stop number of 185 and of 0.6 minutes. Hyperbaric workers have worked at a relative mean pressure of 1.1 bars with a SD of 0.25 bars. Conclusions All hyperbaric workers showed adequate physiological conditions prior to the intervention. After leaving the tunnel, all divers had a normal physiological profile. No differences, nor statistical or physiological, significant differences were found between the study group and the control group in any of the parameters assessed. The lack of remarkable accidents and / or incidents allowed us to conclude that the set of the preventive measures proposed and implemented by the IEM and supported by companies of the professional diving and the preventive services of the UTE Tunnel Sabadell, were adequate. The response in emergencies and obviously in the EPB tunneling machines, requires highly qualified personnel to work in a comprehensive and coordinated way with the other operating groups. Prevention, security and an efficient response in emergencies is the responsibility of everyone.